Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “Intervencions arqueològiques a la pedrera romana del Mèdol (Tarragona)”

Conferència “Intervencions arqueològiques a la pedrera romana del Mèdol (Tarragona)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de març de 2014, 19:00h

Conferenciants: Anna Gutiérrez i Jordi López
Moderadora: Isabel Rodà

La pedrera del Mèdol és la més gran i també la més coneguda de l’extensa llista de pedreres del l’antic territori de Tàrraco. Inclosa en la llista de monuments de Patrimoni Mundial per la UNESCO, l’any 2013 ha estat objecte d’un projecte de rehabilitació en el marc del qual s’hi ha efectuat una completa topografia i s’hi han fet, per primer cop, un seguit de sondejos arqueològics. Es presentaran els resultats que aporten  dades noves que ajuden a tenir una visió més exacta de com funcionava aquesta enorme pedrera d’on sortí gran part de la matèria primera per construir els grans monuments de Tàrraco.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Quin balanç feu de les intervencions dutes a terme al Mèdol?

Molt positiu! D’entrada, es tracta de la primera vegada que es duen a terme excavacions arqueològiques, encara que d’una extensió molt limitada, a l’interior del Clot del Mèdol, cosa que ja de per sí és un gran pas endavant, però a més els resultats obtinguts han superat les nostres expectatives en tots els sentits, i ens han permès obtenir dades de primera mà sobre punts concrets de la pedrera que ens aclareixen, no només aspectes cronològics, sinó també com funcionava la pedrera romana a nivell organitzatiu. Però, a més, també per primer cop, tenim una planimetria detallada de tots els fronts de pedrera, tant del Clot i la zona que quedà al descobert arrel de l’incendi de 2010, com de les àrees a oest i nord del Clot, que encara amaguen nombrosos fronts d’extracció que també formen part d’aquesta pedrera tan gran que és el Mèdol.

  • Alguna troballa singular o aspecte que destaqueu?

Uf, val a dir que hem tingut unes quantes sorpreses i es fa difícil triar-ne una… Potser el que no ens esperàvem gens era el gran volum de resquills, blocs trencats i dipòsits de restes de talla en general que cobreixen el sòl de treball de la pedrera, que es troba a 4 metres per sota el nivell actual, cosa que implica un major volum d’extracció de pedra del què fins ara es calculava. A més, ara sabem que la zona central del Clot ja tenia l’aspecte amb què ara el coneixem (una gran espai profund amb l’Agulla al centre) a l’entorn del canvi d’era gràcies la datació per C-14 de restes trobades a la base de l’Agulla.

  • Què aporta la pedrera del Mèdol al coneixement de la Tàrraco romana?

Doncs molt! No hem d’oblidar que d’aquí en sortí la major part de la pedra per construir la ciutat i que, per tant, el lligam entre aquesta pedrera i la ciutat és molt estret.  Entendre bé com funcionava i es gestionava el treball d’aquesta pedrera així com identificar els mecanismes a través dels quals els blocs arribaven al seu destí és una peça fonamental per entendre una part molt important de l’explotació dels recursos naturals del territorium de Tàrraco i, en aquest cas, d’una matèria prima (la pedra) fonamental per el desenvolupament urbà i la monumentalització d’una ciutat que, pel seu estatus de capital provincial, necessitava uns edificis i infraestructures adequades a la seva categoria.

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “El jaciment dels Estinclells (Verdú, l’Urgell), una fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (C.E.P.)”

Conferència “El jaciment dels Estinclells (Verdú, l’Urgell), una fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (C.E.P.)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de febrer de 2014, 19:00h

Conferenciants: David Asensio, Ramon Cardona, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula, Natàlia Alonso i Dani López
Moderador: Joan López

Els Estinclells suposen per a la ilergècia un exemple excepcional d’un poblat ibèric del segle III aC. La interpretació de les restes ve afavorida per la constatació d’una sola fase d’ocupació amb un abandonament força coherent i homogeni a l’entorn del 200 aC, amb molta segureta relacionat amb els esdeveniments històrics de la Segona Guerra Púnica. Nivells d’incendi, cases tapiades, defenses ben organitzades i estructurades (muralla, fossat), una bassa i canalitzacions d’aigua, un taller de premsat de vi i oli únic al món ibèric peninsular, ens parlen d’un moment històric complex per a la població indígena de les terres de Lleida. La municipalitat dels terrenys ha permès crear en un espai annex al jaciment, un Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP), amb l’objectiu de consolidar la recerca històrica de l’antiguitat a partir de l’arqueologia experimental.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Quin és l’interès de visitar un jaciment com la fortalesa ibèrica dels Estinclells a Verdú?

En primer lloc aquest jaciment ens permet conèixer una miqueta més la implantació en el territori del poble ilerget per l’actual zona de ponent de Catalunya. Els Estinclells, juntament amb el jaciment encara en fase incipient d’excavació del Tossal de la Pleta/Castellsalvà (Belianes) excavat pel mateix equip, permeten ampliar el coneixement  de l’urbanisme i la cultura ibèrica a la zona de Lleida al costat de jaciments ja clàssics com els Vilars d’Arbeca i el Molí de l’Espígol de Tornabous. Dins aquest conjunt d’enclaus patrimonials, la petita fortalesa dels Estinclells aporta la possibilitat de conèixer un assentament d’una sola fase, s. III aC que, a mode de radiografia, ens mostra la vida durant un quart de segle sense afegits previs ni posteriors. En aquest sentit, l’urbanisme del poblat, elements com la bassa, les muralles i defenses, la vaixella ceràmica, el mostreig analític de llavors, carbons i granes, etc, ens aporten una mirada sincrònica del món ilergeta que ens permet entendre millor l’organització social, política i econòmica dels habitants del poblat i, en definitiva, del món ilergeta en general.

  • Per què parleu només d’un quart de segle per als Estinclells?

L’evidència arqueològica ens mostra clarament un abandonament prou sobtat del jaciment a finals del segle III aC. El tapiat de les portes de molts dels recintes, l’incendi accidental o no d’alguns dels espais importants del jaciment ens fan relacionar l’abandonament amb els fets traumàtics de la Segona Guerra Púnica. El jaciment es deshabita quan encara segurament no ha acabat de construir-se i no s’ocupa mai més.

  • En quina fase estan els treballs actualment?

Les dimensions petites del recinte i les reiterades campanyes d’excavació subvencionades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia des de l’any 2002, a més de la realització de diversos plans d’ocupació, han permès un avenç ràpid de la recerca. Actualment cal encara excavar part del fossat defensiu i part d’un dels vessant. De totes maneres la investigació s’ampliarà a partir d’ara a la part baixa de la fortalesa pel costat oriental, on hi ha una vil·la romana. L’excavació d’aquesta vil·la romana permetrà afegir un element nou al conjunt i permetrà conèixer la zona a partir de l’ocupació romana.

  • Quin element us ha sorprès de trobar als Estinclells?

Per sobre de tot cal destacar la troballa de les cases 15 i 16. L’incendi accidental o no d’aquests dos recintes va permetre conservar fins a la seva excavació les restes d’un taller de premsa ibèric únic al món peninsular. Es tracta d’un conjunt molt ben conservat i in situ format pels elements principals d’un taller de premsat: una base de premsa, un canal de desguàs, un cup, fins i tot part de la biga que servia per premsar. L’estudi analític de les restes ha permès confirmar la bifuncionalitat del taller tant per premsar vi com olives. L’aparició també d’un trull i d’una gran fogaina abonen aquesta idea.

  • Què és el CEP, Camp d’Experimentació de la Protohistòria?

La troballa de la premsa i la realització d’alguns experiments relacionats amb les excavacions que dirigeix aquest equip van fer plantejar, a finals de 2009, la musealització de la fortalesa i la creació del CEP per concentrar en un sol espai físic les principals línies de recerca de l’arqueologia experimental del món protohistòric, la construcció, l’agricultura i transformació de productes, especialment l’obtenció de l’oli d’oliva, el vi, i la fabricació de ceràmica. Aprofitant que el jaciment i un camp annex són de titularitat municipal s’ha endegat aquest projecte experimental. Actualment s’ha reconstruït experimentalment el conjunt de la premsa, alguns forns ceràmics i un equip de la Universitat de Lleida dirigit per N. Alonso  treballa en l’estudi de cultius experimentals. El CEP però està obert a qualsevol equip seriós que pugui venir a treballar qualsevol aspecte del món protohistòric a través d’aquesta gran eina que és l’experimentació.

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “El puig de Sitges: de la primera edat del ferro a l’època romana”

Conferència “El puig de Sitges: de la primera edat del ferro a l’època romana”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de febrer de 2014, 19:00h

Conferenciants:  Joan Garcia Targa i Magí Miret
Moderador: David Asensio

Unes obres fetes a l’estiu de 2013 al nucli històric urbà de Sitges (Garraf) han permès localitzar un tram de muralla i construccions adossades d’època ibèrica plena. Aquestes restes se sumen a les diverses sitges de la primera edat del ferro, d’època ibèrica i romana localitzats anys enrere. Les recents troballes confirmen l’existència d’un nucli costaner ibèric d’una certa importància que podria haver tingut un paper destacat en les relacions comercials amb les terres interiors penedesenques de la Cossetània ibèrica. L’ocupació romana va provocar transformacions en l’assentament, però el lloc va continuar habitat durant l’Alt Imperi.

Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Joan Garcia Targa sobre aspectes destacats de la conferència.

  • Hi ha restes arqueològiques a Sitges?

La vila de Sitges és coneguda com a reclam turístic i com a indret associat a la figura de Santiago Rusiñol i l’art català des de finals del segle XIX, a banda del calendari cultural marcat per Carnaval, Corpus, Festival de Cinema Fantàstic i altres dates del àmpliament difoses. No obstant, des de l’any 1988 s’ha efectuat dins del casc antic i al terme municipal tot un seguit d’intervencions arqueològiques que han estat donades a conèixer tant per mitjà d’articles d’investigació com de divulgació bé siguin xerrades, publicacions o bé tres exposicions de temàtica arqueològica (1995, 2003 i 2009).

  • Per què es presenta ara aquesta conferencia?

Arran de les excavacions dutes a terme l’any 1999 a la Casa del Poble de Sitges es va posar de manifest l’existència d’un passat històric antic amb restes constructives, concretament murs de morter de calç i clavegueres pertanyents a una instal·lació productiva d’època romana amb uns precedents ibèrics de segle III aC. En aquesta ocasió la troballa de restes constructives a l’altra extrem del Puig de Sitges al 2013 permet fer una nova reflexió al voltant d’aquesta zona dins del municipi i la seva significació dins la geografia ibèrica i romana del litoral català.

  • Quines son les novetats posades al descobert?

Les obres de conducció associades a la remodelació dels museus de Sitges van determinar la necessitat de fer uns seguiment dels rebaixos de terra. El resultat dels treballs arqueològics  desenvolupats entre els mesos de abril i juliol de 2013 han posat al descobert restes d’estructures ibèriques del segle IV-III aC, acumulacions de materials d’època romana (segle I dC) i trams de la muralla perimetral del Puig del Sitges que es poden datar al segle XVII-XVIII. En tots els casos es tracta d’intervencions modestes en extensió, però que aporten informació de qualitat sobre el passat.

  • Quins han estat els resultats d’aquestes intervencions?

El conjunt d’intervencions efectuades al Puig de Sitges permeten confirmar l’existència d’una ocupació en època ibèrica a la part alta i les vessants que es materialitza en sitges d’emmagatzematge i algunes estructures d’habitat que s’estenen més enllà del promontori pròpiament dit. Sembla doncs evident que aquest punt del municipi podria haver estat espai de concentració d’excedents agrícoles de les zones properes i a la vegada punt de sortida i d’intercanviar d’aquests productes amb altres zones de la mediterrània com així es manifesta per la varietat i qualitat d’alguns dels materials recuperats.

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “De Sikarra a Prats de Segarra: noves descobertes arqueòlogiques al Municipium Sigarrensis (els Prats de Rei, Anoia) entre la Primera Edat del Ferro i l’Edat Mitjana”

Conferència “De Sikarra a Prats de Segarra: noves descobertes arqueòlogiques al Municipium Sigarrensis (els Prats de Rei, Anoia) entre la Primera Edat del Ferro i l’Edat Mitjana”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de gener de 2014, 19:00h

Conferenciants:  Natalia Salazar, Dídac Pàmies i Iñaki Moreno
Moderadora: Núria Rafel

El coneixement de l’existència d’una entitat municipal romana al terme dels Prats de Rei (Anoia), el Municipium Sigarrensis, es remunta a final del segle XVIII, quan la correspondència epistolar entre erudits catalans de l’època deixa constància escrita de la troballa al lloc d’una sèrie d’inscripcions epigràfiques romanes d’època alt-imperial. Unes primeres intervencions arqueològiques van certificar l’any 1972 l’antiguitat ibero-romana de la vila. Quaranta anys després noves descobertes arqueològiques posen de manifest pel lloc una seqüència urbanística rica, complexa i continuada, doncs han donat a conèixer un oppidum ibèric del segle VI-V a.C. d’una important entitat arquitectònica, vestigis d’edificis de representació pública d’època tardorepublicana, una rica necròpolis paleocristiana i restes de l’enclòs emmurallat de la vila medieval.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

El coneixement de l’existència d’una entitat municipal romana de Sigarra o dels sigarrencs al terme dels Prats de Rei, el Municipium Sigarrensis, es remunta a finals del segle XVIII, moment de la troballa al lloc d’una sèrie d’inscripcions epigràfiques romanes d’època alt-imperial on s’especifica categoria administrativa de l’indret a l’Antiguitat.

  • Però, abans de la intervenció arqueològica portada a terme per la Universitat de Lleida (UdL) a la Plaça del Ma. De Déu del Portal, què en sabíem sobre l’existència d’un poblament ibèric precedent al lloc?

Tot i que el greco-alexandrí Ptolemeu mencionava a la seva Geografia (segle II n.e.) l’existència de la població ibèrica de Sigarra, i que els primers indicis arqueològics van certificar l’any 1972 l’antiguitat ibero-romana de la vila, les escadusseres interpretacions científiques aventurades aleshores van descartar l’existència d’un enclau iber d’entitat a l’arribada dels romans. Tanmateix en els darrers anys han sortit a la llum nous indicis numismàtics que apuntaven a que aquest nucli havia d’existir (amb seca monetària inclosa), doncs teníem coneixement de tres monedes ibèriques descontextualitzades que són portadores de la llegenda Sikarra, ara per ara l’origen conegut més antic del topònim Segarra. Es podia suposar, per tant, que, més tard o més d’hora, la realitat historico-arqueològica de Sikarra/Sigarra acabaria sorgint a la llum i, atesos els antecedents esmentats, era lògic que fos des del subsòl de la vila dels Prats de Rei.

  • Segons les restes documentades en aquesta excavació quina és l’entitat de la Sikarra ibèrica?

Just a sota de l’urbanisme actual s’han documentat part de les estructures de fortificació (fossat i escarpa) d’un oppidum (poblat fortificat) de l’Ibèric antic (segles VI-V a.n.e.) i de gran entitat arquitectònica (més de 4 m de potència conservada). Entre els anys 375-350 a.n.e. el fossat perd la seva funció defensiva i es rebleix de manera intencionada abocant-hi uns dos metres de terres de diferent origen. Els nivells de sediment arqueològic excavats han aportat, a més, un conjunt de peces ceràmiques gregues àtiques  que per quantitat i qualitat seria un dels més importants de la Catalunya occidental. L’esmentat rebliment intencionat del fossat s’ha pogut associar a una important fase d’expansió urbanística fora de les muralles de l’oppidum originari que té lloc entre els anys 375-350 a.C., ja en l’Ibèric ple.  Aquesta ampliació de l’espai urbà consistí, en aquest punt del nucli, en el bastiment de cases ibèriques de dues plantes: soterrani i primer pis.

  • Tenint en compte la rellevància administrativa atorgada a la Sigarra romana, s’ha trobat a la plaça excavada algun vestigi romà destacable?

Sí, s’han documentat restes arquitectòniques d’entitat que demostren com la romanització de l’assentament indígena entre els segles II-I a.C va anar acompanyada d’un important procés de monumentalització ja des d’època tardorepublicana. Estem davant dels indicis arqueològics d’un nucli ibèric fortificat de l’Ibèric antic i ple que amb l’arribada dels romans és monumentalitzat seguint models arquitectònics itàlics, com evidencien les nombroses columnes fragmentades que han estat recuperades durant els treballs arqueològics. Algunes de les peces presenten unes dimensions tan imponents que podrien haver format part d’un possible temple.

  • Quines noves aportacions suposa l’actuació arqueològica efectuada al carrer del Mur de Prats de Rei?

En primer lloc s’han pogut documentar fins a cinc enterraments emmarcats cronològicament entre els segles VIII i X. Els enterraments, ubicats a tocar de l’església parroquial, havien aprofitat fragments de diferents sarcòfags de cronologia romana per dur-se a terme.

D’altra banda gràcies a les rases efectuades s’exhumaren dos panys de muralla, el primer a la confluència del carrer del Mur i la plaça de la Sardana, i el segon al carrer del Mur amb el carrer Josep Maria Llobet. Els murs, de difícil datació donada l’absència de materials a l’estratigrafia associada, es poden emmarcar dins l’època medieval i moderna, donat que són coincidents amb els plànols relacionats amb la batalla dels Prats de Rei (1711).

  • Quina importància representa la localització d’un mosaic sepulcral a la necròpolis dels Prats de Rei?

Fins a dia d’avui es coneixia l’existència d’una necròpolis al municipi dels Prats de Rei, la qual s’ubicava en un ventall cronològic molt ampli que es situa vers l’antiguitat tardana i es sospitava que seguien un ritual d’enterrament de caràcter cristià. La localització del mosaic on hi apareix un crismó, ens confirma el marcat caràcter cristià de la necròpolis, al mateix temps que (seguint criteris estilístics) ens permet acotar més cronològicament l’espai cementirial, situant-lo entre els segles IV i V dC. Tanmateix també ens permet afirmar l’existència d’una classe benestant en aquest període cronològic ja que aquest tipus de sepultura suposava un cost econòmic elevat per a la família.

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “Reinici dels treballs als jaciments del Pleistocè inferior del complex d’Incarcal (Crespià, Pla de l’Estany): Campanyes 2009-2013” (en directe per internet)

Conferència “Reinici dels treballs als jaciments del Pleistocè inferior del complex d’Incarcal (Crespià, Pla de l’Estany): Campanyes 2009-2013”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de gener de 2014, 19:00h

Conferenciants:  Joan Madurell i Bienvenido Martínez-Navarro
Moderador: Àngel Galobart

Els jaciments d’Incarcal són coneguts per la riquesa de mamífers fòssils del Plistocè inferior des de mitjans dels anys 70 del segle passat. Des de l’any 1984 fins al 2004 es realitzen nombroses campanyes d’excavació sistemàtica als jaciments, que han donat gran nombre de restes de mamuts, tigres dents de sabre, hienes i hipopòtams en excel·lent estat de conservació. L’any 2009 s’inicia un nou projecte amb l’objectiu conèixer millor la paleobiologia de cadascuna de las espècies enregistrades, de precisar la cronologia de les acumulacions així com obtenir nova informació de caire tafonòmic per aclarir l’origen de les mateixes d’excavacions. Els resultats obtinguts permeten situar els jaciments d’Incarcal datar-los en un lapse cronològic d’entre 1.6-1.4 Ma.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats sobre la xerrada

  • Els jaciments d’Incarcal es vàren començar a excavar sistemàticament el 1984, després de casi 30 anys de treballs els resultats encara són bons?

Si, sens dubte. Tot i que fa molts anys que es va començar a excavar de manera sistemàtica a la Pedrera de Can Taco, el gran nombre de jaciments (més de 10) i el volum de treball encara pendent ens fa ser molt optimistes. De fet tot i portar-hi molts anys treballant el volum de sediment mogut no és molt alt i en la majoria de jaciments encara queda pendent molta potència excavable. Segurament podríem treballar-hi tranquil·lament 30 anys més sense problemes.

  • Tot i això encara teniu sorpreses?

Si, s’ha de pensar que tot i que en el jaciment més excavat (Incarcal-I) ja s’han extret més de 1600 fòssils, avui en dia excavem nivells de més antiguitat que en les campanyes anteriors i encara documentem espècies que encara no s’hi coneixien sobre tot de mamífers de mida mitjana com cérvols i algunes especies de carnívors petits. Actualment, a Incarcal-I encara queden prop de 4 metres de potència i el jaciment té un diàmetre de més de 10 metres.

  • Per quin motiu els jaciments d’Incarcal tenen tanta importància?

La importància rau en l’origen de l’acumulació i en l’interval temporal registrat. Els jaciments tenen una cronologia aproximada de 1.5 Ma, en aquest període es quan les primeres poblacions humanes arribaren per primera vegada a Europa, encara no s’hi han trobat restes humanes però si hi ha un excel·lent registre de les espècies de grans carnívors que segurament competien amb els humans pels recursos carnis. Els carnívors fòssils no són gaire abundants en els jaciments d’aquestes cronologies i la seva abundància a Incarcal ens permet fer tota una sèrie de inferències sobre el seu comportament i la seva posició dins de la tafocenosis en relació amb el nínxol ecològic dels humans.

  • Espereu algun dia poder localitzar-hi restes humanes?

Mai se sap. Estem en les cronologies adequades i el tipus d’acumulació es favorable. Ara bé, en aquest període les poblacions humanes no eren molt nombroses, tenir la sort de localitzar-ne un és molt difícil.

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). La transformació d’un jaciment”

Conferència “Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). La transformació d’un jaciment”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 de desembre de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Manel Edo i Ferran Antolín
Moderadora: Araceli Martín

L’any 2013 suposa per a la cova de Can Sadurní el 35è aniversari d’intervencions arqueològiques en el jaciment encapçalades pel CIPAG. Des de la darrera vegada que vàrem acudir a aquest fòrum, l’any 1986, a donar a conèixer el jaciment s’hi han desenvolupat 21 campanyes més d’excavació. En aquests anys hem assistit al pas d’un jaciment que havia estat donat com a perdut per a l’arqueologia prehistòrica a un jaciment que ha esdevingut en una de les estratigrafies arqueològiques més completes de Catalunya. Tot i no haver tocat fons, aquesta estratigrafia transcorre des de l’Epipaleolític antic (10.500 BP) fins a mitjan segle XIX de la nostra era, resultant remarcable tot el tram pertanyent a la prehistòria recent, pràcticament complet, i especialment interessant tot el desenvolupament del neolític antic i el traspàs al neolític mitjà.

| Galeria d’imatges |
________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la cova de Can Sadurní.

  • Perquè parleu de transformació de la cova de Can Sadurní en tant que jaciment en els darrers vint anys?

La cova de Can Sadurní, l’any 1978 era una cova menystinguda per l’arqueologia. Quan Josep Maria Massachs deia en el Congreso Naciaonal de Arqueología a Vitoria l’any 1975 “en este mismo valle hemos asistido a la destrucción del yacimiento de la cueva de Can Sadurní, vaciado completamente para su empleo como vivero de setas champiñones, recogiéndose únicamente algunas cerámicas lisas y una punta de lanza de bronce), hoy en el Museo Arqueológico de Barcelona, por lo que el conocimiento de aquella zona (la vall de Begues) no ha sufrido variación en los últimos años” poc pensava que trenta anys després esdevingués com el jaciment de referència per a definir la prehistòria recent del Garraf i, probablement, de Catalunya. S’ha salvat un dels millors jaciments de la prehistòria catalana.

Read More »

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “Darreres intervencions al jaciment ibèric de Les Maleses: excavacions i procés de museïtzació”

Conferència “Darreres intervencions al jaciment ibèric de Les Maleses: excavacions i procés de museïtzació”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de desembre de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Mercedes Duran, Gemma Hidalgo i Dani Moly
Moderador: Joan Sanmartí

El jaciment ibèric de Les Maleses ubicat als termes de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles des de l’any 2000 ha estat objecte d’un programa de intervencions destinades a la posada en valor del mateix. En aquesta conferencia ens centrarem en els dos darrers anys tant a nivell d’excavació com de museïtzació, donada la interessant aportació que presenta el moment del seu abandonament per part de la comunitat que l’habitava.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

  • Quins paral·lels podríem establir vers els rituals d’abandonament de Les Maleses?

Paral·lels respecte a l’incendi virulent es documenten al jaciment de Sant Jaume d’Alcanar on als seus magatzems s’acumulen molts materials que després de l’incendi no es van tornar a recuperar. Castellar de Pontós a Girona seria un altre exemple. Tanmateix i ja fora de Catalunya al palau-santuari de Cancho Roano a Badajoz es presenten estances incendiades amb  materials representatius. A les Maleses s’afegeix que l’habitació de la casa 30 i el dipòsit d’aigua presenten un mateix comportament en el darrer moment d’ocupació, un incendi provocat i ben alimentat. Per això pensem que si s’inutilitza un dipòsit les intencions d’anar-se son evidents.

  • Existeix algun pla de protecció del jaciment ?

El jaciment en aquest moment forma part del Parc de Serralada de Marina i entra dins de les normatives de protecció dels Parcs naturals. Com elements patrimonials de caràcter històric el jaciment des de fa temps està reconegut pels dos ajuntaments, com a Bé d’Interès Local i el Pla Director amb el que compta el jaciment estableix tots els paràmetres de actuació vers la seva conservació, museïtzació i difusió didàctica.

  • Quines són les perspectives de futur del jaciment ?

Encara que la crisi econòmica ens ha afectat com a la major part dels projectes d’investigació que es fan, la tasca desenvolupada al llarg dels 13 anys que portem de treballs  ha permès posar en valor el jaciment. Això ha comptat amb el recolzament des de les diferents administracions i està sent conegut i respectat pels montcadencs. La nostra intenció és continuar amb les tasques de recerca i de consolidació de les noves estructures.  Prosseguir amb la museïtzació del jaciment per tal de fer-ho entenedor als visitants i continuar amb la difusió de les nostres investigacions tant en l’àmbit científic como en el didàctic des del propi  Museu de Montcada.

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “La vil·la del Pla de l’Horta i el suburbium de Gerunda”

Conferència “La vil·la del Pla de l’Horta i el suburbium de Gerunda”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de novembre de 2013, 19:00h

Conferenciant:  Lluís Palahí
Moderador: Pere Castanyer

Les excavacions que s’estan desenvolupant des de l’any 2008 al barri del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Gironès) han permès documentar, encara de forma parcial, una gran vil·la del suburbium de Gerunda, situada a poc més de quatre quilòmetres del nucli urbà. La vil·la constitueix actualment una valuosa font d’informació per reconstruir la història, no solament del suburbi, sinó també de la mateixa evolució de la ciutat de Gerunda. La vil·la original, de mitjan segle I aC presentava l’estructura d’una casa d’atri, amb tot un seguit de reformes que potencien els elements sumptuaris de l’edifici. La vil·la perviu fins al segle V dC, amb una reocupació de l’espai almenys fins a època visigoda. Les darreres excavacions han permès, a més, començar a obtenir dades de la vessant industrial de la vil·la amb la descoberta de dues grans premses i diversos espais industrials, en funcionament fins a època baiximperial.

Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Lluís Palahí sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • En quin context cal situar la vil·la romana del Pla de l’Horta?

La vil·la del Pla de l’Horta és una vil·la suburbana, situada a tres quilòmetres de Gerunda, i per tant la seva evolució va molt lligada a la pròpia història i l’evolució de la ciutat.  Gerunda és una ciutat que fins avui s’ha mostrat força gasiva a l’hora de proporcionar-nos dades sobre el seu  passat romà, i per tant l’estudi dels jaciments del seu entorn s’estan convertint en un element clau per intentar reconstruir la història de la ciuitas. En aquest sentit la vil·la del Pla de l’Horta s’està convertint en una font primordial d’informació en molts diferents aspectes, ajudant a reconstruir la història de la ciutat, però també permetent-nos analitzar les diferències estructurals, conceptuals i evolutives que les vil·les suburbanes presenten respecte a les vil·les que se situen al territorium.

  • Quins elements destacaria de la vil·la?

Una de les qüestions més interessants és el bon estat de conservació de la fase fundacional de l’edifici, de mitjans del s.I aC, quan ja presenta l’estructuració clàssica d’una casa d’atri, que mantindrà en època augustal. Les dades que ens està proporcionant ens permet aprofundir en la vinculació existent entre la creació de noves ciutats i l’aparició de les primeres vil·les al llarg del s.I aC.

Al llarg de la seva evolució trobem diversos elements que demostren un gran coneixement dels propietaris de les novetats i “modes” més actuals en cada moment. Així a la vil·la hi trobem elements arquitectònics que són absents a d’altres vil·les de l’entorn o no s’hi troben fins a èpoques molt posteriors, com un triclini presidit per un absis dotat d’hipocaust a mitjans del s.I dC.

Els treballs de la darrera campanya, a més, ens estan començant a aportar interessants informacions sobre la vessant industrial de la vil·la, amb la troballa de dues grans premses per fabricar vi, datades en època baix imperial, tot i que probablement existien estructures similars ja en època altiimperial.

  • Quin és el futur del jaciment?

Els treballs abasten dues vies diferents i complementàries. Per una banda la continuació dels treballs arqueològics, ja que cal tenir present que hem excavat uns 1200 m2 però la superfície total del jaciment supera àmpliament els 8000m2. Per altra banda des del mateix moment en que es va concebre el projecte, totes les entitats participants (Universitat, Diputació i Ajuntament) teníem molt clar que un dels grans valors del jaciment eren les seves potencialitats a nivell patrimonial i com a vehicle de difusió. L’excel·lent estat de conservació d’alguns dels espais, amb paraments que en algun cas superen els dos metres d’alçada, el converteixen en un jaciment idoni per poder difondre de forma senzilla l’època romana a escoles i visitants no especialistes. Per aquesta raó i de forma paral·lela als treballs arqueològics es desenvolupa un programa de treballs de consolidació i adequació de les restes. Però probablement el més interessant és al seva ubicació i la combinació amb altres jaciments de l’entorn, com el de Sant Julià de Ramis o el propi nucli urbà de Girona, que han d’ajudar al visitant a completar el mosaic de la història del pla de Girona en època antiga.

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “El quarter nord de la vila fortificada de Sabadell i el barri artesanal del Raval. Intervencions 2011-2013″

Conferència “El quarter nord de la vila fortificada de Sabadell i el barri artesanal del Raval. Intervencions 2011-2013″
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de novembre de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Jordi Roig, Joan M. Coll, Josep A. Molina i Isabel Villares
Moderador: Ramon Ten

Inici de la temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 i primera conferència del cicle.

Les intervencions arqueològiques fetes al c/ Sant Joan, 12, a la Via Massagué, 16-22-c/ Raval de Dins, 21-27 i al c/ Les Valls, 11, han permès localitzar trams de la muralla dels segles XIV i XV, corresponents al tancament nord de la vila fortificada  baix medieval i a l’emmurallament del barri del Raval. S’han excavat habitatges i casals medievals situats,  intra murs i dins l’àmbit del raval. Per altra banda, s’han excavat diversos tallers i obradors de vidre i de terrissa dels segles XVI i XVII-XVIII, als límits del perímetre emmurallat i configurant una àrea artesanal en el barri del Raval.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Roig sobre els aspectes destacats de la conferència:

  • Que se sap de la vila medieval de Sabadell?

Sabadell era una vila de mercat d’època alt medieval que es va crear durant el segle XI i que s’articulava al voltant de l’església i parròquia de Sant Salvador, actualment Sant Fèlix, i de l’espai del mercadal. A partir de l’arqueologia sabem que cap a la primeria del segle XIV queda cenyida per un perímetre de muralla i fossat perfectament estructurat i delimitat. No podem afirmar si es tractava del primer recinte emmurallat o si n’havia existit un de previ, ja que ara com ara les intervencions arqueològiques no han constatat restes anteriors i les fons documentals en aquest sentit són força imprecises. Gracies al desenvolupament de l’arqueologia urbana a Sabadell, que va ser pionera en la recerca sobre les viles medievals a casa nostra, i a les intervencions realitzades els darrers cinc anys, ha estat possible conèixer amb força profunditat aquest nucli alt medieval i especialment la vila fortificada del segle XIV i XV. Aquesta vila emmurallada i vallejada encerclava l’espai central del mercat i l’església amb la seva sagrera, així com també el barri del Raval, amb un perímetre aproximat de 940 metres lineals i una àrea de 25.800 m².

  • Quina aportació fan aquestes darreres intervencions als solars de Les Valls, 11 / Via Massagué, 16-22 i Sant Joan, 12 al conjunt de l’arqueologia sabadellenca?

Fins ara, es coneixia força detalladament gran part del sector sud-est del perímetre emmurallat de la vila, però existia un buit en el tancament nord occidental i el punt d’enllaç amb el barri del Raval. Es desconeixia a on eren exactament els portals d’entrada i sortida de la ciutat de que parlen els documents, essencialment el Portal de Caldes i el Portal de Manresa, emplaçats en aquest quarter nord.

Arran d’aquestes últimes intervencions, que són les que es presenten en aquesta Tribuna d’Arqueologia, podem replantejar-nos el recorregut de la muralla i el vall en  aquest sector de la ciutat. Per una banda, les dues excavacions a Via Massagué han tret a la llum la muralla i el vall que envoltava el barri del Raval, la qual cosa era totalment desconeguda, tant a nivell arqueològic com a nivell de documentació escrita i gràfica.  I per altra banda, l’excavació al carrer Les Valls, 11, ha permès localitzar, en un excel·lent estat de conservació, els tres elements principals de sistema defensiu medieval de la vila: la muralla, les torres i el fossat.

  • Quina és l’evolució de la zona nord de Sabadell en època moderna? Quines aportacions hi fan les últimes troballes arqueològiques?

Durant l’època modern, Sabadell experimenta un creixement urbà que es tradueix en una transformació dels espais edificats i l’ampliació dels seus límits, sobrepassant el seu perímetre murat baix medieval. Els sistemes defensius de la vila perden el seu sentit i són desmantellats. El fossat es comença a reblir de terres per a noves edificacions i tallers artesanals i la muralla és engolida dins dels nous conjunts edificats.

Les intervencions arqueològiques realitzades en aquesta zona nord de la vila de Sabadell ens han permès observar l’existència de diversos tallers artesanals preindustrials dels segles XVI al XVIII situats en els extrems de la ciutat, propers a la muralla o ja a extramurs, i dins el barri del Raval.

Tenim localitzat un taller de producció de vidre d’època moderna (s. XVI) en el solar del carrer Via Massagué, 16-22, amb la presència de tres forns i diverses estructures associades (pous d’aigua i canalitzacions), molt semblant al que ja es va localitzar a l’extrem sud de la vila, a la Plaça Sant Roc. Tots dos es troben situats a tocar la muralla i parcialment dins el fossat.

Per altra banda, hem documentat diversos obradors de terrissa amb forns, zones de treball i abocadors de peces de rebuig, que inicien la seva activitat durant el s. XVII i són especialment actius entre inicis del segle XVIII i mitjans segle XIX. En definitiva, durant l’època moderna assistim a la transformació urbana de la vila de Sabadell i a la proliferació de centres artesanals previs a la vila industrial tèxtil del segle XIX.

La nova temporada del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2013-2014

Image (1) port_full_Trib_2013-14.jpg for post 13626El proper dia 6 de novembre començarà el nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia, amb 17 conferències programades fins al pròxim juny. Com sempre, les conferències es faran a la sala d’actes de Palau Marc, els dimecres a les 19:00h. Com en les anteriors temporades, aquest any també emetrem les conferències per vídeostreaming, que es gravaran en vídeo i estaran disponibles en aquesta web a partir de l’endemà de casa sessió.

En aquesta primera sessió de la temporada, el Subdirector general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, Josep Manuel Rueda, presentarà el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2013-2014. Tot seguit començarà la primera de les conferències d’aquesta temporada: “El quarter nord de la vila fortificada de Sabadell i el barri artesanal del Raval. Intervencions 2011-2013”, a càrrec de Jordi Roig, Joan M. Coll,  Josep A. Molina i Isabel Villares, i serà moderada pel Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Ramon Ten.

| Descarregueu el programa en PDF |