Exposició “Enigmàtica. Una joia d’or de fa 2.600 anys”, al Museu d’Història de Sabadell

cartell de l'exposició “Enigmàtica. Una joia d’or de fa 2.600 anys”, al Museu d’Història de SabadellDel 18 maig al 15 juliol es podrà visitar al Museu d’Història de Sabadell l’exposició “Enigmàtica”, el discurs de la qual s’articula al voltant d’una joia d’or trobada al jaciment ibèric de Can Roqueta (Barberà del Vallès).

Es tracta d’una peça d’orfebreria de factura molt acurada que té forma de trompeta, amb un cos superior decorat i un suport inferior que es podia haver fet servir per ensamblar una altra peça d’ornament, de vestir o cuir. Està decorada, en la part superior, per tres motllures concèntriques que s’alternen amb tres línies decorades a base de cercles estampillats. La seva anàlisi ha permès conèixer que és un aliatge format en bona part per or i per altres elements.

La peça va aparèixer al jaciment de Can Roqueta – Can Revella a finals de l’any 2016, durant les excavacions arqueològiques d’un assentament pagès de la primera edat del ferro (segles VIII – VII aC). El Departament de Cultura ha subvencionat les excavacions i ha finançat els estudis pluridisciplinars realitzats al jaciment.

El treballs van documentar un conjunt de sitges dins d’una de les qual es va trobar la joia, una possible cabana i altres tipus de fosses, algunes de les quals contenien dipòsits de restes seleccionades de cavalls (cranis, extremitats) i en algun cas amb restes antropològiques aïllades que li confereixen un significat de caràcter probablement simbòlic o cultual, encara difícil d’interpretar.

L’estudi de la peça no ha pogut determinar certes qüestions, com ara, perquè era dins d’un abocador, quina funcionalitat devia tenir, o qui en devia haver estat el seu propietari o propietària. El fet que se n’hagin trobat fins ara molt poques joies d’or a la península ibèrica i la singularitat d’aquest objecte indueix a pensar que es tracti d’una peça importada d’altres indrets, i que podria haver existit relacions entre les comunitats autòctones amb d’altres de la Mediterrània central i oriental.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Les termes romanes de Caldes de Montbui. Una nova visió a partir de les darreres intervencions”

Conferència: “Les termes romanes de Caldes de Montbui. Una nova visió a partir de les darreres intervencions”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de maig de 2018, a les 19,00hores.

Conferenciants: Pere Lluís Artigues, Gemma Hernández i Antoni Rigo
Moderadora: Anna Monleón

La intervenció arqueològica a la plaça del Lleó de Caldes de Montbui, plantejada com a actuació prèvia a les obres de reurbanització, ha suposat la primera excavació amb una certa extensió de les termes romanes i, en conseqüència, ha permès anar definit aquest gran i complex conjunt termal.
Gràcies a aquests treballs, com a element més important s’ha pogut excavar en la seva totalitat una gran piscina interpretada com a natatio, així com altres piscines i canalitzacions i una zona exterior que aporta dades interessants sobre l’entorn. A més, a partir d’algunes troballes, entre les quals destaca un cap de marbre d’una divinitat, probablement Apol·lo, es pot pensar que les termes de Caldes eren més luxoses del que s’havia cregut fins al moment.

 


 

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els ponents sobre els aspectes més destacats de la propera conferència.

  • Quins són els motius que porten a la intervenció arqueològica a la plaça de la Font del Lleó?

L’ajuntament de Caldes de Montbui va contractar la redacció d’ un projecte de reurbanització de tota la plaça i es va posar en contacte amb l’arqueòloga territorial per tal de debatre el projecte, consensuar les actuacions necessàries i el calendari d’execució. La complexitat del tema va aconsellar la realització d’un estudi arqueològic previ de recopilació de dades, que inclou també la realització de prospeccions amb georadar, i el treball conjunt entre els arqueòlegs i els arquitectes redactors del projecte urbanístic. Atesa la protecció del conjunt termal com a Bé Cultural d’Interès Nacional, d’acord amb la Comissió territorial del Patrimoni Cultural, que aprovà el projecte, es va planificar l’excavació en extensió d’una part important de la plaça, concretament aquella susceptible de conservar les restes romanes del conjunt termal, declarat BCIN, així com el seguiment de tots els treballs de l’obra amb afectació al subsol.

  • Quins coneixements hi havia de les termes i com es va plantejar l’actuació?

Sempre hi ha hagut una de les piscines visibles, la qual és actualment visitable. Des de l’any 1986 s’han dut a terme un bon nombre d’actuacions però sempre han estat de seguiment o de sondeig. Per aquest motiu les dades eren molt parcials i no es podia interpretar el conjunt termal, encara que el que si s’apuntava era la complexitat i grans dimensions del balneari. Tot i així, ja hi havia la hipòtesi de l’existència d’una gran natatio a la part central de la plaça. Per això es va planificar, amb les limitacions de diferent tipus que hi havia, una intervenció que fos el màxim d’extensiva possible, que exhaurís l’estratigrafia, que permetés veure millor el conjunt i, si es podia, establir fases.

  • Quins resultats s’han obtingut? S’han complert els objectius inicials?

Pensem que els resultats han estat força positius i que s’ha demostrat que el plantejament inicial era el correcte. El 2017 es va poder excavar tota la natatio en extensió i profunditat i es van poder veure restes d’altres piscines i el que sembla ser una zona exterior  enjardinada amb joc d’aigües. També es van poder començar a establir algunes fases constructives, tot i que sovint és difícil atorgar-los una datació absoluta. Amb tot això, i resituant i reinterpretant algunes dades que ja es tenien, es va obtenint una visió més general del conjunt termal. Cal esmentar també la troballa d’un cap d’una estàtua de marbre probablement identificable amb Apol·lo que, a banda del seu interès intrínsec, ens ajuda a interpretar el balneari. El 2018 s’està continuant la intervenció en àrees més petites i s’estan obtenint noves dades complementàries que van configurant el conjunt i, a més, ens han estan proporcionant algunes interessants dades cronològiques.

  • Quines possibilitats hi ha de continuar amb la recerca?

Hem de tenir present que el conjunt termal té unes dimensions molt grans que s’estenen molt més enllà de la plaça de la Font del Lleó. L’extensió per sota dels edificis actuals fa molt difícil la recerca per aquestes zones. Per això, seria important que durant les obres que s’estan duent a terme actualment s’excavés la màxima extensió possible de la plaça, tal com s’havia previst inicialment, ja que ens trobem davant una oportunitat única. En qualsevol cas, el conjunt termal de Caldes de Montbui guarda encara molta informació i moltes sorpreses en el subsòl de la ciutat i esperem que la recerca pugui continuar d’alguna manera. I per això esdevé tan important una bona planificació de les intervencions arqueològiques.

Conferència “Reconstruccions de la vida rural romana”, al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt

Cartell de la conferència “Reconstruccions de la vida rural romana” al Museu Arxiu de VilassarEl proper 18 de maig a les 20,00 hores està programada al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt (C. Marquès de Barberà, 9, de Vilassar de Dalt) la conferència “Reconstruccions de la vida rural romana”, a càrrec de Joaquim Folch, arqueòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia als ST de Cultura a Barcelona.

A la conferència, de caràcter divulgatiu i adreçada al públic general, es mostrarà mitjançant imatges dibuixades amb software 3D com era la vida diària en una finca agrícola romana, mostrant els treballs agrícoles i ramaders, el procés d’elaboració del vi, la ramaderia, les artesanies, la producció d’atuells de ceràmica i altres aspectes. Es parlarà també de la gent que hi vivia o que s’hi relacionava: indígenes, esclaus, temporers, administradors, amos, etc. Per acabar, es relatarà el viatge per mar del vi que es produïa a les finques de la Laietània fins arribar als consumidors, a ciutats de la Mediterrània enllà.

3a Jornada d’Arqueologia de Sitges. L’Arqueologia Litoral

Cartell de la 3a Jornada d’Arqueologia de Sitges. L’Arqueologia LitoralEl proper divendres 6 d’abril se celebrarà la tercera Jornada d’Arqueologia de Sitges, que en aquesta edició tindrà com a eix temàtic l’arqueologia litoral. Aquesta trobada, que s’organitza cada dos anys a la vila de Sitges tindrà lloc, com ja és habitual, al Palau de Maricel.

El patrimoni arqueològic que es troba a la frontera entre la mar i la terra es troba en una fase de descobriment molt incipient, tant a Catalunya com al conjunt de la península. De fet, a nivell estatal, aquesta serà la primera vegada que es dediqui una jornada específica al seu estudi. Es dona també la circumstància que Sitges reuneix un dels equips punters del país en arqueologia litoral, una activitat que en els darrers anys s’ha traduït en troballes i exploracions subaquàtiques en diferents jaciments costaners de la vila.

Per poder contraposar models de gestió i abordar l’arqueologia litoral des de diferents àmbits i visions, la jornada comptarà amb una trentena d’experts que compartiran coneixements i experiències en les diverses ponències i taules rodones programades. La jornada ha estat coordinada una vegada més per l’arqueòleg Pere Izquierdo, responsable de l’àrea de Projectes i Patrimoni dels Museus de Sitges i un dels principals impulsors de les recerques subaquàtiques realitzades darrerament al litoral sitgetà.

| Inscriviu-vos clicant aquí |
| Descarregueu el fulletó amb el programa sencer en pdf |

Seminari “Barcino i l’Alt Imperi Romà”

Seminari: Barcino i l’Alt Imperi RomàEl dijous 5 d’abril de 2018 a les 17,00 hores se celebrarà, a sala de Martí l’Humà del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (Plaça del Rei, s/n), el seminari “Barcino i l’Alt Imperi Romà”.

En els processos de romanització les ciutats funcionaven com a nuclis per reforçar i legitimar el domini sobre els territoris conquerits i, alhora, eren espais on es van crear diferents formes de relació entre les poblacions autòctones i els conqueridors. La clau de l’èxit de les ciutats a les províncies romanes fou una burocràcia escassa, atès que eren les institucions de cada ciutat, controlades per les elits locals les que s’ocupaven, del manteniment de l’ordre i de l’explotació econòmica. En aquest seminari s’abordarà el paper polític de Barcino i la seva organització urbana, a fi de situar el seu paper en aquesta xarxa de ciutats de la Hispània Citerior.

Programa:
– 17,00h. Presentació. Joan Roca (MUHBA)
– 17,10h. “L’administració de la província Hispània Citerior durant l’Alt Imperi Romà”, Pablo Ozcáriz (Universidad Rey Juan Carlos)
– 17,45h. “La topografia de Barcino a l’Alt Imperi Romà”, Julia Beltrán de Heredia (MUHBA)
– 18,40h. “El culte imperial i la colònia de Barcino”, Isabel Rodà (UB)
– 19,15h. “Barcino i la muralla alt imperial”, Alessandro Ravotto (arqueòleg)
– 19,50. Debat

Entrada gratuïta i es recomana reserva prèvia.
Informació i reserves: reservesmuhba@bcn.cat  /  Tel. 93 256 21 22

| Descarregueu el flyer amb el programa en pdf |

La mostra permanent D.O. Vinífera – jaciment ibèric la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) ha obert les seves portes al públic

Després de 3 anys de treballs, la mostra permanent sobre la història del jaciment ibèric de la Font de la Canya va obrir el passat dissabte 3 de març les seves portes als visitants. L’espai està situat a la planta baixa del Local Social municipal, situat al carrer del Carme nº1 bis (paral·lel a la carretera N-II) d’Avinyó Nou, al terme d’Avinyonet del Penedès.

La mostra permanent, anomenada D.O. Vinífera, és el resultat de més de 15 anys d’excavacions al jaciment ibèric i recull la història d’aquest centre de mercaderies de l’antiga Cessetània i de la recerca arqueològica de la vinya i el vi. El centre es destaca com una de les exposicions dedicades a la civilització ibèrica més destacades de Catalunya.

A partir d’ara, la mostra es podrà visitar cada dia de la setmana en tres

s tipus de modalitats:

  • Visita guiada sense reserva prèvia: previstes els dissabtes, diumenges i festius a les 10:00 i a les 12:00 amb el recorregut dirigit pel grup d’arqueòlegs responsables de les excavacions i membres de la Cooperativa Arqueovitis. La durada serà de 60 minuts i permetrà gaudir de la col·lecció de peces recuperades al Jaciment ibèric de la Font de la Canya, que es barregen amb recreacions tant audiovisuals com reals i elements didàctics i interactius. El cost de l’entrada és de 6€ (adults) i 4,5€ (tarifa reduïda). Aquesta modalitat es realitzarà tots els caps de setmana i festius del mes amb excepció del primer dissabte de mes a les 10:00h, que es combinarà la visita al Jaciment ibèric i a D.O. Vinífera.
  • Grups (a partir de 15 persones) o visites concertades en altres horaris: es podran reservar contactant amb la Cooperativa Arqueovitis trucant al 606.866.979 o enviant un correu electrònic a arqueovitis@gmail.com.
  • Visita lliure: aquesta modalitat de visita (no guiada) es podrà realitzar de dilluns a divendres de 10:00 a 13:00h. El cost de l’entrada és de 4€ (adults) i 2,5€ (tarifa reduïda).

La construcció del Centre d’interpretació ha estat un projecte en tres fases promogut per l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès amb l’objectiu de posar en valor la riquesa del jaciment ibèric de La Font de la Canya i els resultats de la gran tasca d’investigació i recerca arqueològica realitzades per l’equip responsable de les més de 15 campanyes d’excavacions en aquest centre de mercaderies de la Cessetània ibèrica i origen de la vinya al Penedès i Catalunya.

El cost total dels treballs de la mostra ha estat de 307.214,41€ finançats per Fons Europeus de Desenvolupament Regional, el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès en la primera fase, i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament en les fases 2 i 3. A més, el projecte ha tingut el suport de la Diputació de Barcelona, i també del VINSEUM com a dipositari de les peces i museu comarcal de referència.

D.O. Vinífera s’incorpora com una joia més de l’important patrimoni turístic d’Avinyonet del Penedès, que ja inclou el Jaciment ibèric la Font de la Canya, el monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, el Miravinya “El Circell” i el Museu del Batre a Les Gunyoles així com esdeveniments de ressò com són el Pessebre vivent parlat de Les Gunyoles i el Microvi entre d’altres.

Notícia: Magí Miret

Presentació del llibre “la reproducción en la Prehistoria. Imágenes etno y arqueológicas sobre el proceso reproductivo”

Portada del llibre: “la reproducción en la Prehistoria. Imágenes etno y arqueológicas sobre el proceso reproductivo”El proper dimarts 20 de març de 2018 a les 18,00 hores tindrà lloc a la residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya la presentació del llibre: “la reproducción en la Prehistoria. Imágenes etno y arqueológicas sobre el proceso reproductivo”, de Assumpció Vila Mitjà, Jordi Estévez Escalera, Francesca Lugli i Jordi Grau Rebollo. L’acte s’inscriu en el cicle “Ciencia Editada”. 

La presentació comptarà amb la participació dels Drs. Jordi Estevez (UAB), Assumpció Vila (CSIC) i Jordi Grau (UAB) i l’obra serà presentada per la Dra. Dolors Molas Font, professora d’Arqueologia de la UB, i Eva Ros, màster en Arqueologia per la UAB.

Adreça de la residència d’Investigadors CSIC: C/ Hospital 64, Barcelona

| Descarregueu la invitació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Projecte Cella Vinaria: quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, el Maresme)”

Conferència: “Projecte Cella Vinaria: quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, el Maresme)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Antoni Martín
Moderador: Victor Revilla

Aquest any 2018 es compleixen quinze anys de l’inici de les darreres excavacions al celler romà del Veral de Vallmora (Teià, el Maresme), un gran centre de producció de vi Laietà, actiu entre els segle I aC i el V dC. Aquestes excavacions varen donar peu al desenvolupament d’un projecte integral de recerca arqueològica i patrimonial que es va concretar en la construcció del Parc Arqueològic. Durant la conferencia es presentaran tant els resultats científics de les diferents intervencions i actuacions dutes a terme fins a dia d’avui com els diferents projectes que es desenvoluparan en el futur.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Quins sons els aspectes més significatius del Projecte Cella Vinaria?

El Projecte Cella Vinaria neix l’any 2003 a partir de la realització de tota una sèrie d’excavacions preventives promogudes per l’Ajuntament de Teià al jaciment de Veral de Vallmora, a fi d’avaluar la seva entitat patrimonial i les seves possibilitats de posada en valor com a equipament cultural.

Malgrat presentar un estat de conservació molt alterat degut als treballs agrícoles desenvolupats al llarg dels segles, de seguida ens vàrem adonar de les grans possibilitats que oferia el jaciment, tant pel que fa a la recerca científica com patrimonial.

Es tractava doncs d’entomar un projecte integral que permetés assolir ambdós objectius, d’una banda, contribuir amb la recerca bàsica mitjançant l’aprofundiment en el coneixement històric i arqueològic del fenomen vitivinícola romà desenvolupat entre els segles I aC i V dC en aquest territori i, de l’altra, contribuir amb la recerca aplicada, esdevenint un equipament patrimonial de referència i un autèntic laboratori d’arqueologia pràctica i experimental.

Avui per avui el Parc Arqueològic Cella Vinaria compta amb els següents recursos de presentació: un centre enològic i turístic de recepció de visitants amb un espai temàtic introductori sobre el Vi i la Romanització a Catalunya, el celler romà de Vallmora museïtzat i una vinya romana experimental.

  • Quina importància te el celler Romà de Vallmora en el context del vi laietà?

El jaciment  de Veral de Vallmora fou descobert l’any 1966 per l’estudiós local del Masnou, Lluís Galera, qui realitzà puntualment excavacions fins l’any 1972. L’any 1999 es varen dur a terme excavacions d’urgència que posaren de manifest la importància del jaciment, com un dels assentaments vitivinícoles romans més significatius de l’antiga regio Laeetana.

La peculiaritat del celler Romà de Vallmora es que en ell es produeix vi, amb més o menys intensitat, durant quasi 500 anys. Això ens permet de conèixer mitjançant les diferents estructures arqueològiques conservades, corresponents a diferents fases temporals d’ocupació i entre les que cal destacar fins a 6 premses de biga o alçaprem, diversos dipòsits per a la  recol·lecció del most i al voltant d’uns 200 dolia per a la fermentació i l’envelliment, tot el procés de la producció del vi romà des del cultiu del raïm a la vinya fins al seu consum profà com a aliment bàsic de la dieta romana o ritual per celebrar i afalagar als déus.

  • Quins nous objectius de recerca arqueològica i patrimonial us plantegeu d’ara en endavant?

Pel que fa a la praxi arqueològica la idea es executar en breu un projecte de recerca quadriennal que ens permeti de continuar avançant tant en el coneixement del territori mitjançant estudis de síntesi, com del propi jaciment mitjançant l’excavació d’una de les àrees de reserva que sabem conté un forn ceràmic inèdit. L’altre gran repte es continuar amb el programa de recerca experimental, tot començant per l’empeltada de la vinya actual i la producció de raïm que ens permeti de reproduir tant les instal·lacions de transformació com els diferents processos vitivinícoles d’època romana.

Pel que fa al desenvolupament patrimonial un dels principals objectius es continuar amb el procés de condicionament i adequació del jaciment que no es va poder completar en el període anterior, tot incorporant nous recursos de presentació procedents tant de la museïtzació de les restes arqueològiques com de les actuacions derivades del programa d’arqueologia experimental. L’altre gran repte es aprofundir en les eines de comunicació, difussió i divulgació científica del projecte amb la reproducció en 3D de les diferents estructures documentades, el desenvolupament d’aplicatius mòbils i la implementació d’un museu virtual.

II Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CCM “El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXI”

II Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CCM: El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXIEls propers dies 15, 16 i 17 de març de 2018 tindrà lloc el II Simposi Internacional d’Arqueologia a El Born CCM, que organitza pel Born Centre de Cultura i Memòria, en col.laboració amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona. Aquesta segona edició, sota el títol “El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXI”.

El Rec Comtal és una de les estructures hidràuliques més importants de la història de la ciutat de Barcelona. No en coneixem amb exactitud el seu origen, però sí que podem afirmar que és hereu de l’aqüeducte romà del segle I, que va funcionar fins al segle XX. L’aigua és un element essencial per al desenvolupament de la vida d’una comunitat. La captació i el control de l’aigua ha estat un dels interessos principals de les comunitats humanes. En concret, els romans van ser uns grans enginyers i arquitectes hidràulics i van projectar i construir una xarxa considerable d’estructures amb relació a l’aigua: aqüeductes, canalitzacions, fonts, conjunts termals, clavegueres, etcètera.

El rec era un canal a cel obert que, al llarg de 13 km de recorregut, anava creuant el pla de Barcelona des de les fonts de Montcada fins al mar. A redós d’aquesta gran estructura van néixer i es van consolidar diferents nuclis, que ara configuren alguns barris de Barcelona, El Rec passa per cinc districtes de la Ciutat. El Rec va evolucionar al llarg dels canvis polítics i socials que van marcar el nostre territori, des d’època altmedieval fins al segle XX, en què el Rec va desaparèixer com a estructura, però no com a espai de memòria.

El Rec Comtal és un i en són molts alhora. Diversos conceptes i activitats permeten aproximar-nos-hi: la gestió de l’aigua, l’agricultura, l’economia, el treball, l’urbanisme, l’enginyeria, el lleure, el patrimoni, el coneixement… Des d’aquesta perspectiva, actualment l’Ajuntament de Barcelona treballa en un projecte de recuperació i valoració del Rec. A través del II Simposi Internacional d’Arqueologia, a El Born CCM volem donar visibilitat a totes aquelles recerques que, des de diverses vessants, ens han de permetre entendre l’estructura del Rec Comtal com una empremta viva del nostre passat en el present actual i, alhora, com a font per a diversos àmbits de coneixement.

Per assistir-hi és imprescindible la inscripció

| Descarregueu el programa en pdf |