Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Les Coves del Fem (Ulldemolins, Priorat)”

Conferència “Les Coves de Fem (Ulldemolins, Priorat)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de gener de 2016, 19:00h

Conferenciants: Antoni Palomo, Xavier Terradas, Raquel Piqué, Igor Bogdanovic, Rafel Rosillo i Marc Boada
Moderador: Josep Bosch

Els anys 2013 i 2015 s’ha dut a terme una intervenció arqueològica en una gran balma oberta sobre el riu Montsant, a Ulldemolins (Priorat). Tot i la riquesa arqueològica i la llarga tradició de recerca en aquesta zona, especialment per part del Dr. Salvador Vilaseca i col·laboradors a mitjans del segle XX, aquest jaciment havia restat inèdit fins ara. Els treballs realitzats fins ara s’han centrat en la intervenció sobre diferents talls estratigràfics exposats pels efectes de riuades i accentuats per treballs clandestins. Aquests han permès documentar la seqüència estratigràfica del dipòsit sedimentari de l’abric, que conté diverses evidències d’ocupacions atribuïbles fonamentalment al Neolític antic i també restes atribuïbles als darrers grups de caçadors recol·lectors. Es presentaran els treballs realitzats fins el moment i els primers resultats de les recerques en curs. Tot plegat permet pressuposar que es tracta d’un assentament de gran importància per l’estudi de les primeres comunitats pageses de les comarques meridionals de Catalunya.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • En quin context arqueològic es localitza el jaciment?

El jaciment de les Coves del Fem es localitzen en una comarca amb una tradició arqueològica molt extensa ja des de la primera meitat del segle XX. En aquest sentit la tasca incansable del doctor Salvador Vilaseca amb la col·laboració d’aficionats de la comarca com Josep Maria Figueras (Panto) van permetre conèixer una gran quantitat d’estacions a l’aire lliure dels anomenats tallers de sílex i també jaciments de gran importància com la Coveta de l’Heura i la Solana d’en Bepo.Read More »

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “De vertedero a archivo. 25 años de excavaciones en el monte Testaccio (Roma, Italia)”

Conferència “De vertedero a archivo. 25 años de excavaciones en el monte Testaccio (Roma, Italia)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de desembre de 2015, 19:00h

Conferenciant: José Remesal
Moderador: Ramon Ten

El Testaccio está formado por los restos de millones de ánforas que llegaron a Roma, durante los tres primeros siglos de nuestra era, conteniendo aceite de oliva. De ellas más del 85 % proceden de la Bética, la actual Andalucía. Estas ánforas están frecuentemente selladas y, por fortuna, en el Testaccio se conservan también los “tituli picti”, las etiquetas pintadas sobre las ánforas que informan sobre la tara y el neto del ánfora, el personaje encargado de transportarlas y un control fiscal-aduanero que informa de numerosos aspectos, entre ellos destaca la fecha de expedición del ánfora. El Testaccio, un vertedero para los romanos, se ha convertido para nosotros en el mejor archivo, para conocer la economía de la Roma imperial.

Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb José Remesal sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • ¿Por qué durante un siglo, desde Dressel hasta ahora, nadie se interesó por el Testaccio?

Siempre hubo un interés latente, pero el conocimiento de los datos del Testaccio exige una especialización previa. Por otra parte, el interés por la anforología, y su aportación a la historia económica nació mucho más tarde.

  • ¿Qué significa lo que afirma usted de que gracias al Testaccio tenemos datos seriados?

El problema de la historia antigua es la falta de datos. Gracias al Testaccio, dado que las ánforas llevan escrito el año de expedición del ánfora, y dado que tenemos muchos documentos, podemos establecer series de documentos, cosa rara en historia antigua.

  • ¿Tienen aún mucho por excavar en el Testaccio?

Si, en nuestros trabajos apenas si “arañamos” la superficie del monte. Dependerá del desarrollo futuro de nuestros proyectos.

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Els jaciments de la Conca de Tremp (Pallars Jussà, Lleida): noves aproximacions als primers dinosaures del Pirineu català”

Conferència “Els jaciments de la Conca de Tremp (Pallars Jussà, Lleida): noves aproximacions als primers dinosaures de Pirineu català”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 de desembre de 2015, 19:00h

Conferenciants: Bernat Vila
Moderador: Àngel Galobart

El registre fòssil de dinosaures a Catalunya es remunta a principis del segle passat. Des d’aleshores la recerca d’aquests grans rèptils ha estat discontínua en el temps i ha estat protagonitzada per diversos grups de científics d’institucions molt variades. Algunes de les troballes inicials van cridar molt poc l’atenció dels paleontòlegs malgrat que han resultat ser de gran interès i significat després d’una recent recerca exhaustiva. Tot plegat ha permès ampliar molt notablement el coneixement dels primers dinosaures del Pirineu català.

| Galeria d’imatges |


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Bernat Vila sobre algunes qüestions de la propera xerrada.

  • Quina és la importancia dels jaciments Pirineus en l’estudi dels dinosaures?

Els fossils de dinosaures descoberts a Catalunya tenen un significat molt especial ja que estan datats com els darrers que van viure abans de l’extinci del Cretaci. Per tant, son els darrers d’Europa i ens poden ajudar molt a saber com va ser l’extincio en una zona tan allunyada de l’impacte al final del Mesozoic.

  • Quines noves troballes heu pogut fer en els darrers anys?

En els ultims 15 anys hem descobert més de 100 localitats i centenars de fossils que han permès publicar molts articles i donar a coneixer amb més precisio com eren els dinosaures pirinencs. Precisament la conferencia al Tribuna d’Arqueologia detallara algunes de les primeres descobertes al Pirineu, ja que en els darrers anys hem pogut esbrinar com es van descobrir els primers dinosares de Catalunya.

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Puig Castellar de Biosca (La Segarra). Una fortificació de segona meitat de segle II a.C. a l’interior de Catalunya” (en directe per internet)

Conferència “Puig Castellar de Biosca (La Segarra). Una fortificació de segona meitat de segle II a.C. a l’interior de Catalunya”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 de novembre de 2015, 19:00h

Conferenciants: Joaquim Pera, César Carreras, Esther Rodrigo i Núria Romaní
Moderador: Jordi Principal

Les darreres campanyes d’excavació han posat al descobert  les restes del que havia estat una fortalesa dels primers temps de la conquesta romana a les Terres de Ponent. L’establiment ocupa el cim d’un turó que domina visualment bona part de la vall del riu Llobregós. Els treballs d’excavació han permès documentar un gran edifici en el cim del turó amb diverses dependències que mostren detalls constructius d’un cert luxe, distribuïdes entorn un pati central; pati on s’obre una gran cisterna retallada en el terreny natural. Tot el conjunt es troba delimitat una muralla amb 4 torres documentades fins ara que ressegueix i fortifica el turó on s’ubica el jaciment. En relació a la muralla s’han documentat diverses dependències, habitacions i tallers, encara per excavar. S’ha exhumat una gran quantitat de materials ceràmics, sobretot d’importació, que mostren un horitzó cronològic ben definit entre el 150 i el 100 aC.

Galeria d’imatges |


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • En quin projecte de recerca s’inscriu aquesta excavació?

El projecte marc és un projecte nacional MINECO coordinat, conjuntament amb la Universitat d’ Alacant i el CSIC-Mèrida “Arqueología de la conquista e implantación romana en Hispania. Estrategias y modelos de control territorial”; també es troba dins un dels projectes quadriennals de la Generalitat “Primers models d’ocupació romana a Catalunya (s. II-I aC.)”. Puig Castellar de Biosca és un jaciment excepcional per poder avançar en el coneixement de com va evolucionar  el control romà del NE peninsular.Read More »

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Darrera els passos de Bosch Gimpera. Un projecte arqueològic global per recuperar el jaciment de La Gessera de Caseres (Terra Alta)”

Conferència “Darrera els passos de Bosch Gimpera. Un projecte arqueològic global per recuperar el jaciment de La Gessera de Caseres (Terra Alta)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de novembre de 2015, 19:00h

Conferenciants: Jordi Diloli, Marc Prades i Jordi Vilà
Moderador: Josep Guitart

El dimecres 4 de novembre s’inicia el nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 amb la xerrada: “Darrera els passos de Bosch Gimpera. Un projecte arqueològic global per recuperar el jaciment de La Gessera de Caseres (Terra Alta)”. La conferència serà precedida de la presentació de la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia a càrrec del director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Joan Pluma.

La temàtica de la xerrada se centrarà sobre el jaciment arqueològic de la Gessera (Caseres, Terra Alta), descobert a inicis del segle XX per Juan Cabré Aguiló. Pocs anys després, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), es va interessar pel lloc, iniciant-s’hi uns treballs arqueològics de la mà de Pere Bosch Gimpera, qui posaria al descobert un petit assentament d’època protohistòrica, definit per l’arqueòleg barceloní com “un poblat ibèric format per un carrer, a banda i banda del qual hi ha les habitacions”. Finalitzats els treballs d’excavació, el jaciment va quedar abandonat, que no en oblit, fins que el 2014, l’Ajuntament de Caseres va decidir recuperar-lo. El GRESEPIA es va fer càrrec de les tasques d’intervenció, excavant-lo de nou, consolidant-lo i adequant el seu entorn per tal de fer-lo  entenedor als visitants.

Galeria d’imatges |


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Diloli sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada:

  • Quin va ser el motiu que us va portar a intervenir en aquest jaciment?

Des de l’Ajuntament de Caseres se’ns va instar a preparar un projecte per tal de recobrar i posar en valor els jaciments arqueològics, especialment els protohistòrics, del municipi. Després d’una reunió amb l’alcalde, vam decidir que aquest projecte s’havia d’iniciar en un dels jaciments més paradigmàtics no únicament de Caseres, si no de l’arqueologia protohistòrica catalana, La Gessera, doncs fou el primer que va excavar Pere Bosch Gimpera a Catalunya, l’any 1914. Sabíem que el jaciment estava abandonat i força deteriorat, i es mereixia un tractament acurat per recuperar-lo i socialitzar-lo. A més, La Gessera sempre ha estat una incògnita científica, i així teníem la possibilitat d’aportar unes dades actualitzades sobre la seva cronologia i funcionalitat.Read More »

La nova temporada del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2015-2016

Image (1) portada-Tribuna-2015-20161.jpg for post 22129Us presentem el programa de la Tribuna d’Arqueologia 2015-2016, que començarà el proper dia 4 de novembre, amb 15 conferències programades fins al pròxim mes de juny. Com sempre, les sessions es faran a la sala d’actes de Palau Marc, els dimecres a les 19,00h. Com venim fent els darrers anys, les conferències s’emetran per vídeostreaming i estaran disponibles en vídeo a partir de l’endemà de cada xerrada en aquesta web.

En aquesta primera sessió de la temporada, el director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni presentarà el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2015-2016. Tot seguit començarà la primera de les conferències d’aquesta temporada: “Darrere els passos de Bosch Gimpera. Un projecte arqueològic global per recuperar el jaciment de la Gessera de Caseres (Terra Alta)”, a càrrec de Jordi Diloli i  Jordi Vilà, i moderada per Josep Guitart.

| Descarregueu el programa en PDF |