Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “Els resultats de les recents intervencions arqueològiques a Empúries: el nou espai de necròpolis excavat amb motiu de la construcció del nou Centre de Recepció de Visitants”

Conferència “Els resultats de les recents intervencions arqueològiques a Empúries: el nou espai de necròpolis excavat amb motiu de la construcció del nou Centre de Recepció de Visitants”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de febrer de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Pere Castanyer, Marta Santos i Joaquim Tremoleda
Moderador: Josep M. Nolla

Les darreres intervencions arqueològiques a Empúries s’emmarquen en els projectes de recerca endegats tant a la ciutat grega, amb la continuació de les excavacions al sector de l’estoa,  com a la ciutat romana, dins del projecte d’excavació de la Insula 30 i els carrers que l’envoltaven. En aquesta xerrada es destacaran, però, altres intervencions recents realitzades des de la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya a l’entorn immediat del conjunt arqueològic, les quals han permès ampliar el nostre coneixement sobre l’ús funerari d’aquesta àrea suburbana.

En primer lloc, les excavacions realitzades amb motiu de la construcció del futur Centre de Recepció de Visitants varen permetre documentar un nou sector de necròpolis al sud de la zona actual d’aparcament. Aquesta intervenció ha aportat dades importants sobre els espais funeraris de la ciutat, tant d’època grega com d’època imperial romana, dos nous conjunts d’enterraments que aparegueren separats per una etapa en què aquesta àrea suburbana  va conèixer altres usos diferents. I en segon lloc, un seguit d’intervencions preventives a l’àrea coneguda com “necròpolis Granada”, emplaçada una mica més al sud. El coneixement d’aquest cementiri era, fins avui, molt parcial. Les noves intervencions han permès recuperar un notable conjunt de tombes associades a diverses fases històriques, tant de la ciutat grega com de la ciutat romana.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva intervenció.

  • Què suposa el coneixement d’aquesta nova àrea de necròpolis situada al sud de la ciutat grega?

Tot i que aquesta era una zona inexplorada, l’excavació d’una necròpolis en aquesta espai, que es va veure afectat per l’edifici del nou centre de recepció de visitants, confirma la continuïtat de la zona d’enterrament, que comença a l’aparcament, davant mateix de la ciutat grega fins el turó de Portitxol, lloc on es va instal·lar el cementiri grec d’època arcaica. Aquests noms tradicionals corresponen només a les antigues parcel·les privades, la qual cosa no vol dir que siguin espais diferents

  • Quina és la cronologia d’aquest nou espai de necròpolis?

A grans trets, podem dir que hi ha una part d’època grega, especialment del segle V aC, que està ubicada a la part nord, més propera a la ciutat grega. Per la banda sud, aquesta zona d’enterraments grecs es veié afectada per diverses estructures de caràcter industrial d’època republicana tardana. Més al sud, la concentració major era de cronologia romana, sobretot de segona meitat del segle II dC.

  • Quines novetats han aportat les noves intervencions arqueològiques realitzades a la necròpolis Granada en relació al panorama funerari ja conegut d’Empúries?

Les diferents actuacions preventives fetes els darrers anys als solars de la necròpolis Granada han permès establir d’una manera més rigorosa la seqüència evolutiva d’aquest cementiri així com també  reconstruir alguns aspectes del ritual funerari; l’organització de l’espai, les creences religioses o relatius a les condicions de vida de les persones que s’hi enterraren. En total s’han pogut recuperar unes 55 tombes d’inhumació i unes 60 incineracions.

  • Quina és la seqüència evolutiva d’aquest cementiri?

La seqüència estratigràfica i l’estudi detallat de les tombes permeten definir dues grans etapes. La primera (fase I) correspon a diverses tombes d’inhumació excavades a la mateixa roca del subsòl i s’emmarca cronològicament entre la segona meitat del segle III aC. i fins els inicis del segle I aC. La segona etapa (fase II), associada de forma majoritària al ritual de la incineració, abraça des dels segles II-I aC. fins, com a mínim, entrat el segle II dC.

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “El jaciment tardorepublicà de Puig Ciutat (Oristà, Osona), nous mètodes aplicats a l’arqueologia de recerca”

Conferència “El jaciment tardorepublicà de Puig Ciutat (Oristà, Osona), nous mètodes aplicats a l’arqueologia de recerca”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de gener de 2012, 19:00h

Conferenciants:  Carles Padrós, Àngels Pujol i Roger Sala
Moderador: Francesc Xavier Hernàndez

El jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona) es coneix d’antic. Les prospeccions geofísiques realitzades l’any 2005 van identificar una complexa trama urbana. En 2010 es va iniciar un projecte arqueològic-geofísic interdisciplinari per estudiar el jaciment i el seu entorn. Els treballs realitzats des d’aquell moment han identificat alguns elements del seu urbanisme, així com la presència d’una muralla en el seu extrem est. La troballa d’àmplies superfícies cremades, una quantitat significativa d’armament i altres indicis, apunten que l’assentament hauria patit un final violent. El material ceràmic, d’adscripció romana, permet aproximar una cronologia compresa entre el 80 i el 35/25 aC. Aquesta cronologia emmarca el jaciment en el període d’enfrontaments entre romans del segle I aC.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre aspectes interessants de la xerrada del proper dimecres.

  • Què destacaríeu d’un projecte com el de Puig Ciutat?

Primer de tot, és important realçar que el projecte en que s’emmarquen les excavacions dutes a terme a Puig Ciutat es va començar a gestar l’any 2009 i que la primera campanya es va desenvolupar la primavera-estiu de l’any següent. Així doncs es tracta d’un projecte jove, com també ho és el seu equip: dos dels directors tenim menys de 30 anys i bona part dels participants a les excavacions són estudiants de grau o màster.

Per altra banda, des del principi s’ha treballat amb el territori, amb el suport de l’Ajuntament d’Oristà, el Consorci del Lluçanès i el Consell Comarcal d’Osona, a més de la Direcció General de Patrimoni. Hem de recordar la bona acollida que va tenir el nostre projecte des del començament, i la bona disposició de totes les institucions a les que s’ha demanat suport. Des dels moments inicials es va pretendre crear un projecte interdisciplinari, apostant fort per les noves tecnologies, especialment amb els treballs de geofísica i l’ús de sistemes GIS com a base d’anàlisi territorial i contextualització de les dades acumulades. També s’ha volgut implicar, en diversos camps, partners estatals i internacionals.

  • Quin paper juguen les noves tecnologies en el vostre projecte?

Com hem indicat anteriorment, des del principi preteníem estructurar un grup interdisciplinari, començant per les prospeccions geofísiques prèvies a la intervenció arqueològica, feina desenvolupada per part de l’equip de Puig Ciutat que formen l’empresa SOT. Puig Ciutat s’ha convertit en un camp de proves on s’apliquen nous aparells i tècniques en cada nova campanya. Això, juntament amb la participació d’investigadors d’altres universitats, ens ha permès conèixer força bé el subsòl d’un jaciment de més de 5 hectàrees. També, entre altres coses, s’estan desenvolupant diverses aplicacions GIS que ens serviran per poder entendre millor l’assentament de Puig Ciutat en el seu entorn, així com cada estança respecte les altres, realitzant anàlisis tant a nivell macro com micro.

  • Quines són les perspectives de futur?

El 2013 tindrà lloc la quarta campanya arqueològica a Puig Ciutat, les tres anteriors ens han servit per conèixer l’extensió de l’assentament, la seva cronologia, i especialment l’última fase tardorepublicana, emmarcada entre les Guerres Sertorianes i la Guerra Civil entre Pompeu i Cèsar, i hem començat a conèixer la seva cultura material. Per tant, esperem que aquest any i els successius, serveixin per conèixer millor la cultura material, especialment l’armament, el seu sistema defensiu i l’entorn immediat i així, en definitiva, conèixer millor el final bèl·lic d’un assentament de grans dimensions en un indret interior de Catalunya.

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “Aportacions clau de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, Noguera) al magdalenià: vint-i-cinc anys de recerca arqueològica”

Conferència “Aportacions clau de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, Noguera) al magdalenià: vint-i-cinc anys de recerca arqueològica”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 9 de gener de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Josep M. Fullola, Xavier Mangado, José M. Tejero, M. Àngels Petit
Moderador: Narcís Soler

L’estiu del 2012 s’ha fet la vint-i-cinquena campanya d’excavacions a la cova del Parco. La perspectiva d’un quart de segle de treballs i publicacions ens permet reconèixer una seqüència clau en el desenvolupament del paleolític i de l’epipaleolític a l’àrea pirinenca. Centrant-nos en les novetats dels darrers anys corresponents al magdalenià, els nombrosos estudis especialitzats fets des del SERP han permès una millor percepció històrica del jaciment i del seu entorn. L’excavació en extensió ha tret a la llum un registre excepcional a la península ibèrica. Tot plegat ens està servint per arribar a una reconstrucció cultural, socioeconòmica i paleoambiental dels grups humans de caçadors-recol·lectors que habitaren a la zona fa entre 15.000 i 11.500 anys.

Galeria d’imatges |

| Vegeu la presentació en pdf |
_____________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes a destacar abans de la xerrada.

  • Què han representat per al vostre equip d’investigació aquests 25 anys de recerca arqueològica a la Cova del Parco?

Es tracta del projecte de més llarga durada i major envergadura del nostre equip, al que hi hem esmerçat molts esforços, tant pel que fa al treball de camp com al de laboratori i publicació i difusió de les recerques. A més, en 25 anys hem experimentat la transformació de la recerca en Paleolític superior a Catalunya, així com hem viscut de primera línia nombrosos canvis metodològics, tècnics i socials en la recerca arqueològica a casa nostra.

  • Quines aportacions clau destacaríeu pel que fa al magdalenià de la Cova del Parco?

Independentment de la llarga estratigrafia arqueològica del jaciment, que abasta des de l’edat del bronze fins al magdalenià, i en la que destaquen fases tan interessants com la del neolític, o la dels darrers caçadors-recol·lectors holocènics; la veritat és que l’estratigrafia magdaleniana de la cova del Parco representa una aportació clau, al mostrar-nos una seqüència d’ocupacions llarga i ben datada; alhora l’excavació en extensió del jaciment ens ha permès evidenciar un nombre d’estructures de combustió – que supera la quarantena- que permet aproximar-nos a l’estudi de l’articulació de l’espai i d’organització de les tasques. Pensem que el nombre i varietat d’estructures de la Cova del Parco no té parió a la resta de jaciments peninsulars d’aquesta mateixa cronologia.

D’altra banda, els estudis interdisciplinaris ens mostren la diversitat de tasques desenvolupades en el jaciment. La documentació dels processos de fabricació i refacció tant d’utillatge lític com ossi permeten valorar la natura d’unes ocupacions rellevants. Mereix també que destaquem els nombrosos objectes d’ornament recuperats, que ens serveixen per parlar del món simbòlic d’aquestes poblacions i en ocasions evoquen mobilitat i/o relacions més enllà dels territoris econòmics immediats.

  • Voleu afegir alguna cosa més sobre el projecte arqueològic que esteu duent a terme?

Volem remarcar que els 25 anys d’excavació a la Cova del Parco ens han permès establir lligams de cooperació i amistat amb les institucions i les poblacions de l’entorn més immediat al jaciment, tant a Alòs de Balaguer com a Artesa de Segre, duent a terme tasques de sensibilització i difusió de la importància que pot tenir per a la població de la Noguera el treball desenvolupat a la Cova del Parco. Volem cloure dient que aquesta recerca arqueològica ha donat lloc a un centenar de publicacions científiques i de difusió, essent el Parco un dels jaciments clau,de la Prehistòria antiga catalana sobre el qual esperem continuar treballant.

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013: “Noves dades sobre el circ romà de Tarragona. Intervenció al carrer de l’Enrajolat”

Conferència: “Noves dades sobre el circ romà de Tarragona. Intervenció al carrer de l’Enrajolat”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de desembre de 2012, 19:00h

Conferenciants:  Jordi Vilà, Carles Brull i Imma Teixell
Moderadora: Carme Miró

Amb motiu de la remodelació del carrer de l’Enrajolat de Tarragona, l’Ajuntament i l’INCASOL han dut a terme una intervenció arqueològica que ha aportat noves i interessants dades sobre algunes estructures del circ romà de Tàrraco (visòrium, pulvinar) i la seva connexió amb el Fòrum Provincial a la zona oriental de la graderia septentrional amb una gran canalització. L’excavació del carrer també ha proporcionat informació sobre l’evolució del sector en època medieval i moderna.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

  • Que ha motivat la intervenció arqueològica al carrer Enrajolat de Tarragona?

Els principals motius que han propiciat la realització d’aquesta intervenció arqueològica urbana al casc antic de la ciutat de Tarragona són la nova urbanització i pavimentació del carrer, així com la preservació i impermeabilització de la volta llarga del circ romà. Cal dir que el projecte bàsic ja contemplava l’espai patrimonial on es va actuar.

  • Quines fases històriques s’han pogut documentar en el transcurs de la intervenció?

Seguint la tònica de les intervencions arqueològiques de la Part Alta de la ciutat de Tarragona, s’ha documentat una seqüència històrica que compren des del segle I (construcció del gran complex del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris) fins a l’actualitat, contemplant també evidències d’ocupació d’època medieval i moderna.

  • Quins són els resultats arqueològics més destacats?

Aquesta intervenció ha permès treure a la llum noves dades arquitectòniques de l’edifici del circ romà de Tarragona (la pavimentació del visori, els sistemes de drenatge basats en pous i canals), així com nous elements preservats in situ, com per exemple una sèrie de seients de la graderia septentrional de l’edifici.

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “L’assentament del primer ferro de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià): resultats de la recerca arqueològica en els darrers anys”

Conferència “L’assentament del primer ferro de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià): resultats de la recerca arqueològica en els darrers anys”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de desembre de 2012, 19:00h

Conferenciants: David Garcia, Isabel Moreno, Marta Mateu, Laia Font i Carme Saorin
Moderador: Gabriel de Prado

Des de la primera participació a la Tribuna d’Arqueologia de l’any 2001 on es van exposar els primers resultats dels treballs realitzats fins llavors a l’assentament del primer ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià) s’han succeït un total d’onze campanyes. Al llarg d’aquest temps, el coneixement del jaciment i de la seva contextualització territorial i històrica ha augmentat notablement. En aquesta presentació s’exposarà una síntesi dels principals resultats assolits durant aquests anys.

|Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants.

  • Que explicareu a la xerrada de la Tribuna d’Arqueologia?

Farem una síntesi dels treballs efectuats al jaciment de Sant Jaume d’Alcanar des de l’inici de les excavacions arqueològiques, l’any 1997, fins a l’actualitat. També hi exposarem els principals resultats que hem obtingut com a resultat d’aquests treballs en termes d’interpretació històrica.

  • A quin període pertany el jaciment de Sant Jaume?

Sant Jaume és un dels diversos jaciments arqueològics que podem trobar dins del terme municipal d’Alcanar, a la comarca del Montsià, en el marc de les Terres del riu Sénia. Presenta tan sols una breu fase d’ocupació, durant la primera edat del ferro, que es perllongà aproximadament entre el 650 i el 600 anE.

  • Quins aspectes caldria destacar de l’assentament?

Sant Jaume destaca per diversos aspectes. El primer d’ells, i que és el primer que sobta al visitant, és el grau de conservació de les estructures: els murs del jaciment, tant els que defineixen els àmbits com els elements defensius, conserven al voltant de 1,75-2,00 m de la seva alçada original. Quelcom similar podem dir respecte els materials mobles, especialment la ceràmica: Sant Jaume ha proporcionat una col·lecció arqueològica que podem considerar referencial per al període. Aquesta col·lecció, que inclou tant materials indígenes com fenicis, destaca tant per la quantitat com per la seva qualitat, diversitat i singularitat. Encara podríem destacar altres elements i circumstàncies, que en tot cas tractarem a la xerrada, com ara el seu sistema defensiu, la seva organització interior, l’elevada presència de materials fenicis, etc.

  • Pel que fa al vostre equip de recerca, la vostra acció en el jaciment es limita als treballs d’excavació?

No, ni molt menys! Els membres del GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica) de la Universitat de Barcelona tenim molt i molt clar que la tasca d’excavació i estudi – és a dir, de recerca – que duem a terme en el jaciment va íntimament relacionada amb un seguit d’altres activitats i dinàmiques. Entre elles ens agrada sempre destacar les vessants de la divulgació i de la conservació i restauració del monument, a les quals pretenem dedicar també alguns minuts al llarg de la xerrada. Totes aquestes dinàmiques les desenvolupem, des del principi dels treballs, en el marc d’una intensa col·laboració amb l’Ajuntament d’Alcanar, que sempre ha donat un suport incondicional a la continuïtat d’aquests treballs.

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de la Draga i a l’estany de Banyoles”

Conferència “Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de la Draga i a l’estany de Banyoles”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de novembre de 2012, 19:00h

Conferenciants:  Antoni Palomo, Xavier Terradas
Moderadora: Araceli Martín

A la conferència es van presentar les darreres actuacions arqueològiques (2008 – present) desenvolupades al poblat neolític de La Draga i l’entorn lacustre de Banyoles. Aquestes intervencions s’emmarquen dins del projecte de recerca La Draga i les ocupacions lacustres prehistòriques de l’Estany de Banyoles dins del context de la l’Europa Occidental (2008-2013). Els esforços d’aquest projecte han anat dirigits vers l’assoliment de dos objectius: d’una banda, entendre la dinàmica de l’ocupació prehistòrica de l’Estany de Banyoles, tant en els moments previs com posteriors a les ocupacions neolítiques de La Draga, i de l’altra, caracteritzar les estratègies econòmiques i organitzatives dels pobladors neolítics que es van establir a La Draga.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre diferents aspectes que es tractaran durant la sessió.

  • Que té La Draga d’especial?

Més que el jaciment en sí mateix, el que és especial és el context on s’ubica el jaciment, a tocar l’Estany de Banyoles, en un punt on les aigües freàtiques han cobert parcialment les restes de les ocupacions neolítiques, propiciant la conservació de molts elements en matèria orgànica, cosa excepcional a nivell peninsular i del sud d’Europa.

  • Aquestes mateixes circumstàncies també comporten una intervenció especial en el jaciment i sobre les seves restes?

Sí, és clar. Som plenament conscients que estem excavant un context únic i la responsabilitat també és molt gran. El tipus d’excavació s’ha hagut d’adaptar a les característiques del jaciment i la metodologia d’enregistrament, documentació, mostreig, etc. també són específiques. També des de 1994 s’ha incorporat al projecte el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, el que ha permès realitzar excavacions sota l’aigua i també conservar i restaurar-ne els materials en fusta i altres matèries orgàniques.

  • I l’estudi de les restes arqueològiques?

Aprofitant les condicions excepcionals de conservació del jaciment, s’ha realitzat tot un programa d’estudi de diferents restes i evidències, incloent-hi un gran nombre d’investigadors i investigadores especialitzats en temàtiques molt diverses. Tot això es realitza per tal de construir un equip de formació molt diversa i plural, però que al mateix temps pugui dur a terme una recerca integral i interdisciplinar sobre el poblat neolític de La Draga.
Read More »

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “L’Hort de la Boquera (Margalef de Montsant, Priorat) i el final del Paleolític a la vall mitjana del riu Montsant”

Conferència “L’Hort de la Boquera (Margalef de Montsant, Priorat) i el final del Paleolític a la vall mitjana del riu Montsant”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de novembre de 2012, 19:00h

Conferenciants: Pilar Garcia-Argüelles i Jordi Nadal
Moderador: Manuel Vaquero

L’Hort de la Boquera  completa el ric registre de jaciments del final del Paleolític i de l’Epipaleolític a la vall mitjana del riu Montsant. Es presenten  les novetats  de l’excavació durant els darrers  anys:  datacions radiomètriques,  indústria lítica, dades paleoambientals i  manifestacions artístiques i se situen en el context del final del Plistocè i inicis de l’Holocè a les comarques meridionals de Catalunya.

| Galeria d’imatges |

Presentació de la conferència en PDF |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de les darreres intervencions arqueològiques de l’Hort de la Boquera.

  • Quin va ser el motiu per començar a excavar aquest jaciment?

L’any 1997 havíem finalitzat l’excavació dels nivells epipaleolítics de l’abric del Filador i volíem trobar un jaciment que ens permetés tenir la continuïtat cultural cap a moments més antics, és a dir, el Paleolític Superior, i vam pensar en l’Hort de la Boquera.

  • Podeu valorar la importància d’aquest jaciment dins del Paleolític Superior Català?

El jaciment ens està donant un tipus d’indústria del Paleolític Superior Final que difereix del Magdalenià clàssic que podíem esperar i que ens marca unes característiques regionals a aquestes contrades de la Catalunya sud.

  • Podeu destacar alguna troballa rellevant?

Deixant de banda la singularitat de la indústria lítica, creiem que el que cal destacar és la presència d’art moble figuratiu.

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “Cap del Vol. Un producte, un vaixell i un comerç de la Tarraconense a l’època d’August”

Conferència “Cap del Vol. Un producte, un vaixell i un comerç de la Tarraconense a l’època d’August”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 31 d’octubre de 2012, 19:00h

Conferenciants: Gustau Vivar, Rut Geli i Carlos de Juan
Moderador: Xavier Nieto

A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta X. Nieto i F. Foerster van excavar parcialment el derelicte enfonsat davant de les costes de Port de la Selva conegut com Cap del Vol. El que es va documentar en aquells treballs tenia trets diferencials dels vaixells coneguts fins el moment, i la resta de la comunitat científica no en va valorar la rellevància. Amb l’avenç en el coneixement de l’arquitectura naval antiga s’ha fet necessari reprendre’n l’excavació per tal d’obtenir tota la informació necessària per comprendre’l amb tota la seva complexitat. Aquest és el primer exemple que podem afirmar de vaixell construït a la costa Tarraconense, amb unes característiques pròpies i amb elements procedents d’una tradició de construcció naval més antiga.

| Galeria d’imatges |

| Presentació de la conferència en PDF |
______________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Gustau Vivar sobre alguns aspectes destacats de la conferència.

  • Què ha motivat el retorn al vaixell de Cap del Vol?

Cap del Vol va ser objecte de treballs arqueològics a finals dels 70 per part de X. Nieto i F. Foerster. Degut a la seva fondària i a les particularitats tècniques no es va poder obrir el conjunt del jaciment. Tot i això es van publicar els resultats de les intervencions que han estat la base per l’estudi de l’arquitectura naval de vaixells d’aquesta època. Ara era el moment de reprendre l’excavació i acabar-la per poder donar una informació complerta del vaixell  i de les seves característiques constructives.

  • Quin és el seu estat de conservació?

El medi aquàtic ha permès la conservació de bona part  del vaixell, això són 11 m d’eslora i gairebé 4 m de mànega del casc. L’estat de preservació de la fusta és tant bo que fins i tot es poden apreciar errors de serrat dels fusters (mestres d’aixa) que el van construir.

  • Quin és l’element més interessant que heu trobat en aquesta excavació?

Volíem entendre les característiques específiques d’uns vaixells particulars construïts en el canvi d’era per un comerç de vi de la Tarraconense. El que ens ha sobtat, ha estat observar uns trets distintius tan específics, que ens porten a defensar que aquest vaixell va ser construït per la població autòctona, amb una manera de fer pròpia del món indígena. Aquest vaixell aporta massa informació per poder respondre amb aquest espai, així que us esperem a la conferència del dia 31.

La nova temporada del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2012-2013

Image (1) portada_2012_2013.jpg for post 8446El 31 d’octubre començarà el nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia, amb 17 conferències programades fins al pròxim juny. Com sempre, les conferències es faran a la sala d’actes de Palau Marc, els dimecres a les 19:00h. Enguany també es gravaran en vídeo totes les intervencions i estaran disponibles en aquesta web. Com la temporada anterior, aquest any també us oferirem totes les conferències per vídeostreaming.

En aquesta primera sessió de la temporada, el Director General del Patrimoni Cultural, Joan Pluma, presentarà el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2012-2013, i també el nou exemplar, a punt de sortir, de la revista Tribuna d’Arqueologia 2010-2011. Tot seguit començarà la primera de les conferències d’aquesta temporada: “Cap de Vol, un vaixell i un comerç de la Tarraconense a l’època d’August”, a càrrec de Gustau Vivar, Rut Geli i Carlos de Juan, i serà moderada per Xavier Nieto.

| Descarregueu el programa en PDF |