Propera campanya d’excavacions al jaciment arqueològic de l’Esquerda

Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda l’any 2017. Fotografia: Museu de l’Esquerda
Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda l’any 2017. Fotografia: Museu de l’Esquerda

Un any més, el proper dia 25 de juny comença la temporada d’excavacions al Jaciment Arqueològic de l’Esquerda, amb les assignatures de Pràctiques d’Arqueologia I i II, del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, on els estudiants de la estaran treballant fins el 6 de juliol.

Durant dues setmanes els estudiants compaginaran els treballs al jaciment amb practiques de laboratori al taller de l’Esquerda. La professora coordinadora del curs és la Dra. Esther Travé i els professors, Drs. Imma Ollich i Albert Pratdesaba.

Les excavacions continuaran la feina feta els últims anys a la zona de la Muralla Medieval on ha aparegut material carolingi i visigot, concretament es treballarà en estructures intramurs relacionades amb la pròpia muralla. També en estructures de cronologies anteriors, relacionades amb els nivells de l’antic oppidum ibèric. Aquestes estructures es van localitzar en les campanyes anteriors. Un altre punt d’interès on s’excavarà és el la zona interior de l’accés de la muralla al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic” (en directe per internet)

Conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de juny de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Marta Ramon, Tatiana Piza i Adrià Cubo
Moderadora: Imma Ollich

Les excavacions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic han posat al descobert les restes d’un antic barri extramurs de Vic d’època medieval que no es coneixia fins ara. Han aparegut també un forn medieval, restes de la muralla del Morbo i una zona d’enterraments (segles XVIII-XIX) relacionats amb diferents episodis de pesta i còlera que va viure la ciutat.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Marta Ramon sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

El mes de desembre de 2016, en el decurs del seguiment arqueològic efectuat a les obres del col·lector situat al carrer de l’Orfeó Vigatà de Vic, obra prèvia a la construcció del pàrking soterrat de l’Hospital Universitari de la Santa Creu, van aparèixer dins la rasa restes d’enterraments humans en connexió. Entre els mesos de desembre de 2016 i gener de 2017 es va procedir a l’excavació i retirada dels esquelets, inclosos al fons i als extrems de quatre fosses.

Posteriorment, i una vegada finalitzada la campanya de delimitació entre els mesos de març i abril de 2017 a la zona del pàrking, promoguda per la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, es van documentar una sèrie d’estructures, unitats negatives i nivells arqueològics ubicats als dos extrems del solar en qüestió, mentre a la zona central apareixia el substrat natural.

  • Hi ha una vinculació entre les restes aparegudes a la zona sud amb les de la zona nord del solar?

L’excavació en extensió a la zona sud va permetre determinar un seguit d’estructures de gran interès com ara part de la muralla del Morbo. El traçat d’aquest mur, dibuixat en dos plànols del segle XIX, ja es coneixia i sembla que es va començar a construir pels volts del 1585, però el tram que passa per darrere l’Hospital de la Santa Creu és més tardà (segle XVIII) i va vinculat amb un retall paral·el. Aquest mur, construït per motius sanitaris, es prolonga fins a la zona nord del solar.

També es van localitzar quatre zones d’enterrament del mateix període que les quatre fosses detectades anteriorment al carrer, possiblement dels segles XVIII i XIX, vinculades a la mateixa activitat que porta fent l’Hospital de la Santa Creu des de la seva fundació l’any 1348.

Igualment és important destacar un forn de tipus industrial que segons recents anàlisis de datació arqueomagnètica tindria una cronologia entre els segles IX-XI (888 AD-1023 AD), tot i que els materials localitzats al seu interior indiquen una relació amb les estructures baixmedievals que apareixen a la zona nord del solar.

  • Es coneixia l’existència d’aquest barri a la zona nord del solar?

Hi ha referencies que a prop de la Rambla hi havia el Barri de Sant Joan i el camí de Cardona. Aquest barri es desenvolupa segons la documentació a partir del 1249, però al segle XVII ja no existeix. Les estructures localitzades a la zona nord del solar formen part d’un conjunt de cases entre mitgeres de cronologia baixmedieval, datades entre els segles XIII al XV, amb les façanes orientades en direcció al carrer Dr. Junyent, la tradicional via de comunicació amb el Lluçanès, per sota de la qual continua el jaciment. Segons l’estratigrafia i cronologia del materials, i a partir de la seva relació física amb les estructures, es podria identificar el conjunt aparegut en aquest indret com a restes de l’esmentat barri o Raval.

  • Com era aquest barri?

Estava format per un grup de cases situades extramurs de la ciutat de Vic, que van anar construint-se d’est a oest adaptant-se al terreny natural. Consta de 12 possibles vivendes adossades, cada una d’elles amb vestigis de la seva activitat productiva: s’ha localitzat un forn i diverses cubetes de combustió, canalitzacions i cisternes de recollida d’aigua neta, un possible torn de ceràmica i un pou. Algunes construccions semisoterrades darrere d’aquestes vivendes fan pensar en un sistema d’emmagatzematge de productes agrícoles, mentre la presència de fauna domèstica diversa indica una activitat complementària a la que es feia als baixos d’aquestes cases. Els treballs de documentació en aquesta zona s’han anat fent, degut als imperatius de l’obra, en diverses fases. La última ha estat l’abril del 2018.

“Arqueologia insòlita”, 25ena edició del cicle de conferències del Museu Arqueològic de l’Esquerda

25ena edició del cicle de conferències del Museu Arqueològic de l’Esquerda: “Arqueologia insòlita”El proper dia dissabte 3 de març començarà la 25ena edició del cicle de conferències que organitza anualment el Museu de Arqueològic de l’Esquerda, que enguany es presenta sota el títol “Arqueologia insòlita”. La primera de les sessions, a càrrec de la Dra. Imma Ollich, “Medicina o superstició, una guaridora a l’Esquerda. El cas de l’H-26”, tindrà lloc a a les 19 hores a la sala d’actes del museu.

L’any 1994 començava un primer cicle de conferències organitzat pel Museu Arqueològic de l’Esquerda.  En aquell moment l’integraven cinc conferències de temàtica diversa, després es va optar per desenvolupar un tema, i finalment per fer tres conferències i visitar un jaciment. Sobre la temàtica, s’ha parlat d’arqueologia i turisme, d’arqueologia de la crisi, d’arqueologia sota la ciutat, de la dona i el treball, de ciutadelles ibèriques, de les arts del foc, de dinosaures, de rutes comercials al llarg de la història, dels 700 anys de l’última destrucció de l’Esquerda, de visigots, dels orígens del món ibèric, entre el mite i la realitat, de castells i monestirs medievals, de la dracma a l’euro, etc.

Al cicle han participat més de 100 conferenciants, persones que treballen en la recerca arqueològica i en altres àmbits: economistes, antropòlegs físics i culturals, escriptors i un llistat molt llarg d’historiadors i arqueòlegs que treballen per donar a conèixer la seva recerca en l’àmbit de l’arqueologia i la història.

Enguany el cicle proposa quatre temes diferents sobre arqueologia, cadascun dels quals té interès per si mateix. Els jaciments sobre els quals es parlarà, que estan encara en procés d’estudi i recerca, són punters a Catalunya: l’Esquerda, Ullastret, Gavà o els derelictes de la Costa Brava. També està, com en cada edició, prevista la sortida per visitar un jaciment que en aquest ocasió serà al parc arqueològic de les mines de Gavà el diumenge 18 de març al matí.

| Descarregueu el targetó en pdf |

Conferencia “El Temple Romà de Vic i Josep Puig i Cadafalch en els primers temps de l’arqueologia clàssica i monumental a Catalunya”

temple romà de VicEl proper divendres 2 de febrer de 2018 a les 19,30 hores tindrà lloc la conferencia “El Temple Romà de Vic i Josep Puig i Cadafalch en els primers temps de l’arqueologia clàssica i monumental a Catalunya”, a càrrec d’Eduard Riu-Barrera. La xerrada, organitzada pel Patronat d’Estudis Osonencs, será al Temple Romà de Vic.

L’arquitecte, urbanista, restaurador, historiador de l’art de projecció internacional, polític catalanista i president de la Mancomunitat en el període 1917-1923, Josep Puig i Cadafalch és una de les figures més destacades de la Catalunya contemporània. El seu llegat ha deixat petja en les principals ciutats del país. Entre els seus treballs per a la conservació del patrimoni destaquen restauracions com la de la Seu d’Ègara -el conjunt monumental de les esglésies de Terrassa-, o l’impuls a les excavacions arqueològiques d’Empúries.

| Descarregueu la invitació en pdf |

El Curs “Pràctiques I i II” del Grau d’Arqueologia de la UB comença la temporada d’excavacions arqueològiques a l’Esquerda

 Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda

Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda. Fotografia: Museu de l’Esquerda

Un any més la temporada d’excavacions a l’Esquerda comença amb l’assignatura de Pràctiques d’Arqueologia I i II, del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.  Durant dues setmanes els estudiants compaginaran els treballs al jaciment amb practiques de laboratori al taller de l’Esquerda. La professora coordinadora del curs és la Dra. Esther Travé i els professors Drs. Imma Ollich i Albert Pratdesaba.

Les excavacions continuaran la feina feta els últims anys entorn l’excavació de la Muralla Medieval on ha aparegut material carolingi i visigot, concretament es treballarà en la zona interior de l’accés de la muralla, al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior. També s’han localitzat estructures intramurs relacionades amb la pròpia muralla o de cronologies anteriors relacionades amb els nivells de l’antic oppidum ibèric.

La campanya finalitzarà el proper 7 de juliol.

Workshop: “Mechatronics, robotics, materials and signal processing. Mechatronics meets Heritage Conservation Science”, a Vic


mechatronicsEl dia 27 de juny de 2017, dimarts, se celebrarà un workshop internacional sobre mecatrònica aplicada a la conservació: “Mechatronics, robotics, materials and signal processing. Mechatronics meets Heritage Conservation Science”, en el qual, entre altres temes, es parlarà de sistemes amb tecnologia sostenible aplicades a la conservació del patrimoni. El Museu Arqueològic de l’Esquerda hi col·labora com a Museu pilot en aquest projecte liderat per la Universitat de Vic.

Al llarg del workshop hi haurà les següents intervencions:

Lloc: El workshop tindrà lloc a l’Aula Segimon Serrallonga – Masia Torre dels Frares, (c/ Perot Rocaguinarda, 17, Vic)

Conferència ”Armament i equipament militar romà. Caracterització i tècniques de combat del l’exèrcit romà republicà”, al Camp de les Lloses

Cartell de la conferència: ”Armament i equipament militar romà. Caracterització i tècniques de combat del l’exèrcit romà republicà”El proper dissabte 10 de juny a les 19,30 hores tindrà lloc al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses la conferència ”Armament i equipament militar romà. Caracterització i tècniques de combat del l’exèrcit romà republicà”, a càrrec del Dr. Eduard Ble.

Aquesta xerrada forma part del cicle de conferències “A l’entorn de l’Arqueologia 2017”, que organitza anualment el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses (c/ Pau Casals, 2, Tona).

Conferència “La necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ss VII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”, al Camp de les Lloses

Cartell de la conferència: “la necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ssVII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”Demà dissabte 25 de març de 2017 a les 19,30 hores tindrà lloc al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses la conferència “La necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ss VII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”, a càrrec d’Ot Ordeig.

Aquesta serà la primera sessió del cicle de conferències: “A l’entorn de l’arqueologia” que anualment organitza el Camp de les Lloses.

Lloc: Carrer Pau Casals, 2, Tona (Osona)

Visita al món de la masia del Solsonès: la Vall d’Ora, (Navès, Solsonès)

Ecomuseu de la Vall d'Ora (Navès, Solsonès)
Ecomuseu de la Vall d’Ora (Navès, Solsonès)

El proper dissabte 25 de març hi ha organitzada una sortida, a l’entorn del congrés del món de la masia a Catalunya, per visitar la Vall d’Ora, (Navès, Solsonès). L’activitat començarà a les 10,00 hores a la vila de Solsona.

Aquestes visites parteixen del 1r congrés del món de la masia a Catalunya , que es va celebrar l’any 2015 a Barcelona, i que se segueixen realitzant per tal de complementar les activitats del congrés. En aquest sentit, es plantegen visites a territori amb la finalitat de conèixer el món de la masia i la voluntat de copsar els valors d’escala territorial i social propis del mas i la masia a Catalunya.

En les sortides es visiten masies seleccionades pel seu valor patrimonial i també per conèixer els diferents processos productius que sustentaven els masos i com s’estan adaptant als requeriments actuals de vida, explotació agroramadera, usos turístics, alternatius, etc.

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”

Conferència “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de març de 2017, 19:00h

Conferenciant: Ainhoa Pancorbo
Moderador: Oriol Olesti

Entre els mesos de maig de 2015 i agost de 2016 s’han anat succeint una sèrie d’intervencions arqueològiques a la zona esportiva de Cardona arran de les obres de remodelació del camp de futbol. Aquests treballs han permès documentar estructures corresponents a dues fases ben diferenciades de les quals no es tenia cap constància en aquest indret: d’una banda, es va descobrir part d’un assentament romà republicà que caldrà posar en relació amb la proximitat de la vall salina i la seva explotació. De l’altra, s’ha excavat també part d’una necròpolis medieval pròxima a habitatges del mateix període, abandonats a finals del segle XVI.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Ainhoa Pancorbo sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Què ha motivat la intervenció arqueològica al camp de futbol?

La intervenció arqueològica ve motivada per l’execució del projecte: “Remodelació del camp de futbol de Cardona com a camp de vida activa”, promogut per l’Ajuntament de Cardona, que consisteix en la construcció d’un nou camp de futbol de gespa artificial i de  l’edifici de vestidors associat. Per a la seva execució calia, entre altres treballs, rebaixar un metre de terres en la major part de la superfície del terreny de joc, per tal de col·locar la gespa artificial. En el decurs d’una visita d’obra es va poder localitzar en un tall resultant, part d’un individu disposat en connexió anatòmica i inhumat en fossa simple. És a partir d’aquell moment que es va encetar un seguit de campanyes d’intervenció arqueològica que es va prolongar fins al mes de setembre de 2016.

  • Quines estructures s’han posat al descobert al Camp de futbol de Cardona

S’han trobat restes que corresponen bàsicament a tres horitzons cronològics ben definits. Les estructures més antigues documentades ens permeten recular fins al darrer quart del segle II aC, època en que s’estableix un assentament lligat molt probablement al control de l’explotació de la sal. Per sobre d’aquestes estructures i tallant un nivell d’època alt imperial s’ha excavat part d’una necròpolis que ha pogut ser datada, gràcies a les anàlisis de radiocarboni, de mitjan segle IX. Finalment, en un dels extrems del camp els treballs van deixar al descobert un seguit d’estructures que corresponen a sengles habitatges d’època baix-medieval que la documentació escrita ha permès identificar com a part del barri de Soldevila, abandonat com a conseqüència de les circumstàncies geopolítiques viscudes a la segona meitat del segle XIV.

  • Se’n tenia coneixement?

Som a tocar de la vall Salina, considerada l’explotació de sal gemma més antiga d’Europa. Ja fa temps que la seva explotació és objecte d’investigació per part dels prehistoriadors, que han permès remuntar la seva explotació al neolític mitjà (4.500-3.500 aC). A nivell arqueològic però, els estudis mai no havien donat massa informació per als períodes posteriors, llevat del material recollit en superfície. En el cas concret del camp de futbol sabem, per fonts orals indirectes, que en el decurs d’unes obres d’ampliació  efectuades l’any 1935, s’havien trobat ossos humans. Tot i que d’aquella troballa no ens ha quedat cap constància escrita, va ser aquesta informació la que va motivar un seguiment de l’obra. Tot i això, no es tenia fins avui cap constància de la riquesa de la seqüència estratigràfica ni de l’existència de cap assentament romà en aquest indret.

  • Quin interès té la descoberta d’aquestes restes?

Així com les fonts clàssiques ens permetien saber que la muntanya de sal era coneguda i el material trobat en superfície ens n’evidenciava la seva existència, fins a dia d’avui no s’havia localitzat cap assentament d’època romana en relació al nucli Antic de Cardona.  D’altra banda, les dades arqueològiques més reculades d’època medieval ens remetien al Nucli Antic i al castell i sempre a partir del segle XI, de manera que la necròpolis excavada constitueix també una novetat a l’hora de tenir en compte per a futurs estudis d’aquest període ja que fins a dia d’avui la documentació escrita era l’única informació de què disposàvem per als primers segles de l’època medieval. Pel que fa al barri de Soldevila, poder contrastar arqueològicament les dades aportades per les fonts escrites ha estat una ocasió única que ens permetrà conèixer molt millor aquest sector.

  • I a partir d’ara?

Val a dir que aquests treballs donen sentit a l’aposta que d’ençà de l’any 2008 l’Ajuntament de Cardona va fer per l’arqueologia municipal urbana i també al treball en equip que s’ha vingut fent en els darrers anys, tant des de l’àrea d’urbanisme com des de l’Arxiu Històric de Cardona. Actualment, la nostra tasca és extreure el màxim d’informació possible dels treballs realitzats i conèixer millor les estructures exhumades, que en tots els horitzons cronològics depassen els límits de l’excavació. A partir d’ara cal posar en relleu el potencial i riquesa arqueològics del sector sud de la costa del castell i procurar per la corresponent protecció, a més de potenciar la continuïtat dels estudis en relació al jaciment.