Us recordem que aquest proper dimecres 24 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2024.
Iulia Libica (Llívia): un fòrum romà al cor dels Pirineus
Conferenciants: Cèsar Carreras (UAB) i Josep Guitart (UAB, ICAC)
Moderador: Pere Castanyer Masoliver (Arqueòleg conservador MAC-Empúries)
L’any 1997 amb motiu de la construcció d’uns xalets d’alt nivell a les Colomines, la part alta de la vila de Llívia, es van documentar un conjunt de restes romanes d’àmbit privat i un edifici porticat singular. A partir d’aquell moment fins al 2003, es van fer una sèrie de campanyes preventives per completar la seva excavació sota la direcció de l’arqueòleg Jordi Guàrdia. No serà fins a l’any 2013 que es reprèn una recerca sistemàtica del jaciment liderada per la UAB i l’ICAC per tal de reconèixer la forma i funció d’aquest edifici porticat, que s’ha confirmat com el fòrum de la ciutat romana de Iulia Libica – esmentada per Ptolomeu. Aquesta comunicació vol mostrar totes les novetats d’aquests més de 10 anys d’excavacions en què s’han combinat les prospeccions geofísiques i l’excavació per tal de completar les dimensions del fòrum, i identificar alguns dels seus edificis més emblemàtics com el temple. El fòrum es data en època d’August i la seva construcció es va concloure en les primeres dècades del segle I dC. Al llarg dels anys va tenir diverses modificacions fins al segle VII dC, en què la població del municipi es trasllada a dalt del Puig del Castell. Cal destacar del jaciment la seva decoració marmòria amb una gran varietat de crustae procedents de pedreres de tot l’Imperi romà i un conjunt escultòric de marbre de Carrara, que segurament fan referència al responsable de la seva construcció.
La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2024 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2024 en pdf
La convocatòria es dirigeix a investigadors i investigadores de l’economia rural d’època romana, en sentit ampli del terme i sense limitacions geogràfiques, a partir de l’exemple de les vil·les. Les comunicacions, de 15 minuts de durada, es podran presentar en qualsevol idioma.
El conflicte, la violència i la inseguretat són elements amb els quals conviu la societat en època tardoantiga i medieval, fins al punt que molts autors consideren que constitueix un element definidor de la societat feudal. Des d’època tardoantiga i fins a finals de l’època medieval (segles V-XV) l’estructuració del territori està molt condicionada per aquests aspectes.
Sant Hilari d’Abrera, situat sobre una de les terrasses del marge dret del riu Llobregat és de gran interès geològic, arqueològic, històric i ecològic. Les actuacions dutes a terme al jaciment, es van iniciar a 2017, sota l’impuls de l’Ajuntament d’Abrera, i està inclòs, ara, en el marc dels projectes quadriennals de recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat [ECLOC/Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sidilianum, Sancti Hilarii de Breda, Olerdola, 2022-2025]. Les diverses intervencions arqueològiques dels últims anys, de la mà de la geologia, hidrologia, química i la conservació i restauració, així com d’un intens buidatge de les fonts textuals, fan que disposem, a hores d’ara, d’un seguit d’evidències i resultats de dilatada cronologia, des de finals de segle II dC fins a segle XIV. La seqüència estratigràfica i constructiva, amb les datacions radiocarbòniques i les de luminescència òptica estimulada, permeten caracteritzar diversos moments d’ocupació. La primera evidència correspon a un establiment romà de tipus termal d’aigües mineromedicinals, en ús entre el segle II dC i inicis de segle V. El conjunt termal, en una segona fase, va ser amortitzat per una aglomeració medieval i una església. El petit edifici eclesiàstic es construeix directament sobre el frigidari, i tot i tenir diversos moments constructius i ornamentals, és a la segona meitat de segle XII quan és dotat d’un programa pictòric d’alta qualitat, i a ple segle XIV, a l’eix central de la nau, s’insereix una sepultura privilegiada.
La 6 Reunió d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, organitzada per la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, sota la direcció del Prof. Dr. Ricardo Mar i el Prof. Dr. Joaquín Ruiz de Arbulo, està dedicada a la domus, la casa romana.
A partir de l’enderrocament del conjunt de blocs d’habitatges que ocupaven l’espai situat davant la façana principal de la catedral de Santa Maria, l’any 2015, les intervencions arqueològiques han permès localitzar alguns elements d’importància cabdal per a l’estudi de la topografia de la ciutat antiga de Tortosa. Durant el decurs dels treballs d’excavació, en bona part condicionats per les obres de construcció de la plaça elevada que avui en dia cobreix el conjunt arqueològic, i també per les tasques de museïtzació de les restes per a donar pas a l’Espai Cota 0, s’ha estudiat una seqüència ocupacional ininterrompuda entre els primers temps de l’era cristiana i els nostres dies. En destaquen les troballes corresponents a l’alt imperi i l’antiguitat tardana, períodes molt desconeguts fins ara en la història de la ciutat, sense oblidar l’evolució d’un tram important de la façana fluvial durant la baixa edat mitjana i en època moderna. Malgrat el treball i dedicació constant per part dels arqueòlegs, la major part del gran volum de dades obtingudes encara està en fase d’estudi.
