Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “Les Drassanes Reials (Barcelona)”

Image (1) drassanes2.jpg for post 5437

Conferència “Les Drassanes Reials (Barcelona)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de març de 2012 a partir de les 19:00h

Conferenciants: Esteve Nadal i Adriana Vilardell
Moderador: Roger Marcet

Els treballs arqueològics duts a terme durant les obres del projecte de restauració estructural de les Drassanes Reials de Barcelona, amb motiu de la remodelació del Museu Marítim, han permès localitzar una zona de necròpolis, dintre d’un marc cronològic altimperial que es perllongaria fins a l’època tardoromana. Destaca la troballa de les restes d’un mausoleu rectangular, a l’interior de qual s’han identificat tres nivells d’ús, amb urnes cineràries de diversa tipologia i aixovars funeraris associats. Les obres han posar de manifest també restes de les Drassanes originals del s.XIII, de les ampliacions del s. XV, i les posteriors reformes del s. XVIII.

| Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants.

  • Que destacaries dels resultats obtinguts en la intervenció arqueològica?

Els treballs arqueològics duts a terme en les naus de ponent de les Drassanes Reials han permès localitzar part d’una necròpolis romana i nombroses estructures corresponents a la drassana des dels seus orígens (finals del segle XIII) fins pràcticament l’actualitat.

  • Que suposa la presencia de vestigis romans en aquesta zona de la ciutat?

Primerament confirma la presència d’una destacada necròpolis, amb una dilatada cronologia (s.  I- s. VI dC) i gran varietat en quant a les estructures funeràries (destinades tant a inhumacions com a incineracions). Alhora, la disposició de les diverses sepultures i la seva ubicació respecte a la orografia de Barcino ens permet vincular la seva presencia amb l’existència de la Via marítima que comunicaria la ciutat amb la muntanya de Montjuïc.

  • Quina rellevància tenen les dades arqueològiques respecte al coneixement de les Drassanes Reials de Barcelona?

Les tasques arqueològiques han permès establir les línies principals de l’evolució constructiva del recinte de les Drassanes Reials. Això ha comportat, alhora, un canvi en el coneixement que es tenia fins al moment, fonamentat en la documentació històrica i mancat de la informació arqueològica. Per tant, caldrà fer una relectura de la documentació tenint en compte les dades aportades per l’arqueologia . Cal destacar, però, que encara resta una intervenció en curs (naus de llevant) i que hi ha diversos punts claus per comprendre millor el recinte en els quals no s’hi ha intervingut.

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “La vil·la romana de Torre Llauder. Darrers treballs de recerca i restauració, i perspectives de futur (Mataró, Maresme).”

Conferència “La vil·la romana de Torre Llauder. Darrers treballs de recerca i restauració, i perspectives de futur (Mataró, Maresme)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22  de febrer de 2012 a partir de les 19:00h

Conferenciants: Joaquim Garcia i Carme Puerta
Moderadora: Pepita Padrós

En els darrers anys s’ha avançat en les excavacions de recerca de Torre Llauder. Cal remarcar l’excavació íntegra del peristil i les noves dades sobre el seu jardí. S’ha iniciat un programa de restauració i una nova presentació al públic dels mosaics. Així mateix, s’ha dissenyat un Pla director per a les actuacions futures.

A l’inici de la sessió, Ramon Ten, Cap del Servei d’Arquelogia i Paleontologia, presenta el nou exemplar publicat de la revista Tribuna d’Arqueologia 2009-2010.

| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre la vil·la romana de Torre Llauder.

  • Quina importància té la represa de les actuacions arqueològiques al jaciment de la vil·la romana de Torre Llauder?

El jaciment va ser descobert per Marià Ribas l’any 1961, moment on es van iniciar les intervencions arqueològiques. Després, durant la dècada dels 60 i en els anys 80 es va adequar el jaciment per a la visita pública. Es va portar a terme la restauració dels mosaics de les dependències de la pars urbana i s’iniciaren noves campanyes d’excavació dirigides per Marta Prevosti i J. Francesc Clariana. No es va tornar a intervenir al jaciment fins l’any 2006, quan l’ajuntament de Mataró va decidir reprendre l’activitat i posar en valor l’equipament. L’any 2008 es va aprovar un Pla director, actualment en execució, que contempla l’excavació en extensió de tot el Clos Arqueològic, la restauració de les restes i el plantejament d’una nova museografia del jaciment.
Read More »

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “Darreres aportacions al coneixement del neolític i l’edat del bronze al Camp de Tarragona: intervencions als terrenys de l’Aeroport de Reus i a la partida del Coll Blanc (parcel·la 18.1 de CIM El Camp)(Reus, Baix Camp)”

Conferència “Darreres aportacions al coneixement del neolític i l’edat del bronze al Camp de Tarragona: intervencions als terrenys de l’Aeroport de Reus i a la partida del Coll Blanc (parcel·la 18.1 de CIM El Camp)(Reus, Baix Camp)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 15 de febrer de 2012 a partir de les 19:00h

Conferenciants: Pilar Bravo, Míriam Garcia i Eduard Solà
Moderador: Jaume Massó

Les darreres intervencions als terrenys de l’Aeroport de Reus i a la partida del Coll Blanc a Reus (Baix Camp) han posat al descobert un nombre important d’estructures circulars de cronologia compresa entre diverses fases del neolític i del bronze inicial. Les estructures localitzades tenen tipologies i funcions diverses (domèstiques, funeràries, de combustió, etc.). L’estudi d’aquestes estructures i dels materials que s’hi ha exhumat aporten nous coneixements al poblament d’aquesta zona del Camp de Tarragona durant aquestes fases de la prehistòria recent.

| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre el jaciment del neolític i del bronze inicial excavat a les obres del canal Segarra-Garrigues.

  • Quina importància tenen aquestes intervencions per al coneixement de la prehistòria recent al Camp de Tarragona?

Aquestes intervencions han permès recuperar tot un conjunt arqueològic d’estructures de diversa tipologia i funcionalitat que ens aporten un coneixement més ampli de les primeres societats productores i de la seva cultura material al Camp de Tarragona fins al moment poc conegut. A més, les restes recuperades ens permeten establir possibles connexions entre el Camp de Tarragona i la resta del nord-est peninsular durant la prehistòria recent.

  • Quins són els factors i els medis que han permès (i alhora han condicionat) l’excavació i posterior anàlisi dels materials exhumats?

Aquestes intervencions s’emmarquen dins de grans obres en les quals és sempre complicat coordinar els diferents interessos implicats. Per una part, existeix la necessitat d’executar el projecte que motiva la intervenció, i per altra, les necessitats que una excavació de prehistòria implica, com els terminis d’excavació, la necessària intervenció d’un equip pluridisciplinar (arqueòleg, antropòleg, anàlisis posteriors, etc.), comporten una alteració que condiciona la feina arqueològica, que ha d’aconseguir trobar l’equilibri per assolir els objectius de l’execució de l’obra i la correcta preservació del patrimoni cultural.

  • Quines similituds presenten els assentaments estudiats amb altres jaciments pròxims i d’aquesta mateixa tipologia, com El Cavet o La Timba d’en Barenys, entre altres?

Es tracta de jaciments que presenten una ocupació a l’aire lliure durant diverses fases del neolític en una mateixa zona geogràfica marcada per la presència del mar i la Serralada Pre-litoral amb les muntanyes de Prades.

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 15 de febrer de 2012, 19.00h

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “La Cantorella (Maldà, Urgell), una nova ocupació del neolític final i del bronze inicial en plena vall del Corb”

Conferència “La Cantorella (Maldà, Urgell), una nova ocupació del neolític final i del bronze inicial en plena vall del Corb”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de gener de 2012, 19.00h

Conferenciants: Núria Armentano, Oscar Escala, Andreu Moya, Dominika Nociarová, Enric Tartera i Ares Vidal.
Moderadora: Araceli Martín

Els treballs de construcció del Canal Segarra-Garrigues han posat al descobert un nou jaciment prehistòric evidenciat per la presència d’estructures d’emmagatzematge tipus sitja. Les restes ceràmiques permeten identificar dues fase d’ocupació: una primera del neolític final i una segona del bronze inicial. L’horitzó del bronze inicial es troba relacionat, a més, amb la reutilització de cinc sitges com a espais sepulcrals col·lectius que han permès la identificació de restes de com a mínim una trentena d’individus. Tenen un interès especial els processos atestats de descomposició, remoció i alteració de les restes inhumades que fan del jaciment de Cantorella un cas singular dins del context de la prehistòria recent catalana.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre el jaciment del neolític i del bronze inicial excavat a les obres del canal Segarra-Garrigues.

  • Cantorella, una ocupació del neolític final a Ponent? No és una troballa força singular?

Certament. Són ben poques les ocupacions del neolític final a la plana occidental catalana. I encara són menys les que han estat excavades. La majoria de les dades conegudes provenen de troballes superficials i sense context. En aquest sentit, Cantorella és potser el primer jaciment d’aquest moment excavat en extensió a la plana i evidencia un hàbitat a l’aire lliure associat a un conjunt considerable d’estructures d’emmagatzematge i d’altres fosses. Els materials ceràmics permeten identificar un conjunt de fàcies verazianes, unes restes força conegudes en altres zones de Catalunya però que no teníem identificades a les terres baixes de la vall del Segre. Entre totes les restes arqueològiques recuperades voldríem destacar el conjunt de restes faunístiques en què sobresurten, ara per ara, les evidències més antigues de cavall a la regió. El conjunt de materials recuperat (ceràmica, fauna, lític…) és molt interessant i esperem que el seu estudi ens permeti aprofundir en la caracterització de les comunitats que ocuparen la plana fa uns 5.000 anys, entre finals del quart i la primer meitat del tercer mil·lenni abans de la nostra era.
Read More »

Canvi de dates de la propera Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “Darreres aportacions al coneixement del neolític i l’edat del bronze al Camp de Tarragona (Reus, Baix Camp)”

Us informem que la sessió de la Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “Darreres aportacions al coneixement del neolític i l’edat del bronze al Camp de Tarragona: intervencions als terrenys de l’Aeroport de Reus i a la partida del Coll Blanc (parcel·la 18.1 de CIM El Camp) (Reus, Baix Camp)” prevista per al dia 8 de febrer de 2012, queda posposada al pròxim dia 15 de febrer de 2012.

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “Les ocupacions de la Cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf): noves aportacions al coneixement de la prehistòria del Garraf”

Conferència “Les ocupacions de la Cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf): noves aportacions al coneixement de la prehistòria del Garraf”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de gener de 2012, 19.00h

Conferenciants: Ferran Borrell, Anna Gómez, Miquel Molist, Carles Tornero i Oriol Vicente
Moderador: Josep Mestres

L’any 2007 un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona va iniciar l’excavació sistemàtica d’aquesta cova, que havia estat excavada durant el primer quart del segle XX. S’ha pogut reconstruir l’estratigrafia arqueològica, amb nivells d’habitatge del neolític antic i final i un nivell sepulcral del bronze inicial amb ceràmiques campaniformes. Els estudis de sediments, fitòlits, pol·len i llavors realitzats, juntament amb les datacions de radiocarboni obtingudes, permeten caracteritzar les diferents ocupacions de la cavitat.

| Galeria d’imatges |
_____________________________________________________________________________________________________
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants.

  • La seva presentació de la intervenció arqueològica a la Cova de Sant Llorenç (Sitges) es fruit d’un projecte programat. Quins eren els objectius del mateix?

El projecte vol contribuir al millor coneixement de la prehistòria recent en l’àrea costera del centre de Catalunya. És una àrea molt significativa i de gran pes en la Prehistòria de Catalunya. A més, tot i que hi ha diferents equips i projectes en curs amb treballs de qualitat, queden, al nostre entendre, encara molts aspectes per aprofundir i la possibilitat de fer aportacions per conèixer fenòmens com l’origen de les societats agrícoles, l’evolució dels primers pagesos,…  Aquest és l’esperit del projecte de recerca desenvolupat. De manera més precisa se centra en l’estudi de les comunitats del neolític antic intentant contribuir a omplir les llacunes de documentació rigorosa i en perspectiva interdisciplinària  sobre aquest període a la zona.

  • Una bona part de la investigació arqueològica s’ha centrat, en els darrers anys, en l’estudi d’assentaments a l’aire lliure. El seu projecte en canvi se centra en l’estudi de les ocupacions humanes en una cavitat càrstic. És esperit de contradicció? Perquè intervenir en el registre d’una cavitat?

Es veritat i, de fet, creiem que l’aportació que es fa des dels assentaments a l’aire lliure es magnífica i està ampliant de manera considerable els coneixements. Ara bé, les coves i balmes han estat tradicionalment un tipus d’instal·lacions humanes que han proporcionat molta informació i creiem que poden seguir proporcionant-la. És veritat que en el passat l’estudi de les cavitats estava orientat essencialment a obtenir una visió diacrònica de les instal·lacions, donat que es prioritzava l’estudi estratigràfic. Ara, des d’una perspectiva més actual i innovadora amb una metodologia de tipus interdisciplinari i una realització de treballs en extensió,  l’aportació d’aquests tipus d’assentaments pot ser molt més amplia. Recordem que donen informació sobre d’aspectes vinculats a medi ambient, a l’organització regional dels assentaments, estructura econòmica,… A més, obtenir una bona anàlisi del reompliment estratigràfic d’una cova es realment difícil i un veritable repte.

  • Quina importància té el jaciment de la Cova de Sant Llorenç?

A la zona del Garraf hi han pocs assentaments en cova ben estudiats. L’excavació i estudi de la cavitat ha permès conèixer de manera detallada les ocupacions més arcaiques que s’estenen entre el neolític antic i el calcolític. Primerament es va poder delimitar l’àrea més afectada pels treballs d’afeccionats en el passat. Després, i gracies a un treball en extensió i en perspectiva interdisciplinària, s’ha pogut realitzar una aproximació a la definició del tipus d’instal·lació, de les característiques econòmiques de les mateixes

Complementàriament, els treballs de camp han tingut una dinàmica de formació pels futurs arqueòlegs o arqueòlogues en buscar i obtenir la participació d’un ampli col·lectiu d’estudiants universitàries d’un grapat d’universitats de l’estat espanyol o del nord d’Àfrica.

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “Les escultures ibèriques de Cal Posastre (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)”

Conferència “Les escultures ibèriques de Cal Posastre (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de desembre de 2011, 19.00h

Conferenciants: Àlex Vidal i Borja Pelegero
Moderador: Josep Guitart

Les excavacions preventives dutes a terme al jaciment de Cal Posastre han posat al descobert nous fragments escultòrics relacionats amb altres restes d’escultures que havien aparegut l’any 1974. Aquestes noves troballes aporten llum a la interpretació del monument. S’han documentat també les estructures constructives posteriors a la destrucció de les escultures, que pertanyen a una explotació agropecuària tardorepublicana i altimperial romana. Aquesta serà la tercera xerrada que s’emetrà en streaming dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2011-2012.

| Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________________
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants.

  • Quina importància té el jaciment de Cal Posastre?

L’antiga denominació del solar excavat, “camp dels Grecs” i la presència d’abundant material ceràmic en superfície, ja feien preveure la localització en aquest indret d’un nou jaciment que s’ha de sumar a la llista dels assentaments organitzats com a explotacions agropecuàries d’època romana en aquest territori. En aquest sentit, la documentació d’una nova vila romana a la zona penedesenca no representa una novetat extraordinària. El fet més sorprenent ha estat la localització d’unes estructures corresponents a l’ibèric final, que han estat interpretades com a els dipòsits rituals o votius de tot un seguit de fragments escultòrics pertanyents al ja conegut monument funerari de Cal Posastre descobert l’any 1974.

  • Què representa la troballa d’escultura ibèrica?

De tothom és  conegut el fet de l’escassetat de vestigis d’aquesta naturalesa no només a Catalunya sinó també al territori ibèric del nord-est peninsular. Aquest fet per si mateix, sumat a les circumstàncies del seu descobriment (en un context arqueològic d’especial interès per la seva rellevància ideològica), converteixen aquesta troballa en un cas excepcional i únic pel que fa tant a l’estudi de caire més “artístic”del conjunt com a l’avenç del nostre coneixement social i polític del final de la cultura ibèrica com a tal.

  • Quines són les seves particularitats més interessants? Quins aspectes podríem destacar a partir de l’anàlisi dels fragments i del seu context?

En primer lloc, la descoberta dels nous fragments ens ha permès proposar una composició hipotètica del conjunt que, per altra banda, podria haver estat integrat per diversos grups escultòrics ubicats possiblement en un mateix espai. Al mateix temps, l’excavació de les fosses on es van localitzar va aportar un petit conjunt ceràmic suficientment clar com per establir una cronologia vàlida per a l’amortització de les escultures. Aquest fet també ens ha permès aprofundir en altres qüestions importants com la durada del seu ús o les causes que van originar la seva construcció i, més tard, el seu desmantellament definitiu.

En l’àmbit de la simbologia/iconografia, el conjunt presenta una clara barreja d’estils que genera un curiós model artístic que resideix entre la plàstica pròpiament ibèrica, amb la incorporació d’elements dels substrat celta, i el nouvingut (i imposat) art romà que esdevindrà l’únic un cop completada la romanització.

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “Resultats de la intervenció arqueològica al jaciment del Bosc del Quer (Sant Julià de Vilatorta, Osona)”

Conferència “Resultats de la intervenció arqueològica al jaciment del Bosc del Quer (Sant Julià de Vilatorta, Osona)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de novembre de 2011, 19:00h

Conferenciants: Xavier Carlús i Òscar de Castro
Moderador: Miquel Molist

En el transcurs de les obres del desdoblament de l’Eix Tranasversal C-25 s’han documentat en el jaciment del Bosc del Quer entorn de 570 estructures excavades al subsòl corresponents a dues grans fases històriques. La primera respon a les restes d’estructures d’hàbitat a l’aire lliure i d’emmagatzematge del neolític postcardial – calcolític – bronze final, i la segona a un conjunt de sitges relacionades amb una intensa activitat agrícola d’època tardoromana. Aquesta serà la segona xerrada que s’emetrà en streamingdins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2011-2012.

| Documentació relacionada al repositori CALAIX |

| Galeria d’imatges | | Descarregueu presentació en PDF |
______________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre el paper dels arqueòlegs en un jaciment arqueològic localitzat dins del marc de la realització d’obres d’infraestructura pública.

  • Quina importància té el jaciment del Bosc del Quer?

El jaciment arqueològic del Bosc de Quer presenta diverses ocupacions, un conjunt de troballes agrupades dins de l’anomenada prehistòria recent i un camp de sitges de l’antiguitat tardana. La quantitat i qualitat de les troballes prehistòriques documentades, que van del neolític post-cardial al bronze final-primera edat del ferro, permetran, junt amb les diverses anàlisis programades, tenir un millor coneixement d’aquesta mena d’ocupacions a la plana d’Osona. La troballa de nombrosos vestigis atribuïbles al calcolític permetrà, sens cap mena de dubte, tenir un major coneixement del sistema d’ocupació d’aquesta fàcies cultural, que vindrà a completar la visió atorgada pels nombrosos vestigis funeraris que circumden l’espai excavat. El conjunt arqueològic de l’antiguitat tardana permetrà, també, aprofundir en els sistemes d’implantació econòmica i territorial del segle VII.

  • La troballa d’estructures d’hàbitat del 3er mil·lenni a la Catalunya Central no és gaire usual, que ens aporta aquest nou jaciment?

A la Catalunya Central els jaciments d’aquesta cronologia són bàsicament entorns funeraris (tombes aïllades, dolmens i menhirs) molts d’ells estudiats d’una manera acurada. Tot i això, disposem de pocs vestigis dels hàbitats dels seus constructors. El Bosc del Quer podria convertir-se en un jaciment de referència a la Catalunya Central per a l’estudi i caracterització d’aquests constructors d’estructures funeràries.

  • Troballes de prehistòria i realització d’obres d’infraestructura pública és un binomi cada vegada més freqüent i clar en la intervenció que presenteu. Quins serien per vosaltres, els principals reptes o millores, sobretot metodològiques, de cara al futur?

La tasca dels arqueòlegs en aquests casos és intentar recuperar la major quantitat d’informació possible en un equilibri constant amb el normal desenvolupament de les obres. En aquests casos, com en el present projecte, caldria millorar els protocols que permetessin actuacions preventives en els casos d’afectacions en zones d’expectativa arqueològica previs a l’inici de les tasques de construcció. En els casos de troballes en el decurs de les obres, els protocols haurien de permetre major flexibilitat en les dates de finalització de l’obra en sintonia amb l’entitat i extensió de les restes localitzades. Un darrer aspecte fonamental en troballes com la present és fomentar la col·laboració i cooperació amb universitats i centres de recerca.

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “Iesso. Cap a la socialització de la recerca arqueològica”

Conferència “Iesso. Cap a la socialització de la recerca arqueològica”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 9 de novembre de 2011, 19:00h

Conferenciants: Josep Guitart, Joaquim Pera, Toni Gironès i Josep Ros
Moderador: Josep Ramon Gallart

Després de 21 anys de recerca arqueològica a la ciutat romana de Iesso el Parc Arqueològic de Guissona ha estat ordenat per a la visita i, juntament amb el Museu de Guissona Eduard Camp, s’ha proposat un nou discurs museogràfic. La museïtzació del Parc i la nova exposició permanent del Museu, al costat del Parc i en l’edifici de la Fassina, posen a l’abast del públic un equipament patrimonial, cultural i turístic de primer ordre. La conferència presentarà aquest nou equipament cultural i aprofundirà en els criteris utilitzats en el projecte arquitectònic que s’ha fet en el Parc. Aquesta serà la primera conferència que s’emetrà en format streaming en el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2011-2012.

| Documentació relacionada al repositori CALAIX |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre la importància del jaciment de Iesso a Catalunya i sobre la seva recent museïtzació com a Parc Arqueològic.

  • Quina importància té el jaciment de Guissona?

La ciutat romana de Iesso es va fundar a l’entorn de l’any 100 aC a l’actual Catalunya interior; aquesta ciutat juntament amb Ilerda (Lleida) i Aeso (Isona), configura la xarxa urbana romana de les terres de Lleida. La realització d’excavacions en extensió d’una part important d’aquesta ciutat romana han permès conèixer, mitjançant l’estudi de la seva evolució històrica i urbana, el procés de romanització de les terres de Lleida.

  • El Patronat d’Arqueologia de Guissona està finalitzant un projecte de rehabilitació i posada en valor del jaciment. En que ha consistit?

L’any 2009 el Patronat d’Arqueologia de Guissona va rebre un ajut del Fons Europeu de Desenvolupament Regional, per portar a terme un projecte de posada en valor del parc arqueològic de Guissona i del museu de Guissona Eduard Camps. Les actuacions realitzades en aquests dos espais han consistit en la consolidació de les restes arqueològiques, creació d’un itinerari de visita, construcció d’una coberta per l’edifici termal i la creació d’una nova exposició museogràfica. Unes accions que han permès ordenar el jaciment i posar les bases d’un equipament patrimonial de primer ordre.

  • Quins són els reptes o projectes de futur?

A nivell arqueològic cal pensar que l’espai excavat actualment és aproximadament el 20% de la totalitat del Parc Arqueològic, per tant, una de les tasques de futur és continuar amb la recerca arqueològica en espais nous del parc. I a nivell de gestió, el gran repte és socialitzar el jaciment, elaborar estratègies perquè el jaciment sigui conegut i visitat pel màxim de públics possible, i d’aquesta manera transmetre a la societat el resultats de la recerca realitzada.

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “De jaciments i de recerca. Narracions digitals multiplataforma a l’abast de tothom”

Conferència “De jaciments i de recerca. Narracions digitals multiplataforma a l’abast de tothom”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona),  26 d’octubre de 2011

Conferenciant: Sílvia Bravo
Moderador: Xavier Llovera

QR, trending topic, amics, dispositius mòbils… calen pocs dies, a tot estirar mesos, per perdre el fil de què passa a la xarxa. Cal saber-ne de tecnologia per parlar de jaciments, d’excavacions i de troballes, d’investigadors i de conservadors, de recerca i de divulgació? Tan absurda seria una resposta d’esquenes a la tecnologia, com basar l’estratègia en una simple experimentació de la tecnologia de moda. Per què no fer-ho a partir de narracions digitals? Aquestes i altres qüestions s’han respost a la conferència inaugural del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2011-2012.

Galeria d’imatges |

| Descarregueu presentació de la conferència en PDF |
______________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada a la conferenciant, Sílvia Bravo, Cap de Comunicació i Difusió Científica de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), sobre les eines digitals aplicades en la comunicació del patrimoni arqueològic i  paleontològic:

  • Quines són les aplicacions digitals que consideres claus en la comunicació del patrimoni, com és el cas de l’arqueologia i la paleontologia?

Doncs la veritat és que en podria citar moltes o no citar-ne cap. Plantejar-se la comunicació de l’arqueologia, de la paleontologia, o del que sigui avui en dia sense tecnologia no té cap sentit. Ara bé, pensar que no la podem fer sense Flicrk, o sense Twitter, o sense un blog tampoc. La tecnologia l’hem de fer servir i ens ajudarà, i molt, a millorar la nostra comunicació. Però segurament l’eina que acabarem escollint no serà l’element més important de les nostres accions de difusió.

  • I quin serà l’element més important doncs?

Els nostres continguts: que siguin singulars, diferenciats, que ens expliquin alguna cosa. La veritat és que avui en dia la xarxa està plena d’informació: de tot tipus, en qualsevol llengua, de tot i molt.
Però els museus, els centres de recerca, podem explicar coses interessants, explica la història darrera una excavació, darrera d’un fòssil o una peça recuperada, darrera d’una metodologia o una tècnica.
Els mateixos navegadors han començat a penalitzar els webs que no aporten cap valor, que només afegeixen soroll a les dades que ja podem trobar a la xarxa. Que allò que fem arribi més enllà de les nostres parets dependrà de que siguem capaços de connectar amb els nostres diferents públics, i d’explicar-los una història -o moltes- que els portin a voler-ne saber més, a recordar-se de nosaltres quan sentin a parlar de temes més o menys similars.

  • Així doncs convides als arqueòlegs i paleontòlegs dels nostre país a passar-se al món digital ara mateix?

I tant, però sempre centrant el seu missatge en allò que ells poden explicar-nos i que no pot explicar-nos de la mateixa manera ningú altre. I a aproximar-se a la tecnologia de tu a tu. Ni dignificant-la, ni menyspreant-la. El món digital ens ofereix un ventall de millores potencials a la nostra comunicació gairebé infinit. Però el dia a dia, la crisi, la pressió social a tenir tal o qual eina o xarxa 2.0 ens poden empènyer a fer un mal ús de la tecnologia, i provocar l’efecte contrari al que havíem dissenyat. La tecnologia, les xarxes socials, el codis QR, els blocs, … tot plegat ho hem d’integrar a la nostra feina, però també deixar espai i temps per adaptar allò què fem a aquestes noves eines. Treure un bon rendiment de la tecnologia no passa necessàriament per obrir molts canals, ni per fer si o si aplicacions sobre dispositius mòbils, ni necessàriament per cap altra cosa que se us pugui ocórrer. Però la integració de la tecnologia en la nostra feina, analitzant què, com i per què, sens dubte que ens ha de portar a molts èxits.

__________________________________________________________

Si ho desitgeu, podeu plantejar els vostres dubtes o preguntes sobre aquest apassionant tema a la mateixa conferenciant, deixant el vostre comentari en aquest post.