Seminari “Barcino i l’Alt Imperi Romà”

Seminari: Barcino i l’Alt Imperi RomàEl dijous 5 d’abril de 2018 a les 17,00 hores se celebrarà, a sala de Martí l’Humà del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (Plaça del Rei, s/n), el seminari “Barcino i l’Alt Imperi Romà”.

En els processos de romanització les ciutats funcionaven com a nuclis per reforçar i legitimar el domini sobre els territoris conquerits i, alhora, eren espais on es van crear diferents formes de relació entre les poblacions autòctones i els conqueridors. La clau de l’èxit de les ciutats a les províncies romanes fou una burocràcia escassa, atès que eren les institucions de cada ciutat, controlades per les elits locals les que s’ocupaven, del manteniment de l’ordre i de l’explotació econòmica. En aquest seminari s’abordarà el paper polític de Barcino i la seva organització urbana, a fi de situar el seu paper en aquesta xarxa de ciutats de la Hispània Citerior.

Programa:
– 17,00h. Presentació. Joan Roca (MUHBA)
– 17,10h. “L’administració de la província Hispània Citerior durant l’Alt Imperi Romà”, Pablo Ozcáriz (Universidad Rey Juan Carlos)
– 17,45h. “La topografia de Barcino a l’Alt Imperi Romà”, Julia Beltrán de Heredia (MUHBA)
– 18,40h. “El culte imperial i la colònia de Barcino”, Isabel Rodà (UB)
– 19,15h. “Barcino i la muralla alt imperial”, Alessandro Ravotto (arqueòleg)
– 19,50. Debat

Entrada gratuïta i es recomana reserva prèvia.
Informació i reserves: reservesmuhba@bcn.cat  /  Tel. 93 256 21 22

| Descarregueu el flyer amb el programa en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”

Conferència: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Carlos de Juan i Gustau Vivar
Moderador: Josep Manuel Rueda

Tant a Catalunya com a la Comunitat Valenciana s’han localitzat dos vaixells arqueològics de cronologia similar, aproximadament de mitjan segle I dC, que transportaven el mateix carregament, format per àmfores amb sales de peix. Aquests són, d’una banda, El Bou Ferrer, aparegut a la Vila Joiosa (Alacant), i, de l’altra, el derelicte de les Illes Formigues II a Palamós-Palafrugell (el Baix Empordà). Com que els dos vaixells poden ser compatibles en el discurs històric i en la seva interpretació arqueològica, i amb la intenció d’unificar esforços entre ambdues administracions, s’ha posat en marxa un projecte de treball conjunt, establert a partir d’un conveni de col·laboració científica entre la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus de la Generalitat Valenciana.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferiran el proper dimecres.

  • Quines són les ultimes novetats que ha aportat la passada campanya d’excavació arqueològica subaquàtica del derelicte Bou Ferrer?

Aquesta campanya s’ha desenvolupat entre els mesos de juliol i setembre. El jaciment és un dels derelictes millor conservats del mediterrani occidental, el qual es va enfonsar al segle I dC, en època de Neró, quan transportava un carregament de productes bètics, especialment salses de peix i lingots de plom. Es tracta d’una gran nau de comerç, amb una càrrega possible d’envoltant les 3.000 àmfores, amb un conjunt important de lingots de plom, que estaven destinats a la realització de canonades i conduccions d’aigua  per la ciutat de Roma. Aquest darrer supòsit s’ha pogut saber gracies a un segell trobat en un dels lingots,  precisament en la campanya d’enguany excavació del derelicte.

També cal ressaltar el bon estat de conservació de l’estructura del vaixell, especialment la obra viva, la qual es conserva gairebé en la seva totalitat, arribant en certs espais, fins i tot a la zona de la borda del vaixell.

  • Que ha donat de si la primera campanya al  derelicte Illes Formigues II?

Durant el més d’octubre i novembre s’ha realitzat la primera actuació arqueològica sobre aquest  vaixell que es va documentar en la campanya de prospecció de 2016. Es tracta d’un vaixell enfonsat a una fondària important, més de 40 metres, fet que ha permès que la seva conservació sigui extraordinària. En la primera campanya s’ha procedit a la neteja de sediment deixant el carregament visible per poder fer una documentació fotogramètrica en 3d del jaciment. S’ha pogut documentar que es tractava d’un carregament de productes provinents de la bètica, relacionats amb les salses i conserves de peix.

En aquesta primera campanya també s’ha pogut documentar que sota del carregament encara es conserven les restes de la embarcació. Tot i això abans d’arribar a estudiar-la s’haurà de desmuntar tota la càrrega i estudiar bé la seva disposició dins de la bodega per entendre la estiba del vaixell i poder establir d’aquesta manera el port d’origen del vaixell.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Projecte Cella Vinaria: quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, el Maresme)”

Conferència: “Projecte Cella Vinaria: quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, el Maresme)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Antoni Martín
Moderador: Victor Revilla

Aquest any 2018 es compleixen quinze anys de l’inici de les darreres excavacions al celler romà del Veral de Vallmora (Teià, el Maresme), un gran centre de producció de vi Laietà, actiu entre els segle I aC i el V dC. Aquestes excavacions varen donar peu al desenvolupament d’un projecte integral de recerca arqueològica i patrimonial que es va concretar en la construcció del Parc Arqueològic. Durant la conferencia es presentaran tant els resultats científics de les diferents intervencions i actuacions dutes a terme fins a dia d’avui com els diferents projectes que es desenvoluparan en el futur.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Quins sons els aspectes més significatius del Projecte Cella Vinaria?

El Projecte Cella Vinaria neix l’any 2003 a partir de la realització de tota una sèrie d’excavacions preventives promogudes per l’Ajuntament de Teià al jaciment de Veral de Vallmora, a fi d’avaluar la seva entitat patrimonial i les seves possibilitats de posada en valor com a equipament cultural.

Malgrat presentar un estat de conservació molt alterat degut als treballs agrícoles desenvolupats al llarg dels segles, de seguida ens vàrem adonar de les grans possibilitats que oferia el jaciment, tant pel que fa a la recerca científica com patrimonial.

Es tractava doncs d’entomar un projecte integral que permetés assolir ambdós objectius, d’una banda, contribuir amb la recerca bàsica mitjançant l’aprofundiment en el coneixement històric i arqueològic del fenomen vitivinícola romà desenvolupat entre els segles I aC i V dC en aquest territori i, de l’altra, contribuir amb la recerca aplicada, esdevenint un equipament patrimonial de referència i un autèntic laboratori d’arqueologia pràctica i experimental.

Avui per avui el Parc Arqueològic Cella Vinaria compta amb els següents recursos de presentació: un centre enològic i turístic de recepció de visitants amb un espai temàtic introductori sobre el Vi i la Romanització a Catalunya, el celler romà de Vallmora museïtzat i una vinya romana experimental.

  • Quina importància te el celler Romà de Vallmora en el context del vi laietà?

El jaciment  de Veral de Vallmora fou descobert l’any 1966 per l’estudiós local del Masnou, Lluís Galera, qui realitzà puntualment excavacions fins l’any 1972. L’any 1999 es varen dur a terme excavacions d’urgència que posaren de manifest la importància del jaciment, com un dels assentaments vitivinícoles romans més significatius de l’antiga regio Laeetana.

La peculiaritat del celler Romà de Vallmora es que en ell es produeix vi, amb més o menys intensitat, durant quasi 500 anys. Això ens permet de conèixer mitjançant les diferents estructures arqueològiques conservades, corresponents a diferents fases temporals d’ocupació i entre les que cal destacar fins a 6 premses de biga o alçaprem, diversos dipòsits per a la  recol·lecció del most i al voltant d’uns 200 dolia per a la fermentació i l’envelliment, tot el procés de la producció del vi romà des del cultiu del raïm a la vinya fins al seu consum profà com a aliment bàsic de la dieta romana o ritual per celebrar i afalagar als déus.

  • Quins nous objectius de recerca arqueològica i patrimonial us plantegeu d’ara en endavant?

Pel que fa a la praxi arqueològica la idea es executar en breu un projecte de recerca quadriennal que ens permeti de continuar avançant tant en el coneixement del territori mitjançant estudis de síntesi, com del propi jaciment mitjançant l’excavació d’una de les àrees de reserva que sabem conté un forn ceràmic inèdit. L’altre gran repte es continuar amb el programa de recerca experimental, tot començant per l’empeltada de la vinya actual i la producció de raïm que ens permeti de reproduir tant les instal·lacions de transformació com els diferents processos vitivinícoles d’època romana.

Pel que fa al desenvolupament patrimonial un dels principals objectius es continuar amb el procés de condicionament i adequació del jaciment que no es va poder completar en el període anterior, tot incorporant nous recursos de presentació procedents tant de la museïtzació de les restes arqueològiques com de les actuacions derivades del programa d’arqueologia experimental. L’altre gran repte es aprofundir en les eines de comunicació, difussió i divulgació científica del projecte amb la reproducció en 3D de les diferents estructures documentades, el desenvolupament d’aplicatius mòbils i la implementació d’un museu virtual.

II Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CCM “El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXI”

II Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CCM: El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXIEls propers dies 15, 16 i 17 de març de 2018 tindrà lloc el II Simposi Internacional d’Arqueologia a El Born CCM, que organitza pel Born Centre de Cultura i Memòria, en col.laboració amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona. Aquesta segona edició, sota el títol “El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXI”.

El Rec Comtal és una de les estructures hidràuliques més importants de la història de la ciutat de Barcelona. No en coneixem amb exactitud el seu origen, però sí que podem afirmar que és hereu de l’aqüeducte romà del segle I, que va funcionar fins al segle XX. L’aigua és un element essencial per al desenvolupament de la vida d’una comunitat. La captació i el control de l’aigua ha estat un dels interessos principals de les comunitats humanes. En concret, els romans van ser uns grans enginyers i arquitectes hidràulics i van projectar i construir una xarxa considerable d’estructures amb relació a l’aigua: aqüeductes, canalitzacions, fonts, conjunts termals, clavegueres, etcètera.

El rec era un canal a cel obert que, al llarg de 13 km de recorregut, anava creuant el pla de Barcelona des de les fonts de Montcada fins al mar. A redós d’aquesta gran estructura van néixer i es van consolidar diferents nuclis, que ara configuren alguns barris de Barcelona, El Rec passa per cinc districtes de la Ciutat. El Rec va evolucionar al llarg dels canvis polítics i socials que van marcar el nostre territori, des d’època altmedieval fins al segle XX, en què el Rec va desaparèixer com a estructura, però no com a espai de memòria.

El Rec Comtal és un i en són molts alhora. Diversos conceptes i activitats permeten aproximar-nos-hi: la gestió de l’aigua, l’agricultura, l’economia, el treball, l’urbanisme, l’enginyeria, el lleure, el patrimoni, el coneixement… Des d’aquesta perspectiva, actualment l’Ajuntament de Barcelona treballa en un projecte de recuperació i valoració del Rec. A través del II Simposi Internacional d’Arqueologia, a El Born CCM volem donar visibilitat a totes aquelles recerques que, des de diverses vessants, ens han de permetre entendre l’estructura del Rec Comtal com una empremta viva del nostre passat en el present actual i, alhora, com a font per a diversos àmbits de coneixement.

Per assistir-hi és imprescindible la inscripció

| Descarregueu el programa en pdf |

Es concedeix el premi Ciutat de Barcelona 2017, dins de la categoria d’Història, a Alessandro Ravotto per la seva investigació sobre la muralla romana de Barcelona

l'arqueòleg Alessandro RavottoAquesta tarda, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, es durà a terme la cerimònia de lliurament del premi Ciutat de Barcelona 2017, dins la categoria d’Història, a l’arqueòleg Alessandro Ravotto.

El premi, intitulat a Agustí Duran i Sanpere, se li concedeix per la seva investigació sobre la muralla romana de Barcelona, en el marc de la tesi doctoral dirigida per la doctora Isabel Rodà i defensada en la UAB.

El jurat, integrat per Francesc Vilanova (president), Esther Pino, Marina Picazo, Josep Maria Salrach, i Maria del Carme Riu, considera que “és una recerca molt sòlida, feta amb metodologia moderna (…) i és també una síntesi excel·lent de totes les recerques arqueològiques i documentals sobre la qüestió”.

És la primera vegada, en els gairebé 70 anys de tradició d’aquest premi, que el guardó s’atorga a una investigació d’Història antiga.

La tesi del Dr. Ravotto profunditza en el coneixement del monument romà més imponent de la ciutat, un dels exemples de fortificacions més significatius i millor conservats a les províncies occidentals.

El recinte va ser construït, seguint esquemes típicament itàlics, en el mateix moment de la fundació urbana – cap al canvi d’era – i va ser objecte d’una monumental reforma cap a finals del segle III, en un moment de malestar generalitzat a tot el Mediterrani.

Entre els aspectes més destacats de la investigació hi consten el tractament de la fase augustal del recinte, fins ara poc coneguda, i la solució d’alguns punts problemàtics de la gran reforma baix imperial, com ara el de la seva cronologia.

Exposició: “Músiques a l’antiguitat”

Exposició Músiques a l’antiguitat. Figureta: Eros tocant la cítara, finals del segle I aC Mirina (Àsia Menor, Turquia). Argila pintada.
Figureta d’argila pintada que representa Eros tocant la cítara, finals del segle I aC Mirina (Àsia Menor, Turquia). © RMN-Grand Palais, Musée du Louvre. Foto: Stéphane Maréchalle

Del 9 de febrer al 6 de maig d’enguany es podrà visitar al centre cultural CaixaForum de Barcelona: “Músiques a l’antiguitat”, una exposició dedicada a la música de les antigues civilitzacions de l’Orient, Egipte, Grècia i Roma, presentada per l’Obra Social ”la Caixa”, el Musée du Louvre i el Musée du Louvre-Lens.

L’exposició proposa un viatge per la música de l’antiguitat on es revela el seu rol com a legitimadora del poder, com a complement d’allò sagrat i com a font d’efectes màgics més enllà del plaer estètic d’escoltar. Un trajecte per un llarg període històric que també va veure el naixement del músic professional i d’una indústria instrumental difosa per tot el Mediterrani, des del Pròxim Orient fins a la Gàl·lia.

Prop de 400 obres de gran varietat, algunes de les quals no s’han mostrat mai al públic fins ara per la seva fragilitat, procedents de les col·leccions del Louvre i d’una vintena d’institucions internacionals, incloent-hi el Museu Arqueològic Nacional d’Atenes i el Metropolitan Museum de Nova York, permeten al visitant sentir i comprendre un paisatge sonor de més de tres mil anys d’història.

Adreça: CaixaForum (Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) Barcelona

4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal i VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, a Tarragona


Carlell del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal VII Reunió d’ Arqueologia Cristiana Hispànica: “El cristianisme en l'Antiguitat Tardana. Noves perspectives”Del 21 al 24 de novembre de 2018 se celebraran a Tarragona el 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, i la VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, que es desenvoluparà a sota la temàtica del: “Cristianisme en l’Antiguitat Tardana. Noves perspectives”.

Donat que la VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica se celebra aquesta edició a Tarragona, serà organitzada en col·laboració amb la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i amb la Càtedra d’Arqueologia Cristiana de la Universitat de Barcelona

El Congrés Tarraco Biennal s’estructura, a partir d’una primera conferència inaugural, en l’exposició de les diferents presentacions que tindran totes una durada de 20 minuts. El termini per a la recepció de propostes és el 28 de febrer, i seran avaluades pels membres del Comité Científic de Congrés, que resoldran les admeses o excloses abans del proper 30 de març.

| Descarregueu el la primera circular en pdf |
| Per a més informació cliqueu aquí |

Presentació dels resultats dels estudis antropològics de les necròpolis de Can Graells i Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès)

Moment de la presentació dels resultats dels estudis antropològics de les necròpolis  de Can Graells i Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès)El dilluns passat 4 de desembre es va fer la presentació, a la Universitat Autònoma de Barcelona, dels resultats dels estudis antropològics de les necròpolis de Can Graells i Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès).

A Can Graells, la construcció d’un nou edifici de la seu de Hewlett-Packard va comportar una intervenció arqueològica finançada per aquesta empresa, i  que ha comptat amb un ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La direcció de les excavacions va ser a càrrec de l’arqueòloga Gemma Caballé. Es van excavar 23 tombes d’una necròpoli tardo-antiga, que han permès recuperar dades molt interessants sobre  la població d’època visigòtica a Sant Cugat. A Can Cabassa, des dels anys 90, s’ha excavat en diverses fases una vil·la romana que compta amb una extensa necròpolis.

L’estudi dels dos conjunts de restes humanes ha estat realitzat per la investigadora predoctoral Andrea Fernández, al laboratori d’antropologia de  la UAB, sota la direcció de la Doctora Eulàlia Subirà.

Amplieu la informació amb l’article publicat al diari digital Cugat.cat 

Presentació de les Actes del 3r Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic “La glòria del circ: curses de carros i competicions circenses. In memoriam Xavier Dupré i Raventós”

Cartell Tarraco BiennalEl proper dilluns 27 de novembre a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació de les Actes del 3r Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic “La glòria del circ: curses de carros i competicions circenses. In memoriam Xavier Dupré i Raventós”. En la mateixa sessió s’anunciarà el IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal – VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, que en aquesta edició tindrà el títol “El Cristianisme en l’Antiguitat Tardana. Noves Perspectives”.

A l’acte intervindrà el Dr. Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, impartint la conferència “El mar de Tarragona fa dos mil·lenis.

Lloc: Museu Bíblic Tarraconense. Carrer de les Coques, 1-C. Tarragona

Homenatge a la Doctora Glòria Trias Rubiés al MAC- Barcelona

Cartell de l’acte d’homenatge a la Doctora Glòria Trias Rubiés al MAC-BarcelonaDemà dimarts 21 de novembre a les 19,00 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona l’homenatge a la Doctora Glòria Trias Rubiés.

L’acte commemora els 50 anys de la publicació del seu llibre “Cerámicas griegas de la Península Ibérica”, publicació que va significar un abans i un desprès en els estudis de la ceràmica grega peninsular. Fins la data d’avui és una referència obligada per al coneixement i la recerca de les importacions ceràmiques gregues a Ibèria.

A la sessió intervindran el Dr. Josep Manuel Rueda, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Sra. Francisca Coll, directora de Patrimoni del Consell de Mallorca, la Dra. Maite Miró, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, el Dr. Francisco Contreras, director del Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, i la biògrafa personal i científica de la Dra. Glòria Trias, Dra. Margarita Orfila de la Universidad de Granada.

Dintre de l’acte la Dra. Paloma Cabrera, del Museo Arqueológico Nacional, impartirà una xerrada sobre la importància del llibre “Cerámicas griegas de la Península Ibérica” i la recerca sobre ceràmica grega a Ibèria. El Dr. Xavier Aquilué, del Centre Iberia Graeca, presentarà la nova publicació: “Homenatge a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cinquanta anys després (1967-2017)”.  Dintre del programa, està prevista l’actuació de Mariona Sagarra i Trias, cantant i compositora.

Lloc: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona. Pg. de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc, Barcelona