Presentació del llibre “Oxyrhynchos IV. L’Osireion d’Oxirrinc”

Portada del primer volum del llibre "Oxyrhynchos IV. L'Isireion d'Oxirrinc"El proper dilluns 8 d’octubre de 2018 a les 19,00 hores tindrà lloc al Saló del Vigatà del Palau Moja (c/ Portaferrissa, 1-3, de Barcelona), la presentació del llibre de Maite Mascort “Oxyrhynchos IV. L’Osireion d’Oxirrinc”, coeditat pel Departament de Cultura, la Universitat de Barcelona, l’Université Montpellier 3 Paul Valery, la Fundació Palarq i la Societat Catalana d’Egiptologia.

l’Edició consta de dos volum. En el volum I es presenten els treballs d’excavació realitzats a l’Osireion d’Oxirrinc (el Bahnasa, Egipte) i diversos estudis concrets realitzats per especialistes. En el volum II es publiquen les fitxes de tot el material arqueològic recuperat a l’interior i exterior del temple-necròpolis osiríac.

A l’acte, que serà presidit per la directora general del Patrimoni Cultural Elsa Ibar, intervindran també el Dr. Domènec Espriu, vicerector de recerca de la UB; el Dr. Josep Padró catedràtic emèrit d’història antiga (egiptologia) de la UB; la Dra. M. Teresa Miró, cap del servei d’Arqueologia i Paleontologia, i la Dra. Maite Mascort, cap de la Secció d’actuacions del SAP.

| Descarregueu la invitació en PDF |

Presentació de la monografia “II Workshop on late Neolithic ceramics in ancient Mesopotamia: Pottery in context” al MAC-Barcelona

Portada de la publicació "Workshop on late Neolithic ceramics in ancient Mesopotamia: Pottery in context”El proper dijous 4 d’octubre a les 19,00 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41), la presentació de la monografia “II Workshop on late Neolithic ceramics in ancient Mesopotamia: Pottery in context”, el primer número d’una nova col·lecció de monografies del MAC.

Aquest volum és el resultat del workshop celebrat per investigadors i especialistes en ceràmiques del Pròxim Orient que va tenir lloc al MAC-Empúries l’octubre de 2015. Els articles compilats en el llibre han estat escrits per 31 investigadors de 13 nacionalitats diferents i abasten temàtiques diverses al voltant de la producció ceràmica: matèries primeres, tècniques, analítiques, etc. Pel que fa al context geogràfic, els estudis se centren a Turquia, Siria, Irak, Jordània, Israel i Palestina, els països en que va aparèixer la ceràmica per primera vegada en l’àrea mediterrània, i on va experimentar un ràpid procés de transformació morfotipològic i tecnològic.

A l’acte de la presentació i com activitat complementaria, el Dr. Jörg Adam Becker (Universitat Martin Luther Halle-Wittenberg /Alemanya) impartirà la conferència “Late Neolithic Transition in Upper Mesopotamia” en llengua anglesa. La conferència se centrarà en una visió global del neolític final al Pròxim Orient a través de l’estructura i organització social, així com dels assentaments. També es parlarà dels principals materials amb significat simbòlic com les figurines, representacions humanes i zoomorfes sobre la ceràmica Halaf, tractant la pervivència de les tradicions culturals prèvies, així com les similituds amb altres cultures contemporànies.

Exposició: “Músiques a l’antiguitat”

Exposició Músiques a l’antiguitat. Figureta: Eros tocant la cítara, finals del segle I aC Mirina (Àsia Menor, Turquia). Argila pintada.
Figureta d’argila pintada que representa Eros tocant la cítara, finals del segle I aC Mirina (Àsia Menor, Turquia). © RMN-Grand Palais, Musée du Louvre. Foto: Stéphane Maréchalle

Del 9 de febrer al 6 de maig d’enguany es podrà visitar al centre cultural CaixaForum de Barcelona: “Músiques a l’antiguitat”, una exposició dedicada a la música de les antigues civilitzacions de l’Orient, Egipte, Grècia i Roma, presentada per l’Obra Social ”la Caixa”, el Musée du Louvre i el Musée du Louvre-Lens.

L’exposició proposa un viatge per la música de l’antiguitat on es revela el seu rol com a legitimadora del poder, com a complement d’allò sagrat i com a font d’efectes màgics més enllà del plaer estètic d’escoltar. Un trajecte per un llarg període històric que també va veure el naixement del músic professional i d’una indústria instrumental difosa per tot el Mediterrani, des del Pròxim Orient fins a la Gàl·lia.

Prop de 400 obres de gran varietat, algunes de les quals no s’han mostrat mai al públic fins ara per la seva fragilitat, procedents de les col·leccions del Louvre i d’una vintena d’institucions internacionals, incloent-hi el Museu Arqueològic Nacional d’Atenes i el Metropolitan Museum de Nova York, permeten al visitant sentir i comprendre un paisatge sonor de més de tres mil anys d’història.

Adreça: CaixaForum (Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) Barcelona

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 “25 anys de treballs a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)”

Conferència: “25 anys de treballs a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 15 de novembre de 2017, a les 19:oo hores.

Conferenciants: Maite Mascort i Josep Padró
Moderador: Ignasi-Xavier Adiego

Oxirrinc va ser la ciutat més prominent del XIXè nomus de l’Alt Egipte durant l’època grecoromana. S’hi ha excavat a la Necròpoli Alta (de l’època saïta, passant per una fase grecoromana, fins a l’època bizantina), a l’Osireion i als complexos religiosos d’època cristina. El més singular dels espais excavats és l’Osireion, el temple dedicat a Osiris, on culminaven els misteris que representaven la mort i el posterior renaixement del déu de la vegetació i de la nova vida en el Més Enllà. Oxirrinc és un bon exemple per conèixer l’evolució arquitectònica de les tombes de la darrera etapa de la civilització egípcia, l’evolució artística, la perdurabilitat de les creences religioses i la implantació del cristianisme com a nova religió.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Perquè vàreu decidir treballar al jaciment d’Oxirrinc

L’any 1992 el Dr. Josep Padró va endegar una excavació arqueològica a Egipte, emmarcada en l’interès de poder comptar amb un jaciment on es poguessin portar a terme tasques arqueològiques i docents lligades amb la Universitat de Barcelona i amb la Societat Catalana d’Egiptologia.

El primer pas va ser posar-se en contacte amb el Servei d’Antiguitats d’Egipte. Entre d’altres opcions hi havia la possibilitat de treballar a la ciutat d’Oxirrinc, un indret situat al poble de El-Bahnasa, a l’Egipte Mitjà, lluny dels circuits turístics egipcis, ben conegut a les fonts clàssiques però pràcticament desconegut arqueològicament.

La ciutat d’Oxirrinc, en l’antiguitat va ser la capital del XIXè nomus de l’Alt Egipte, sent un enclavament de gran importància per la seva situació geogràfica, a la vora del Bahr Yussef i a la cruïlla de les vies d’accés als deserts occidentals, especialment el de Bahariya, on es dirigien nombroses caravanes amb fins comercials.

A la fi del segle XIX i començament del XX els papiròlegs Grenfell i Hunt van descobrir a Oxirrinc més de cent mil fragments de papirs, la majoria en grec. A començaments dels anys vint arqueòlegs com Petrie i Breccia, van iniciar diversos treballs arqueològics per tal de salvaguardar l’important patrimoni històric d’aquesta zona.

El 1982, aleshores Servei d’Antiguitats d’Egipte (avui Consell Suprem d’Antiguitats egípcies), es va fer càrrec d’aquest jaciment després de tenir notícies del saqueig d’una gran tomba Saïta. El 1992 es va constituir una Missió Mixta integrada per la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte amb l’objectiu d’iniciar un programa científic que permetés aprofundir en el coneixement global de la societat oxirrinquita. La consolidació de l’equip d’investigació propicia la creació de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc.

Teníem davant nostre un gran repte: poder estudiar i donar a conèixer l’evolució de l’antiga ciutat d’Oxirrinc.

  • Ara commemoreu els 25 anys de les excavacions a Oxirrinc. Quina és la vostra valoració?

Efectivament, ara fa 25 anys que van començar els treballs arqueològics al jaciment d’Oxirrinc (El-Bahnasa, Egipte), molt de temps però que ens ha passat molt ràpid. Durant aquests 25 anys de treball hem pogut aprofundir en diversos aspectes que ens han permès poder conèixer millor el jaciment arqueològic i l’evolució de la societat oxirrinquita aproximadament, des del 664 aC fins el segle VIII dC.

Volem destacar diversos aspectes que considerem importants: La realització d’un treball detallat de la topografia de la ciutat i els seus voltants ens ha permès un millor coneixement de les estructures funeràries i cultuals del jaciment, juntament amb un estudi de l’evolució urbana de la ciutat grecoromana. Hem pogut, també, fixar unes dades cronològiques més acurades sobre la construcció, ús i abandonament dels diferents edificis. Principalment de la Necròpolis Alta, Estructures Paleo-Bizantines i de l’Osireion.

Paral·lelament s’han efectuat, entre d’altres, estudis sobre aspectes concrets de la història de la religió i usos funeraris per mitjà de les inscripcions, ofrenes i aixovars recuperats, principalment a les dependències del Osireion i de la Necròpolis Alta; Sobre la història econòmica a través de la producció i importació d’objectes a la ciutat grecoromana i sobre els coneixement dels trets físics de la població de la ciutat en època antiga (Saïta-Grecoromana), a partir de l’estudi dels individus tant momificades com no momificats.

Aquesta actuació continuada ha estat possible gràcies a l’ajut de diferents institucions. Actualment tenim el suport de la Universitat de Barcelona,  la Université Paul-Valéry 3 de Montpellier,  la Fundació Palarq,  la Societat Catalana d’Egiptologia i  la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

  • Quines fites científiques heu assolit

Científicament podem assenyalar que han estat unes campanyes arqueològiques molt importants i interessants. Entre les troballes més espectaculars figuren, per exemple, l’Osireion, un temple subterrani dedicat a Osiris, presidit per una estàtua colossal jacent del déu, on es celebraven els misteris osiríacs relacionats amb la inundació i el renaixement diví. També cal destacar la recent descoberta i única a Egipte de més de 5.000 peixos, la meitat momificats i la majoria oxirrincs, oferts com a ofrena votiva en època faraònica.

Les excavacions de nombroses tombes de les necròpolis, que abasten un ampli marc cronològic que va de l’època Saïta al període bizantí amb els primers cristians, ens han permès poder conèixer l’evolució dels enterraments, dels seus aixovars i del ritual funerari. L’estudi dels grans complexos religiosos i funeraris d’època cristiana ens han aportat noves dades sobre l’evolució urbanística de la ciutat d’Oxirrinc en època bizantina.

Per tot l’abans esmentat podem afirmar que coneixem millor la vida a Oxirrinc des de la Baixa Època fins l’arribada dels àrabs.

Tornen les xerrades: “els dilluns de la Societat”, de la SCE

Una temporada més, la Societat Catalana d’Egiptologia ofereix les xerrades “els dilluns de la Societat”. Les sessions es portaran a terme de 19,30h a 20,30h al Saló de Plens de la Seu del Districte de l’Eixample,  al carrer d’Aragó, núm. 311, de Barcelona.

Durant aquest trimestre hi ha programades les següents sessions:

Octubre
Dia 23: “El regne de Meroe i l’Egipte Ptolemaic durant els segles III i II a.C.”, a càrrec del Sr. Santiago Borrell
Dia 30: “La tomba de la reina Hetepheres”, a càrrec de la Dra. Irene Cordón,

Novembre:
Dia 6: “Aegypto capta: Egipte en època romana (II)”, a càrrec de la Dra. Núria Castellano
Dia 13: “El lleó a l’antic Egipte”, a càrrec de la Sra. Mireia Cerezo,
Dia 20: “La danza en Egipto (VI)”, a càrrec de la Sra. Roser Maeso,
Dia 27: “Història de la momificació a l’antic Egipte, Ia part: Predinàstic i Imperi Antic”, a càrrec del Sr. Alfredo Gil

Desembre
Dia 4: “El trabajo del vidrio durante el Reino Nuevo”, a càrrec del Sr. Enric Bondia,
Dia 11: “La Biblioteca d’Alexandria” a càrrec de la Sra. Imma Panyella
Dia 18: Festa de Nadal. A la seu de la Societat.

| Descarregueu el programa en pdf |

Jornada Egiptològica: “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”

Portada del programa de la Jornada Egiptològica organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”El dissabte 21 d’octubre 2017 tindrà lloc la Jornada Egiptològica, organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia, “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”.

A la jornada intervindran els especialistes que  formen part de la missió arqueològica d’Oxirrinc. Serà un jornada per donar a conèixer els treballs arqueològics que s’han portat a terme al llarg dels últims 25 anys en aquest singular jaciment situat a El-Bahnasa, a uns 160 km al sud-oest del Caire.

Lloc: Hotel Jazz, carrer Pelai, 3, Barcelona.
Preu: 50 € (inclou l’admissió a les xerrades, els coffee break i el dinar), 30 € (només xerrades i coffee break).
Inscripcions: Societat Catalana d’Egiptologia 934 578 120 /  info@egiptologia.cat (imprescindible donar nom, cognoms, telèfon de contacte i e-mail per confirmar).
Places limitades

| Programa de la Jornada en pdf |

Canvis en la programació del Dilluns de la Societat, de la Societat Catalana d’Egiptologia

Detall de l'estàtua de Ramsés II. Temple de Luxor
Detall d’estàtua de Ramsés II. Temple de Luxor. Fotografia: Fernando Estrada

La Societat Catalana d’Egiptologia ha hagut d’introduïr uns canvis a la seva programació de les conferències dels Dilluns de la Societat, que ens han notificat i posem en el vostre coneixement.

La conferència del proper dilluns 15 de maig tindrà lloc al Saló de Plens de la Seu del Districte de l’Eixample (c/ d’Aragó, 311, cantonada c/ Bruc) serà: “Los canales de la vida”, comunicació presentada en el V Congreso Ibérico de Egiptologia, a càrrec del seu autor el  Sr. Fernando Estrada Laza, arquitecte i professor de civilització egípcia.

La xerrada ”Aegypto capta: Egipte en època romana“ a càrrec de la Dra Núria Castellano passarà a realitzar-se el dilluns 29 de maig serà a la seu de la Societat Catalana d’Egiptologia (c/ Aragó, 305, entresòl).

Exposició “La Vall del Nil. Teixits coptes de Montserrat i del CDMT”, al Centre de Documentació – Museu Tèxtil de Terrassa

Teixits coptes

A partir del proper dijous 2 de març i fins el 23 de juliol de 2017 es podrà visitar, al Centre de Documentació – Museu Tèxtil de Terrassa, l’exposició temporal “La Vall del Nil. Teixits coptes de Montserrat i del CDMT”.

Els teixits coptes són testimonis de les diverses cultures que han habitat a Egipte. De fet, el terme copte prové del grec “Aigyptios” que significa “egipci”. Durant molt temps se’ls ha identificat entre el marc cronològic clàssic del segles II-III fins el segle VIII-IX, moment de l’expansió de l’Islam, passant per l’època romana i bizantina.

A la mostra s’hi exhibeixen més de quaranta teixits, datats entre els segles IV i XI, pertanyents a la comunitat copta, nom amb què es coneix als cristians d’Egipte. Provenen de la col·lecció Ramon Roca Puig (Abadia de Montserrat) i del fons del CDMT.

Aquests teixits coptes -la majoria fragments de decoracions per a indumentària- destaquen per la seva qualitat tècnica i per la seva bellesa: colors vius i àmplia gamma de motius decoratius, des de formes geomètriques, flors i plantes, fins a representacions simbòliques d’animals o figures humanes.

Les peces exposades expliquen elements de la vida quotidiana de la comunitat copta però integren aspectes de les diverses cultures que han anat passant per Egipte: la tradició faraònica, els grecs i romans, els primers cristians i els musulmans.

Al voltant de l’exposició s’han programat diverses activitats relacionades. Per a més informació, contacteu amb: auladidactica@cdmt.cat o al telèfon 93 731 52 02.

Conferència: “El Patrimoni arqueològic en el conflicte siri: És possible fer alguna cosa per mitigar la seva destrucció i expoli?”

heritage-for-peace-amb-logoEl dijous 27 d’octubre a les 18,00 hores està programada a la sala d’Actes de la Residència d’Investigadors del CSIC (c/Hospital 64, de Barcelona), la xerrada: “El Patrimoni arqueològic en el conflicte siri: És possible fer alguna cosa per mitigar la seva destrucció i expoli?”, dintre del XIIè cicle de Converses al Raval “Tal com som, tal com érem”, que anirà a càrrec de Juan José Ibáñez (IMF-CSIC) i Esper Sabrine (HfP).

La guerra civil a Siria, que es troba en el seu cinquè any, està generant una ingent quantitat de morts, ferits i desplaçats. En aquest context, la destrucció l’espoli del patrimoni pot semblar una qüestió insignificant. Tanmateix, les conseqüències d’aquesta destrucció en la perpetuació del conflicte i l’impacte negatiu que  comportarà per a les noves generacions de siris que hauran de gestionar el post-conflicte són més greus del que pugui semblar a primera vista. Es pot fer alguna cosa per mitigar aquest dany, més enllà d’exigir responsabilitat penal?

En 2013 es va crear una ONG internacional amb seu a Girona: Heritage for Peace, amb l’objectiu de promoure la protecció del patrimoni durant el conflicte. Des de llavors, Heritage for Peace ha dut a terme diversos projectes, com ara el destinat al suport a la protecció del Museu d’Alep, a la promoció d’un discurs islàmic respectuós amb el patrimoni, a la investigació sobre el tràfic il·lícit, i la catalogació de cents d’objectes espoliats. Probablement es tracta de poca cosa si ho comparem amb la dimensió de la catàstrofe. En aquest sentit, Heritage for Peace considera que les seves accions poden contribuir a canviar la mentalitat d’una comunitat internacional que ara per ara sembla resignar-se a observar i lamentar-se de les pèrdues.

Cursos Monogràfics de Civilització Egípcia 2016 – 2017

cursos-monografics-sceLa Societat Catalana d’Egiptologia, entitat col·laboradora de la Universitat de Barcelona, organitza en col·laboració amb l’Institut del Pròxim Orient Antic un seguit de monogràfics adreçats al públic interessat en conèixer en profunditat el món faraònic. Art, història, religió, vida quotidiana i altres seran les temàtiques que s’aniran tractant en els cursos, que seran impartits per reconeguts especialistes en aquests camps.

La conferència inaugural: “Berenike: un port greco-romà al desert del Mar Roig”, tindrà lloc el 15 de novembre de 2016 a càrrec del Dr. Joan Ollé Guzmán.

L’assistència continuada als cursos dóna dret al Diploma de Civilització Egípcia

Al llarg del curs 2016-2017, la Societat Catalana d’Egiptologia té previst organitzar diverses activitats d’interès egiptològic, de les quals s’anirà informant a mida que es concretin.

Lloc i hora: Universitat de Barcelona (plaça Universitat), els dimarts a les 20,00 hores

| Descarregueu el quadríptic amb el programa dels cursos monogràfics 2016-2017 i altres activitats de la SCE en pdf |