Es declara BCIN el poblat neolític de la Draga de Banyoles en la categoria de Zona Arqueològica

Avui, 2 d’agost de 2018, ha sortit publicada al DOCG la declaració del poblat neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica.

El Poblat Neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) és un jaciment arqueològic que correspon a un assentament d’una de les primeres comunitats camperoles del nord-est de la península Ibèrica. Es tracta d’un assentament del neolític antic cardial (segona meitat del VI mil·lenni) i està localitzat a la vora oriental de l’Estany de Banyoles. La durada del poblament va ser d’uns 400 anys i, malgrat les causes de l’abandonament del poblat no són del tot clares, és molt possible que fos provocat per l’esgotament dels recursos de la zona.

El jaciment ocupa uns 10.000 m² amb una front de 100 m arran de l’estany i una amplada d’uns 80 m en direcció est. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües del llac, mentre que les altres zones excavades es troben en terra ferma.

El jaciment de la Draga és excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els més antics del nord-est Peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I per últim, i potser el més remarcable, per les seves condicions excel·lents de conservació. Una part dels estrats arqueològics es troben coberts pel nivell freàtic fet que ha propiciat unes condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica. Aquesta circumstància fa de la Draga un jaciment únic tant a la península Ibèrica, ja que es tracta de l’únic d’aquestes característiques conegut actualment, com a l’Europa Mediterrània, on es coneixen pocs assentaments de les característiques de la Draga.

| Accediu al document DOGC núm. 7352, de 19.4.2017 |

Intervencions arqueològiques al jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós: treballs de consolidació a l’edifici senyorial i al poblat fortificat

 

Detall d’un dels moments de restauració d’un mur (Casa domèstica 10-Zona 10) del Mas Castellar (Pontòs, Alt Empordà)
Detall d’un dels moments de restauració d’un mur (Casa domèstica 10-Zona 10) . Fotografia: Equip Mas Castellar

Des d’avui 30 de Juliol fins al 12 d’agost es duran a terme les intervencions arqueològiques a Mas Castellar, (Pontós, Alt Empordà). Enguany es realitzaran treballs de consolidació de murs i de laboratori a les Antigues Escoles.

Des que es van iniciar les excavacions programades l’any 1991 s’han posat al descobert 6 fases d’ocupació, de diferents comunitats, totes elles dins de l’època ibèrica, iniciada a finals del s. VII aC fins a principis del s. II aC.

Les excavacions, que estan dirigides per l’empresa ROCS Ibers S.L, amb la col·laboració del MAC de Catalunya, es financen per la Diputació de Girona (patrimoni i preservació de restes), l’Ajuntament de Pontós (recolzament logístic), el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Girona (recolzament cultural).

Els horaris de treball seran de 07,00 a 12,00 hores als matins i de 17,00 a 20,00 hores a les tardes, de dilluns a divendres. Las visites hauran de respectar aquest horari.

Actes de les XIV Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Portada de la publicació de les Actes de les XIV Jornades d’Arqueologia de les Comarques de GironaJa teniu disponible la publicació de les Actes de les XIV Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, que es van celebrar a la vila de Caldes de Malavella durant els passats dies 1 i 2 de juny de 2018. Aquest volum està dedicat a la memòria de l’arqueòleg Oriol Mercadal.

Les Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, un lloc de trobada dels professionals de l’arqueologia on s’exposen i debaten els resultats dels darrers treballs realitzats a les comarques gironines, se celebren bianualment. En aquesta edició han estat organitzades conjuntament pels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona i la Universitat de Girona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Caldes de Malavella.

| Podeu consultar i descarregar la publicació del repositori del Departament de Cultura CALAIX clicant aquí |

Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Imatge del fulletó de les Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de GironaEls propers dies 1 i 2 de juny de 2018 se celebraran les Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, enguany organitzades conjuntament pels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona i la Universitat de Girona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Caldes de Malavella.

En aquesta edició acull les Jornades la vila de Caldes de Malavella i, com sempre, és una ocasió de trobada, de recuperar noves dades sobre determinats jaciments, de conèixer novetats, totes importants, i algunes d’elles d’alt valor general.

De ben segur que aquestes noves Jornades assoliran, com a mínim, l’èxit de les precedents, gràcies a la incorporació de joves arqueòlegs van prenent el relleu d’aquells que van dignificar i fer créixer una activitat que llavors era minoritària i que ara s’ha consolidat i enfortit. Les Jornades continuen sent imprescindibles, no només com a posada en comú de l’actualitat de l’activitat arqueològica a les comarques gironines, sinó perquè són el fruit d’una voluntat col·lectiva.

| Per descarregar el tríptic amb el full d’inscripció en pdf  cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |

I Seminari d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”

Flyer del I Seminari d'Arqueologia Medieval i Moderna de Roses, organitzat per la Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona, "Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània"Els dies 10 i 11 de maig tindrà lloc a Roses el I Seminari d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona. Aquest primer seminari tractarà el tema “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”

El Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna (SIAMM), concebut com un espai on compartir i debatre experiències i realitats històriques diverses amb un enfocament històric i arqueològic, s’estructura en conferències generals de presentació de la temàtica i ponències en les quals s’analitzen casos i aspectes concrets.

Enguany se centra en l‘anàlisi i debat de l’estructuració i evolució de l’urbanisme i, més específicament, dels espais públics en les ciutats del nord-oest de la Mediterrània en època baixmedieval. L’objectiu és el d’aprofundir en el coneixement de l’articulació d’aquests espais, les seves característiques i usos,  i  els canvis en la trama urbana.”

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”

Conferència: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Carlos de Juan i Gustau Vivar
Moderador: Josep Manuel Rueda

Tant a Catalunya com a la Comunitat Valenciana s’han localitzat dos vaixells arqueològics de cronologia similar, aproximadament de mitjan segle I dC, que transportaven el mateix carregament, format per àmfores amb sales de peix. Aquests són, d’una banda, El Bou Ferrer, aparegut a la Vila Joiosa (Alacant), i, de l’altra, el derelicte de les Illes Formigues II a Palamós-Palafrugell (el Baix Empordà). Com que els dos vaixells poden ser compatibles en el discurs històric i en la seva interpretació arqueològica, i amb la intenció d’unificar esforços entre ambdues administracions, s’ha posat en marxa un projecte de treball conjunt, establert a partir d’un conveni de col·laboració científica entre la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus de la Generalitat Valenciana.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferiran el proper dimecres.

  • Quines són les ultimes novetats que ha aportat la passada campanya d’excavació arqueològica subaquàtica del derelicte Bou Ferrer?

Aquesta campanya s’ha desenvolupat entre els mesos de juliol i setembre. El jaciment és un dels derelictes millor conservats del mediterrani occidental, el qual es va enfonsar al segle I dC, en època de Neró, quan transportava un carregament de productes bètics, especialment salses de peix i lingots de plom. Es tracta d’una gran nau de comerç, amb una càrrega possible d’envoltant les 3.000 àmfores, amb un conjunt important de lingots de plom, que estaven destinats a la realització de canonades i conduccions d’aigua  per la ciutat de Roma. Aquest darrer supòsit s’ha pogut saber gracies a un segell trobat en un dels lingots,  precisament en la campanya d’enguany excavació del derelicte.

També cal ressaltar el bon estat de conservació de l’estructura del vaixell, especialment la obra viva, la qual es conserva gairebé en la seva totalitat, arribant en certs espais, fins i tot a la zona de la borda del vaixell.

  • Que ha donat de si la primera campanya al  derelicte Illes Formigues II?

Durant el més d’octubre i novembre s’ha realitzat la primera actuació arqueològica sobre aquest  vaixell que es va documentar en la campanya de prospecció de 2016. Es tracta d’un vaixell enfonsat a una fondària important, més de 40 metres, fet que ha permès que la seva conservació sigui extraordinària. En la primera campanya s’ha procedit a la neteja de sediment deixant el carregament visible per poder fer una documentació fotogramètrica en 3d del jaciment. S’ha pogut documentar que es tractava d’un carregament de productes provinents de la bètica, relacionats amb les salses i conserves de peix.

En aquesta primera campanya també s’ha pogut documentar que sota del carregament encara es conserven les restes de la embarcació. Tot i això abans d’arribar a estudiar-la s’haurà de desmuntar tota la càrrega i estudiar bé la seva disposició dins de la bodega per entendre la estiba del vaixell i poder establir d’aquesta manera el port d’origen del vaixell.

Taula Rodona sobre el neolític a Catalunya

vista del poblat neolític de la Draga (Banyoles, el Pla de l'Estany)El 6 d’abril de 2018 de 10,00 a 18,00 hores se celebrarà a Girona la Taula Rodona sobre el neolític a Catalunya. Aquesta jornada, que coorganitzen el MAC-Girona, CSIC-IMF i la UAB, tindrà lloc a l’auditori Josep Irla, Capella de l’antic Hospital de Santa Caterina Seu de la Generalitat de Catalunya (Pl. Pompeu Fabra, 1).

La jornada de debat es planteja com una reedició de la Taula Rodona de Montserrat dedicada al neolític a Catalunya que va tenir lloc a Montserrat entre els dies 9 i 11 de maig de 1980. Aquella reunió i la seva publicació l’any 1981 van suposar una fita en la recerca sobre les comunitats pageses del neolític a Catalunya, i van permetre esbossar les problemàtiques històriques que en aquell moment es plantejaven sobre aquest període i que havien de marcar les línies de recerca que es desenvoluparien a les dècades següents.

La Taula Rodona de Girona pretén centrar el debat a partir dels jaciments catalans, abastant totes les línies de recerca que actualment es duen a terme sobre aquesta temàtica i fomentant la participació de tot el personal científic i equips de recerca que treballen a Catalunya sobre aquesta qüestió. És per això que l’objectiu és doble: d’una banda, es vol sintetitzar el coneixement disponible sobre les primeres societats neolítiques de Catalunya, conèixer el medi ambient en el que es desenvoluparen aquestes comunitats, precisar els ritmes i dinàmiques de la seva implantació sobre el territori, caracteritzar els seus modes de subsistència, reconstruir les seves coneixences tècniques i produccions artesanals, així com estudiar les seves manifestacions artístiques i pràctiques funeràries. D’altra banda, el pretén retre homenatge als investigadors i investigadores que van participar a la 1a taula rodona sobre el neolític i que van permetre endegar les noves línies científiques, els resultats de les quals es debatran en la propera trobada.

Secretariat: Museu d’Arqueologia de Catalunya- Girona. Tel. 972 94 25 70 / cfernandezc@gencat.cat
Inscripció gratuïta. Places limitades.

| Descarregueu la primera circular en pdf |

Visita guiada a l’excavació del fossat d’Ullastret

Vista del fossat de la ciutat ibèrica d'Ullastret El Museu d’Arqueologia de Catalunya en la seu d’Ullastret ha programat pel proper diumenge 25 de febrer de 2018 una visita guiada per visitar el fossat de la ciutat ibèrica d’Ullastret de la mà de Gabriel de Prado, responsable del jaciment. L’activitat començarà a les 12,00 hores.

L’any 2012 es va descobrir el monumental fossat defensiu que protegia la muralla occidental de la ciutat ibèrica d’Ullastret, mitjançant la metodologia de les prospeccions geofísiques aplicades a l’arqueologia, una tècnica capdavantera. En les darreres setmanes s’han reprès els treballs amb l’excavació d’una part del fossat dintre del projecte de restauració de la muralla.

Guiats per l’equip d’arqueòlegs del jaciment, els assistents tindran l’oportunitat de conèixer de primera mà els primers i sorprenents resultats de la intervenció, entre els quals destaquem la troballa d’una petita peça de plom amb inscripció d’escriptura ibèrica apareguda recentment en les excavacions del fossat defensiu d’Ullastret.

La visita guiada és gratuita i tindrà una duració de 90 minuts.
Informació i reserves: Tel. 972 17 90 58  | macullastret.cultura@gencat.cat

Obituari: Oriol Mercadal Fernàndez, director del Museu Cerdà de Puigcerdà

Orio MercadalL’arqueòleg Oriol Mercadal va morir divendres 15 de desembre. Mercadal, arqueòleg, historiador, investigador i home culturalment prolífic, era actualment director del Museu Cerdà de Puigcerdà i vicepresident segon del Grup de Recerca de Cerdanya.

La seva desaparició ha causat un profund impacte personal i molts testimonis de dol per la seva pèrdua. Amb el record, també cal esmentar la implicació de l’Oriol Mercadal amb el seu territori i com va projectar la seva activitat científica a partir del convenciment que el patrimoni cultural és una forma de vida de cada terra.

Mercadal havia dirigit el Museu Cerdà de Puigcerdà des de l’estrena de l’equipament al començament de la dècada de 1990. Al llarg de les tres darreres dècades, va encapçalar l’obertura de les diverses parts de l’equipament i també la seva dinamització.

Instal·lat a la Cerdanya des del 1989, va participar en les excavacions de Montlleó, del Castellet de Bolvir, de Llívia, del Tossal de Baltarga i tantes altres. Des del Museu, va voler també relligar l’Alta i la Baixa Cerdanya en un projecte cultural comú.

Ha estat una peça clau de la recerca comarcal i local, però, a més, era allò que en el sentit més extens s’anomena un activista cultural, com a articulista, historiador,  investigador i formador de nous historiadors i arqueòlegs. Des del seu entorn, ja s’ha anunciat que un dels projectes en què treballava, una història de la vall, serà completada en honor seu.

El trobarem a faltar, a la Cerdanya i a tot Catalunya.

Resultats de la darrera campanya d’excavació al Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Agost 2017

La darrera campanya d’excavacions realitzades al Mas Castellar de Pontós el passat mes d’agost han donat diverses troballes excepcionals, com ara la possible existència d’una fortificació turriforme propera a l’edifici singular d’influència grega, localitzada sota l’oppidum ibèric. S’han trobat també les restes d’una “incineradora” per reduir restes orgàniques i culinàries en un espai destinat a àpats col·lectius s’han trobat. En un nivell inferior a aquest espai obert s’ha documentat una estructura de pans d’argila preparats per la construcció en terra similar als tovots.

A la campanya d’enguany han participat entre 20 i 25 estudiants i llicenciats, majoritàriament de la Universitat de Barcelona, seguida de la UdG i d’altres, i ha estat dirigida per Enriqueta Pons col·laboradora del MAC i per David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer.

Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat en tres fronts ja iniciats en les campanyes anteriors: continuar en els treballs del nord-oest  del tell-talús del replà de dalt on es va documentar una àrea especialitzada a la celebració d’àpats col·lectius; continuar en el sondeig sota la casa 2 de l’oppidum amb l’objectiu de trobar restes més antigues relacionades amb l’edifici grec i reiniciar l’excavació del bastió ibèric per definir la seva construcció total i si aquest s’ha construït sobre fonaments antics.

L’espai lliure destinat a àpats col·lectius amortitza el poblat fortificat abandonat definitivament a la primera meitat del s. IV aC. Juntament amb els dos forns documentats l’any passat, de cronologia incerta, s’han localitzats dues fosses reciclades per escombraries i restes culinàries (s. III aC ). Entremig de les fosses d’escombraries i els forns culinaris s’ha pogut identificar un recinte, quasi rectangular (5 x 3m) reblert d’un sediment molt cendrós (ES575) que de moment s’ha interpretat com una probable incineradora que cremaria i reduiria les restes culinàries y orgàniques, així com altres restes combustibles.  Una de les sitges (FS568) talla una elevació de dos blocs units en angle recte formats per varis pans d’argila amassada (fins a 22 filades), entre una alçada de 1,5m i una amplada de 1,30m, i d’un gruix entre 10 i 6 cm, capes ben diferenciades per la variació de colors, que segons com simulen tovots per a la construcció. Aquesta estructura reposa en un nivell inferior, dins les aportacions que formen el tell. L’efecte que dóna, un cop excavada la sitja, és espectacular.Read More »