Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)” (en directe per internet)

Conferència: “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 d’octubre de 2018, 19,00h

Conferenciants: Tània Alvarez i Carles Padrós
Moderadora: Maite Miró

El proper dimecres dia 24 d’octubre de 2018, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), comença la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019, el cicle de conferències que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Després de la presentació d’aquest nou cicle 2018-2019 per part de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, tindrà lloc la primera de les xerrades programades “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”.

La premissa a complir quan es tramita la declaració d’un Bé Cultural d’Interès Nacional és justificar els seus límits objectivament a partir de la resposta a tres qüestions: El “què?” protegim, sempre considerant que es tracta dels jaciments arqueològics més rellevants en el territori català. El “perquè?” ho protegim, que és per evitar la seva desaparició i poder transmetre-ho ens les millors condicions a les generacions futures, i “com?” ho fem per protegir-ho, que és a partir d’uns límits legals ven justificats i argumentats. Aquestes tres preguntes tenen la seva resposta en l’expedient que resulta de l’estudi i reanàlisi de totes les dades disponibles del jaciment o conjunt de jaciments a protegir. En el cas de la ciutat romana d’Aeso, després d’anys d’intervencions arqueològiques i prospeccions geofísiques, i de diversos intents de declaració com a BCIN, des dels anys 80, ha estat l’any 2017 quan es reinicia la preparació de l’expedient de BCIN per a la seva tramitació definitiva. És en el transcurs d’aquest treball que sorgeixen un seguit de dubtes i buits d’informació a l’hora de justificar els seus límits, així com la descoberta de nova documentació que restava inèdita. El conjunt de tot aquest treball ha permès ordenar tota la informació disponible fins al moment i poder confeccionar la memòria per a l’expedient de declaració de BCIN i la seva posterior tramitació.

La conferència, a càrrec de Tània Alvarez i Carles Padrós, estarà moderada per Maite Miró. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2018


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quines són les tasques que es fan abans de la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional d’un jaciment arqueològic?

La tramitació d’un expedient de Bé Cultural d’Interès Nacional ve regulat per l’article 8 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Dels diversos passos que s’han de seguir en la instrucció, un d’ells és l’elaboració d’un expedient.

L’expedient ha de contenir un seguit d’informació imprescindible per poder tramitar-lo, com descriu l’article 8.4: informes històrics, arquitectònics, arqueològics i artístics, una completa documentació gràfica, a més d’un informe detallat sobre l’estat de conservació del bé. És a dir, tota la informació existent sobre aquell bé a declarar. Totes les dades obtingudes són indispensables per a poder proposar uns límits de protecció legal. Per aquest motiu, és imprescindible revisar tota la documentació dels jaciments, memòries, publicacions, cartografia, etc.

  • Per què heu triat l’exemple d’Aeso per explicar la metodologia de treball d’un BCIN?

El cas d’Aeso és singular per diversos motius. En primer lloc, pel fet que engloba molts jaciments, estem parlant de tota una ciutat romana, i per tant, el volum d’informació ha estat extens i complex. Així mateix, es tracta d’una ciutat que en la seva gran part no està excavada, però amb les dades recollides si que sabem que resta en el subsòl de l’actual vila d’Isona, per tant, ha estat un ‘repte’ justificar uns límits d’un bé que no es veu. Tot i els treballs realitzats al llarg de més de 30 anys es coneixen evidències de les defenses, amb la torres i les muralles, així com d’espais privats, amb cases, magatzems i tallers, però no ha aparegut, fins a data d’avui, cap element edilici de la part pública civil (carrers, places, basílica, cúria, o fòrum en general), ni religiosos (temples) de la ciutat.

En segon lloc, cal recordar que la llei de patrimoni cultural català determina que han de ser declarats BCIN els béns més rellevants de Catalunya. Aquesta rellevància no ha de ser només sinònim de monumentalitat, sinó que en aquest cas té una gran significació científica i històrica. La ciutat d’Aeso va tenir un gran protagonisme en la implantació romana de l’interior català, i com a punta de llança del control dels Pirineus occidentals.

Així mateix, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat va començar a finançar les intervencions dutes a terme en el municipi, a partir de l’any 1987, en motiu de la delimitació de la ciutat per justificar el BCIN. A partir de l’any 1990, després de l’aprovació

del Programa d’Arqueologia Urbana, va ser el mateix Servei d’Arqueologia el que liderava les actuacions de delimitació de la ciutat, fins l’any 1994.

  • Per què ara es tira endavant la incoació de BCIN d’Aeso?

La voluntat del Servei d’Arqueologia i Paleontologia és poder tenir declarades totes les ciutats romanes del territori català, amb el major rang de protecció que atorga la Llei, és a dir, els BCIN. Actualment, ja en tenim un bon número: Empúries, Baetulo, Tàrraco, Iesso, etc., però encara en queden diverses.

El fet de prioritzar la declaració d’Aeso és també pel fet de ser un expedient antic, es va iniciar l’any 1987, tot i que malauradament no va acabar materialitzant-se, per motius diversos. El 1992 es va realitzar el projecte conjunt Aeso-Iesso, Patrimoni i desenvolupament rural, per potenciar de nou la declaració de les dues ciutats romanes. En aquest sentit, Iesso (Guissona, Segarra) va ser declarada com a BCIN l’any 1995, de nou Aeso quedava com un expedient pendent.

En definitiva, ens trobem davant d’un expedient antic, ja a inicis dels anys 80 del segle XX, des de Madrid es va considerar un element patrimonial idoni per tramitar la seva declaració. El 1987 el Servei d’Arqueologia ja va iniciar els treballs de delimitació, promocionant de diverses formes aquesta important tasca. El fet que quedés parat i es reactivés en diverses ocasions, la darrera va ser els anys 2006-2007, ha estat el detonant de la necessitat de procedir a la seva incoació, per iniciar el procediment de declaració.

  • Què implica la declaració?

Com ja hem dit, la categoria de BCIN és el major rang de protecció que regula la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Les declaracions, en primer lloc, comporten la protecció i conservació total del bé, atès que els béns declarats amb aquesta categoria no poder ser destruïts. Es tracta doncs, d’un mecanisme de prevenció i control sobre les actuacions que es portin a terme, en aquest cas en el municipi d’Isona.

En un segon terme, el fet que un jaciment arqueològic gaudeixi del major rang de protecció, també significa que pot optar a un major ventall de subvencions i un possible recurs turístic, en aquest cas de la vila d’Isona, ja que com hem dit, la categoria de BCIN engloba els béns més rellevants de Catalunya.

XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”.

Els dies 19, 20 i 21 d’octubre de 2018 se celebraran les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs que, en aquesta edició tractaran sobre les “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”. Enguany les sessions tindran lloc a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell cada un dels dies.

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs se centraran en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, posant l’èmfasi en la complexitat que generen unes estructures de presència determinant ens els traçats urbans com són les muralles, que abasten diferents cronologies.

| Per a més informació descarregueu la 1a circular en PDF |

Finalitza la campanya d’excavació al jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona)

El passat dissabte 8 de setembre va finalitzar la campanya d’excavació al jaciment arqueològic de Puig Ciutat (Oristà, Osona) que en aquesta ocasió ha comptat amb la participació de 7 alumnes de la Universitat d’Edimburg.

L’estada ha combinat l’excavació arqueològica amb treballs de laboratori i també sessions teòriques sobre diversos aspectes de la disciplina: Sistemes d’Informació Geogràfica, el sistema de registre emprat a Puig Ciutat, etc.

Els treballs a camp s’han centrat en continuar l’excavació de l’enderroc de dues estances d’un edifici de planta rectangular d’època romana tardo-republicana (s. I aC), que havia estat localitzat en campanyes anteriors gràcies a la prospecció geofísica.

En les dues estances s’han documentat clars indicis de la destrucció violenta que va patir l’assentament en la seva última fase: bigues del sostre i restes del mobiliari carbonitzat, ceràmica aixafada in situ i algunes peces d’armament.

En una de les estances s’han recuperat fins a tres olles de ceràmica a mà que podrien haver estat recolzades damunt algun tipus de moble de fusta a la planta baixa de l’edifici. S’ha recuperat també un conjunt de fitxes de joc de pedra que probablement haurien estat guardades en una bosseta que no s’ha preservat.

A l’altra estança s’ha recuperat material més variat que hauria estat guardat al pis superior de l’estança i que en la seva destrucció s’hauria precipitat damunt el terra de l’edifici. En el conjunt s’han localitzat recipients ceràmics d’usos variats: una àmfora emprada pel transport d’aliments, vaixella de taula (vasets de ceràmica de vernís negre) i algunes olles per cuinar. En aquest àmbit s’han recuperat també algunes peces metàl·liques per fixar la porta.

Aquesta campanya ha comptat amb el suport econòmic, administratiu i logístic del Consorci del Lluçanès i l’Ajuntament d’Oristà. Han aportat finançament, juntament amb les dues administracions anteriors, la Diputació de Barcelona i els propis estudiants.

Notícia: Àngels Pujol

Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”, a Bolvir de Cerdanya

Cartell del el Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”.El proper mes d’octubre, durant els dies 19 i 20 se celebrarà a l’Espai Ceretània, a Bolvir de Cerdanya, el Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”.

El col·loqui pretén reunir els diversos equips implicats en l’estudi del moment de la segona guerra Púnica centrant-se específicament en les terres pirinenques i prepirinenques, una zona de pas de l’exèrcit d’Anníbal, amb la voluntat d’intentar establir un panorama comú en l’estudi  dels territoris, jaciments, materials arqueològics i numismàtics d’aquest període, amb l’objectiu d’intentar establir un punt de partida comú en la recerca.

| Descarregueu la primera circular amb tota la informació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Darreres intervencions arqueològiques al teatre romà de Tarragona”

Conferència: “Darreres intervencions arqueològiques al teatre romà de Tarragona”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de juny de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Jacinto Sánchez Gil de Montes i Josep Anton Remolà
Moderadora: Maite Miró

Amb motiu de la implantació del projecte d’agençament del teatre romà de Tarraco, des del Departament de Cultura es va redactar el projecte d’excavació arqueològica al teatre romà de Tarragona. L’excavació, realitzada entre els mesos de gener i març del 2017, ha permès completar l’excavació arqueològica de les restes existents en l’àmbit del projecte d’agençament. A més de les restes del teatre romà, és de destacar la documentació d’un important complex constructiu associat possiblement a estructures portuàries anteriors a la construcció del teatre.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Què va motivar la darrera intervenció arqueològica en el teatre romà de Tarragona?

La intervenció arqueològica realitzada l’any 2017 es va plantejar en el marc de l’execució del projecte d’arrenjament i condicionament del teatre romà de Tarragona, a càrrec de Toni Gironès. Els treballs es van centrar, principalment, en l’excavació de les parts afectades per la fonamentació de l’estructura metàl·lica que reproduïa volumètricament l’extrem inferior de la cavea del teatre. A més a més, es van reconstruir els nivells de circulació i ús de l’orchestra i els aditus. També es van dur a terme tasques de restauració, que consistiren en la neteja de les estructures i la reposició i consolidació d’elements concrets de l’edifici escènic i estructures anteriors.

  • Els resultats obtinguts han servit per millorar el nostre coneixement sobre l’edifici teatral?

Una part important dels resultats de l’excavació del teatre estan relacionats amb el procés constructiu, les tècniques emprades per a la seva execució i la reconstrucció arquitectònica de l’edifici. Ha estat possible establir l’evolució constructiva de les distintes parts que conformen el teatre, des del frons scaenae fins a la cavea, i constatar com el substrat i la topografia van condicionar l’ús de cadascuna de les tècniques emprades. Així mateix, s’ha excavat part dels farciments constructius de la base de la cavea. L’estudi final del material arqueològic recuperat podria aportar dades relatives al moment de construcció del teatre. Per últim, amb l’ajuda de la documentació de les anteriors intervencions realitzades en el teatre i l’anàlisi de les estructures conservades, hem pogut plantejar una restitució de la part inferior de la cavea, l’orchestra, els aditus, i el cos escènic. Les dades relatives a les fases coetànies i posteriors a l’ús de l’edifici teatral són escasses, però rellevants. La claveguera que discorre sota l’orchestra es colmata en un moment avançat del segle III o ja dins del IV dC i s’han documentat indicis d’activitat artesanal posterior a la pèrdua de la funció original de l’edifici. Una dinàmica arqueològica i històrica àmpliament constatada en altres punts del suburbi portuari.

  • I per conèixer millor l’evolució urbanística d’aquest destacat sector de Tàrraco, entre el port i el fòrum de la colònia?

L’excavació arqueològica i l’estudi de les restes conservades han aportat noves dades relatives a la configuració topogràfica i urbanística prèvia a la construcció del teatre. Les evidències més antigues corresponen a una àrea d’emmagatzematge en sitges excavades en el substrat geològic. Un cop abandonades i colmatades (al voltant de mitjan segle I aC), l’espai es va rebaixar i regularitzar en forma de terrasses. Sobre aquesta nova base topogràfica es disposa un carrer que, paral·lel al port, ascendia des d’aquest fins a la plaça pública. Al sud del carrer, a un nivell inferior, s’han documentat bateries de magatzems lligats a l’activitat portuària; al nord, adossades al pendent del penya-segat, un conjunt de tabernae o equipaments comercials amb façana oberta a l’esmentat carrer. Tot aquest teixit urbà de caràcter públic desapareix amb la construcció del teatre, peça principal d’una segona profunda remodelació de la façana portuària durant la primera meitat del segle I dC. La part més propera al port es monumentalitza, desplaçant els equipaments de caràcter més comercial cap a la desembocadura del riu Francolí. Tot i l’envergadura del canvi, el teatre “fossilitza” la topografia de la fase precedent: el cos escènic es construeix sobre la bateria de magatzems, la cavea sobre el conjunt de tabernae i els aditus i part de l’orchestra s’erigeixen seguint el traçat del carrer romà. Es manté, així, la important connexió entre el port i la plaça del fòrum colonial – a través del teatre -, tot i que ara té un ús més restringit relacionat amb els cerimonials de poder que tenen com a principals escenaris la plaça cívica i el teatre.

  • Des del punt de vista patrimonial, quin es el futur d’aquest edifici i la seva àrea annexa?

L’objectiu final, a llarg termini, seria la creació d’un parc urbà on s’integrin d’una manera orgànica i coherent els elements patrimonials que conformen la memòria d’un espai tan vital per a la història de Tàrraco – i de Tarragona – com és el port i la part baixa de la ciutat. Un projecte que s’inscriu en l’àmbit del Pla de gestió de Tàrraco Patrimoni Mundial que impulsen la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona. El teatre romà ha de ser, òbviament, una peça fonamental d’aquest conjunt de futur.

Curs pràctic d’iniciació a l’arqueologia 2018 al Museu Espai Ceretània de Bolvir (la Cerdanya)

Cartell del !r Curs pràctic d'iniciació a l'arqueologia 2018 al Museu Espai Ceretània de Bolvir (la Cerdanya)Entre els dies 9 al 13 de juliol de 2018 es durà a terme al jaciment arqueològic del Castellot de Bolvir el primer Curs d’Iniciació a l’Arqueologia, organitzat conjuntament pel Museu Espai Ceretània amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

Adreçat als amants de l’arqueologia i la recerca de la història antiga, aquest curs és una oportunitat extraordinària d’experimentar i aprendre els coneixements metòdics i científics; des del procés d’excavació, documentació i estudi de materials en l’àmbit de projectes arqueològics actuals in situ.

Aquest curs té com a objectiu apropar a aquelles persones interessades en l’arqueologia a la realitat de les excavacions arqueològiques actuals. Al llarg d’una setmana, els participants podran experimentar tot el procés que suposa una intervenció arqueològica sota la supervisió d’un arqueòleg professional. Les tasques realitzades inclouran des de la mateixa excavació d’un jaciment arqueològic, fins al tractament i estudi de materials antics recuperats durant la intervenció (ceràmica, ossos, metall), passant per tot el procés de documentació arqueològica (fotografia, dibuix, ús de nivell òptic, etc.). El treball de camp es complementarà a les tardes amb visites a alguns dels jaciments més importants per a conèixer la història antiga de la Cerdanya.

El professor encarregat d’impartir les classes serà Joan Oller Guzmán, docent del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana a la UAB, i codirector del projecte d’excavacions del Castellot de Bolvir.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el full d’inscripcció en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Les termes romanes de Caldes de Montbui. Una nova visió a partir de les darreres intervencions”

Conferència: “Les termes romanes de Caldes de Montbui. Una nova visió a partir de les darreres intervencions”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de maig de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Pere Lluís Artigues, Magí Miret i Antoni Rigo
Moderadora: Anna Monleón

La intervenció arqueològica a la plaça del Lleó de Caldes de Montbui, plantejada com a actuació prèvia a les obres de reurbanització, ha suposat la primera excavació amb una certa extensió de les termes romanes i, en conseqüència, ha permès anar definit aquest gran i complex conjunt termal.
Gràcies a aquests treballs, com a element més important s’ha pogut excavar en la seva totalitat una gran piscina interpretada com a natatio, així com altres piscines i canalitzacions i una zona exterior que aporta dades interessants sobre l’entorn. A més, a partir d’algunes troballes, entre les quals destaca un cap de marbre d’una divinitat, probablement Apol·lo, es pot pensar que les termes de Caldes eren més luxoses del que s’havia cregut fins al moment.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els ponents sobre els aspectes més destacats de la propera conferència.

  • Quins són els motius que porten a la intervenció arqueològica a la plaça de la Font del Lleó?

L’ajuntament de Caldes de Montbui va contractar la redacció d’ un projecte de reurbanització de tota la plaça i es va posar en contacte amb l’arqueòloga territorial per tal de debatre el projecte, consensuar les actuacions necessàries i el calendari d’execució. La complexitat del tema va aconsellar la realització d’un estudi arqueològic previ de recopilació de dades, que inclou també la realització de prospeccions amb georadar, i el treball conjunt entre els arqueòlegs i els arquitectes redactors del projecte urbanístic. Atesa la protecció del conjunt termal com a Bé Cultural d’Interès Nacional, d’acord amb la Comissió territorial del Patrimoni Cultural, que aprovà el projecte, es va planificar l’excavació en extensió d’una part important de la plaça, concretament aquella susceptible de conservar les restes romanes del conjunt termal, declarat BCIN, així com el seguiment de tots els treballs de l’obra amb afectació al subsol.

  • Quins coneixements hi havia de les termes i com es va plantejar l’actuació?

Sempre hi ha hagut una de les piscines visibles, la qual és actualment visitable. Des de l’any 1986 s’han dut a terme un bon nombre d’actuacions però sempre han estat de seguiment o de sondeig. Per aquest motiu les dades eren molt parcials i no es podia interpretar el conjunt termal, encara que el que si s’apuntava era la complexitat i grans dimensions del balneari. Tot i així, ja hi havia la hipòtesi de l’existència d’una gran natatio a la part central de la plaça. Per això es va planificar, amb les limitacions de diferent tipus que hi havia, una intervenció que fos el màxim d’extensiva possible, que exhaurís l’estratigrafia, que permetés veure millor el conjunt i, si es podia, establir fases.

  • Quins resultats s’han obtingut? S’han complert els objectius inicials?

Pensem que els resultats han estat força positius i que s’ha demostrat que el plantejament inicial era el correcte. El 2017 es va poder excavar tota la natatio en extensió i profunditat i es van poder veure restes d’altres piscines i el que sembla ser una zona exterior  enjardinada amb joc d’aigües. També es van poder començar a establir algunes fases constructives, tot i que sovint és difícil atorgar-los una datació absoluta. Amb tot això, i resituant i reinterpretant algunes dades que ja es tenien, es va obtenint una visió més general del conjunt termal. Cal esmentar també la troballa d’un cap d’una estàtua de marbre probablement identificable amb Apol·lo que, a banda del seu interès intrínsec, ens ajuda a interpretar el balneari. El 2018 s’està continuant la intervenció en àrees més petites i s’estan obtenint noves dades complementàries que van configurant el conjunt i, a més, ens han estan proporcionant algunes interessants dades cronològiques.

  • Quines possibilitats hi ha de continuar amb la recerca?

Hem de tenir present que el conjunt termal té unes dimensions molt grans que s’estenen molt més enllà de la plaça de la Font del Lleó. L’extensió per sota dels edificis actuals fa molt difícil la recerca per aquestes zones. Per això, seria important que durant les obres que s’estan duent a terme actualment s’excavés la màxima extensió possible de la plaça, tal com s’havia previst inicialment, ja que ens trobem davant una oportunitat única. En qualsevol cas, el conjunt termal de Caldes de Montbui guarda encara molta informació i moltes sorpreses en el subsòl de la ciutat i esperem que la recerca pugui continuar d’alguna manera. I per això esdevé tan important una bona planificació de les intervencions arqueològiques.

Conferència “Reconstruccions de la vida rural romana”, al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt

Cartell de la conferència “Reconstruccions de la vida rural romana” al Museu Arxiu de VilassarEl proper 18 de maig a les 20,00 hores està programada al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt (C. Marquès de Barberà, 9, de Vilassar de Dalt) la conferència “Reconstruccions de la vida rural romana”, a càrrec de Joaquim Folch, arqueòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia als ST de Cultura a Barcelona.

A la conferència, de caràcter divulgatiu i adreçada al públic general, es mostrarà mitjançant imatges dibuixades amb software 3D com era la vida diària en una finca agrícola romana, mostrant els treballs agrícoles i ramaders, el procés d’elaboració del vi, la ramaderia, les artesanies, la producció d’atuells de ceràmica i altres aspectes. Es parlarà també de la gent que hi vivia o que s’hi relacionava: indígenes, esclaus, temporers, administradors, amos, etc. Per acabar, es relatarà el viatge per mar del vi que es produïa a les finques de la Laietània fins arribar als consumidors, a ciutats de la Mediterrània enllà.

Seminari “Barcino i l’Alt Imperi Romà”

Seminari: Barcino i l’Alt Imperi RomàEl dijous 5 d’abril de 2018 a les 17,00 hores se celebrarà, a sala de Martí l’Humà del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (Plaça del Rei, s/n), el seminari “Barcino i l’Alt Imperi Romà”.

En els processos de romanització les ciutats funcionaven com a nuclis per reforçar i legitimar el domini sobre els territoris conquerits i, alhora, eren espais on es van crear diferents formes de relació entre les poblacions autòctones i els conqueridors. La clau de l’èxit de les ciutats a les províncies romanes fou una burocràcia escassa, atès que eren les institucions de cada ciutat, controlades per les elits locals les que s’ocupaven, del manteniment de l’ordre i de l’explotació econòmica. En aquest seminari s’abordarà el paper polític de Barcino i la seva organització urbana, a fi de situar el seu paper en aquesta xarxa de ciutats de la Hispània Citerior.

Programa:
– 17,00h. Presentació. Joan Roca (MUHBA)
– 17,10h. “L’administració de la província Hispània Citerior durant l’Alt Imperi Romà”, Pablo Ozcáriz (Universidad Rey Juan Carlos)
– 17,45h. “La topografia de Barcino a l’Alt Imperi Romà”, Julia Beltrán de Heredia (MUHBA)
– 18,40h. “El culte imperial i la colònia de Barcino”, Isabel Rodà (UB)
– 19,15h. “Barcino i la muralla alt imperial”, Alessandro Ravotto (arqueòleg)
– 19,50. Debat

Entrada gratuïta i es recomana reserva prèvia.
Informació i reserves: reservesmuhba@bcn.cat  /  Tel. 93 256 21 22

| Descarregueu el flyer amb el programa en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”

Conferència: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Carlos de Juan i Gustau Vivar
Moderador: Josep Manuel Rueda

Tant a Catalunya com a la Comunitat Valenciana s’han localitzat dos vaixells arqueològics de cronologia similar, aproximadament de mitjan segle I dC, que transportaven el mateix carregament, format per àmfores amb sales de peix. Aquests són, d’una banda, El Bou Ferrer, aparegut a la Vila Joiosa (Alacant), i, de l’altra, el derelicte de les Illes Formigues II a Palamós-Palafrugell (el Baix Empordà). Com que els dos vaixells poden ser compatibles en el discurs històric i en la seva interpretació arqueològica, i amb la intenció d’unificar esforços entre ambdues administracions, s’ha posat en marxa un projecte de treball conjunt, establert a partir d’un conveni de col·laboració científica entre la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus de la Generalitat Valenciana.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferiran el proper dimecres.

  • Quines són les ultimes novetats que ha aportat la passada campanya d’excavació arqueològica subaquàtica del derelicte Bou Ferrer?

Aquesta campanya s’ha desenvolupat entre els mesos de juliol i setembre. El jaciment és un dels derelictes millor conservats del mediterrani occidental, el qual es va enfonsar al segle I dC, en època de Neró, quan transportava un carregament de productes bètics, especialment salses de peix i lingots de plom. Es tracta d’una gran nau de comerç, amb una càrrega possible d’envoltant les 3.000 àmfores, amb un conjunt important de lingots de plom, que estaven destinats a la realització de canonades i conduccions d’aigua  per la ciutat de Roma. Aquest darrer supòsit s’ha pogut saber gracies a un segell trobat en un dels lingots,  precisament en la campanya d’enguany excavació del derelicte.

També cal ressaltar el bon estat de conservació de l’estructura del vaixell, especialment la obra viva, la qual es conserva gairebé en la seva totalitat, arribant en certs espais, fins i tot a la zona de la borda del vaixell.

  • Que ha donat de si la primera campanya al  derelicte Illes Formigues II?

Durant el més d’octubre i novembre s’ha realitzat la primera actuació arqueològica sobre aquest  vaixell que es va documentar en la campanya de prospecció de 2016. Es tracta d’un vaixell enfonsat a una fondària important, més de 40 metres, fet que ha permès que la seva conservació sigui extraordinària. En la primera campanya s’ha procedit a la neteja de sediment deixant el carregament visible per poder fer una documentació fotogramètrica en 3d del jaciment. S’ha pogut documentar que es tractava d’un carregament de productes provinents de la bètica, relacionats amb les salses i conserves de peix.

En aquesta primera campanya també s’ha pogut documentar que sota del carregament encara es conserven les restes de la embarcació. Tot i això abans d’arribar a estudiar-la s’haurà de desmuntar tota la càrrega i estudiar bé la seva disposició dins de la bodega per entendre la estiba del vaixell i poder establir d’aquesta manera el port d’origen del vaixell.