Exposició paleontològica “Osona, 50 milions d’anys enrere” a Vic

El proper dissabte 29 de setembre de 2018 s’inaugurarà al Museu de l’Art de la Pell de Vic l’exposició paleontològica “Osona, 50 milions d’anys enrere”, que romandrà oberta fins el 6 de gener de 2019.

Aquesta mostra exposarà una selecció acurada dels millors fòssils de la col·lecció de l’enginyer geòleg vigatà Francesc Farrés i Malian. El conjunt expositiu permetrà un recorregut d’immersió en els ecosistemes marins de l’Eocè i les seves costes del sector oriental de l’antiga Conca de l’Ebre, on es troba Osona actualment.

A l’exposició es combina la visió científica, amb exemplars de fòssils molt ben preservats (holotips) i espècies úniques amb formes artístiques, mai vistes abans, com els rastres de petjades de vertebrats, i invertebrats en grans lloses de pedra (icnofòssils). Molts d’aquests fòssils i icnofòssils són d’una gran bellesa plàstica i ofereixen una visió d’art fòssil excepcional.

| Per a més informació cliqueu aquí |

| Descarregueu el tríptic en PDF |

Descobert un esquelet fòssil de rinoceront a Castelldefels

Fòssil de la Cova del Rinoceront - Pedrera de ca n’Aymerich, a Castelldefels (Baix Llobregat)

Investigadors del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona dirigits per Joan Daura i Montse Sanz han descobert un esquelet fòssil de rinoceront, i estan treballant en la seva recuperació.

La troballa s’ha produit en el jaciment de la cova del Rinoceront, a Castelldefels, en el curs de la campanya 2018. Aquest jaciment ja es venia excavant anteriorment dins del projecte “el plistocè superior a la costa central catalana: paleoambients i ocupacions Neandertals”, dut a terme entre 2014 i 2017, en el marc dels projectes de recerca quadriennals promoguts pel Departament de Cultura.

Els investigadors atribueixen les restes a l’espècie Stephanorhinus hundsheimensis i una edat aproximada de 160.000 anys. El gènere Stephanorhinus,  ja extingit, va ser abundant en el plistocè, provenia del nord d’Euràsia i era semblant a l’actual rinoceront negre africà.

Les restes trobades inclouen les dues extremitats anteriors de l’animal, les costelles, part de la columna vertebral i el crani amb les dues mandíbules i tota la dentadura, en la que s’observa que part de la dentició encara és de llet, cosa que fa pensar que es tracta d’un exemplar jove d’uns 7 anys d’edat. Segons els investigadors, l’animal probablement devia caure de manera accidental a la cova, on va morir en quedar-hi atrapat.

La Cova del Rinoceront és una cavitat d’origen càrstic, seccionada per l’activitat de la pedrera de Ca n’Aymerich, reblerta de sediments quaternaris del plistocè mitjà antic i del plistocè superior antic amb restes de fauna, que el Seminari d’Estudis Recerques Prehistòriques de la Universitat Barcelona investiga des de 2002. Degut al seu gran interès paleontològic i arqueològic i per tal de fer possible les excavacions amb seguretat, l’any 2007 la Direcció General del Patrimoni Cultural va construir l’actual bastida, molt completa i estable.

Al jaciment s’han recuperat restes fòssils de dos rinoceronts joves, d’una cria d’elefant, de tortugues terrestres, cabres, cérvols, panteres, lagomorfs, rosegadors i ocells. Aquesta cova del Garraf devia haver tingut la funció d’una trampa natural per a molts animals, especialment els més joves i inexperts, amb presencia humana de tipus esporàdic durant el Paleolític mitjà. L’activitat humana podria estar relacionada amb l’aprofitament de recursos faunístics acumulats, ja sigui de forma natural, per carnívors, o bé per “estades-refugi”.

A sota podeu veure la filmació feta pels investigadors amb càmera de 360º que mostra l’excavació de l’esquelet de l’Stephanorhinus:

 

 

Xerrada dels Divendres… Història “Els recursos geològics al Baix Llobregat”

Cartell de la xerrada dels Divendres... Història “Els recursos geològics al Baix Llobregat”El proper divendres 6 de juny de 2018  tindrà lloc la setena sessió del cicle  “Els divendres… Història” del present curs 2017-18, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada: “Els recursos geològics al Baix Llobregat”, que anirà a càrrec del geòleg Roberto Spínola, de l’Agència Catalana de l’Aigua.

“Els divendres… Història” pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 6 de juliol de 2018
Hora: 19,30
Lloc: Petit Casal. Pg. de l’Església, 1. Begues

Propera exposició itinerant “Fossilia ilerdae”

Escultura del caiman extingit Diplocynodon muelleri
Escultura del caiman extingit Diplocynodon muelleri

L’exposició Fossilia ilerdae, organitzada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs on s’exhibeixen fòssils procedents de vàries comarques lleidatanes, emprendrà properament la itinerància per diversos pobles del Baix Segrià.

Durant els passats mesos d’octubre i novembre del 2017 el poble de Seròs va acollir l’exposició itinerant Fossilia ilerdae. D’entre totes les peces cal destacar la que donava la benvinguda a la sala: una reconstrucció escala 1:1 d’un Diplocynodon muelleri. Es tracta d’una espècia de caiman extingida de l’oligocè que habitava en les zones lacustres que hi havia aleshores a nord-oest de Catalunya. L’animal, construït en resina acrílica i pintat a mà pel taller ICRA Art, va meravellar als espectadors, en especial els més petits.

Segons les germanes Amblàs, del taller ICRA Art, la creació d’escultures que recreen les espècies extingides són un element indispensable en els museus actuals: “Permeten que el visitant es faci una idea el màxim d’exacta de com eren els animals de temps passats” i afegeixen que “ja no cal imaginar com eren de grans, esvelts o majestuosos. Gràcies a les escultures científiques ara els podem veure cara a cara”.

Es declara Espai de Protecció Arqueològica (EPA) el jaciment paleontològic de Can Feu (Vallès Occidental)

El passat 12 de juliol, mitjançant resolució del Conseller de Cultura, ha estat declarat Espai de Protecció Arqueològica el jaciment paleontològic de Can Feu, als termes municipals de Sant Quirze del Vallès i Sabadell (Vallès Occidental). Aquest és el primer jaciment paleontològic declarat EPA, des de l’entrada en vigor de la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català, figura legal que protegeix tant jaciments arqueològics com paleontològics.

L’any 1987, en el curs d’una intervenció arqueològica al jaciment romà de Can Feu, es van descobrir les restes fòssils d’un crani d’èquid Hipparion i un rinoceròtid Aceratherium incisivum. Atès el potencial paleontològic de la zona l’any 2001, i amb motiu de la construcció d’una nau industrial en el polígon de Can Feu, es va portar a terme un intervenció paleontològica i es van identificar fragments de mandíbules i restes de dentició aïllades, que pertanyien a un primat fòssil. En una posterior intervenció també es recuperaren més restes de mamífers fòssils: falanges de rinoceront i ossos post-cranials atribuïts posteriorment al mateix primat fòssil.

Els resultats de la intervenció van ser d’una gran rellevància, ja que es va recuperar un conjunt de fragments ossis d’un primat hominoide del gènere dryopitecus espècie Hispanopithecus laietanus, i la datació s’ha atribuït al vallesià (MN9, de 10 a 9,7 milions d’anys, miocè superior).

La unitat geològica està molt ben definida en la cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (NMcc), i la proposta de l’EPA es limita estrictament a aquesta unitat, doncs coincideix amb els punts on han anat apareixent les restes fòssils al llarg  dels últims anys.

La diversitat de fauna, pròpia del Miocè Superior, es troba molt ben representada en el jaciment de Can Feu, atès que s’han pogut identificar, fins al moment, tres espècies diferents que van conviure juntes: Hispanopithecus laietanus (simi), Hipparion (cavall), i Aceratherium incisivum (rinoceront).  El jaciment paleontològic de Can Feu és doncs una àrea on afloren espècies de mamífers que varen viure fa  10,0 i 9,7 milions d’anys.

Exposició “Un mar de fòssils” al Museu de l’ICP

Des de la setmana passada fins al dia 25 de setembre es podrà visitar al museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) l’exposició d’una vintena de fòssils originals de faunes que van colonitzar els ambients marins en diferents períodes geològics. Fruit de la col·laboració interinstitucional, les peces exhibides provenen de la col·lecció de CosmoCaixa, i el projecte museogràfic ha estat ideat pels alumnes de 1r d’ESO de l’Institut Bitàcola de Barberà del Vallès.

L’exposició “Un mar de fòssils” està formada per un conjunt de 17 espècimens de fauna marina procedents de diversos períodes geològics. En destaquen peces excepcionals, com ara un fòssil de la biota d’Ediacara de fa més de 600 milions d’anys de Wisconsin (EUA), un conjunt format per un ammonit i un nàutil del Juràssic inferior provinent de Dorset (Gran Bretanya) o una dent fossilitzada d’un tauró gegant de fa uns 20 milions d’anys. Els fòssils es distribueixen en 4 vitrines repartides en les dues plantes del museu on romandran fins al dia 25 de setembre.

Pel que fa a la contribució de diferents institucions, d’una banda, CosmoCaixa ha cedit els fòssils en el marc d’un acord d’intercanvi que ha permès que els fòssils de la Laia (Pliobates cataloniae), en Pau (Pierolapithecus catalaunicus) o en Jordi (Hispanopithecus laietanus) de la col·lecció de l’ICP s’exposin al museu barceloní fins al 7 de setembre. De l’altra, la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 ha cedit les vitrines on s’exhibeixen els fòssils. Els alumnes de 1r d’ESO de l’Institut Bitàcola de Barberà del Vallès han dut a terme la museografia.

La col·laboració entre l’ICP i l’Institut Bitàcola s’inclou dins d’un espai educatiu anomenat Treball Globalitzat i que té com a un dels objectius clau incentivar l’aprenentatge profund de l’alumnat a partir de donar resposta a encàrrecs reals fets per entitats. En aquest sentit, l’ICP va demanar als alumnes el disseny de l’exposició, que han distribuït els fòssils en les diferents vitrines, han buscat informació sobre els espècimens per elaborar les cartel·les en col·laboració amb els investigadors de l’ICP i, fins i tot, han traduït els textos de l’exposició a l’anglès i castellà i els han posat a l’abast del visitant a través de codis QR localitzats a la mateixa exposició.

Article “An archosauromorph dominated ichnoassemblage in fluvial settings from the late Early Triassic of the Catalan Pyrenees (NE Iberian Peninsula)”

Esquema de les petjades de dinosaure (icnites) estret de l'article "An archosauromorph dominated ichnoassemblage in fluvial settings from the late Early Triassic of the Catalan Pyrenees (NE Iberian Peninsula)"L’equip dels paleontòlegs Eudald Mujal i Josep Fortuny, investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha publicat a la revista PLOS ONE la descripció d’un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures, a l’article titulat “An archosauromorph dominated ichnoassemblage in fluvial settings from the late Early Triassic of the Catalan Pyrenees (NE Iberian Peninsula)”.

Aquestes descobertes són fruït de les campanyes que s’estan realitzant des de 2012 en el marc dels projectes finançats pel Departament de Cultura: “Vertebrats del Permià i Triàsic de Catalunya i el seu context geològic” i “Evolució dels ecosistemes amb faunes de vertebrats del Permià i el Triàsic de Catalunya (2014-2017)”, on ha col·laborat el geòleg de Soriguera José Ángel López. En aquestes intervencions s’han investigat afloraments dels Pirineus corresponents als períodes Permià i Triàsic (amb unes edats compreses entre els 300 i els 200 milions d’anys) i s’han descobert una gran quantitat de nous jaciments ara inclosos en l’Inventari del patrimoni cultural català immoble.

| Per a més informació cliqueu aquí |

3r Simposi-Workshop Internacional de Conservació de Col·leccions d’Història Natural

3r Simposium-Workshop Internacional de conservació de Col·leccions d’Història NaturalEl Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Mobles de Catalunya seran els amfitrions del 3r Simposi-Workshop Internacional de Conservació de Col·leccions d’Història Natural, que se celebrarà a Barcelona del 21 al 24 de novembre d’enguany.

Aquesta edició es desenvoluparà a traves de diferents activitats: Conferencies de profesionals internacionals, comunicacions dels assistents, presentacions de pòsters, classes practiques i intercanvis d’experiències.

A fi d’evitar lliçons teòriques que només puguin resultar d’utilitat real a poques persones, molt especialitzades en determinats àmbits, les sessions se centraran sobretot en l’aspecte pràctic. Per aquest motiu, les conferències seran impartides per grups d’especialistes interdisciplinars de prestigi internacional.

Les xerrades, presentacions  i comunicacions, i els pòsters es compilaran posteriorment en una publicació.

| Per a més informació, descarregueu el programa clicant aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Prototherium ausetanum, un nou sireni de l’eocè a Catalunya”

Conferència Prototherium ausetanum, un nou sireni de l’eocè a Catalunya”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de març de 2017, 19,00h

Conferenciant: Jordi Balaguer
Moderador: Albert Vidal

Aquesta xerrada substitueix la programada inicialment: “Vint anys de recerca paleontològica al Torrent de Vallparadís (Terrassa, Vallès Occidental): resultats i perspectives de futur”, a càrrec de Joan Madurell, que ha quedat ajornada per a la propera temporada.

La conferència tracta sobre les restes d’aquest sireni, Prototherium ausetanum, (un petit ordre actual que inclou els únics mamífers marins herbívors)  que van ser localitzades per un aficionat i recuperades al Mas Vilageliu de Tona (Osona) en el decurs d’una intervenció d’urgència duta a terme l’any 2008 pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Les restes es van portar inicialment al Centre de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat on es va practicar una preparació parcial. Posteriorment es van traslladar a l’ICP on es va concloure la preparació i se’n va realitzar l’estudi de restes cranials. el procés ha conclòs amb una publicació científica on es descriu una nova espècie de sireni del Bartonià de la comarca d’Osona i que aporta informació al debat sobre les relacions de parentesc entre els sirenis eocènics a la regió del Tethys.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Balaguer sobre els aspectes destacatsde la seva conferència.

  • En què van consistir exactament les troballes?

La troballa, realitzada a Tona per un aficionat al senderisme, consistia en fragments ossis indeterminats i el que semblava ser una dent, que van quedar in situ a la roca. Després de la valoració preliminar per part dels tècnics del Serveis Territorials de Cultura i la posterior excavació es van extreure un total de 45 peces, entre elles un crani força complet, tot i que lleugerament deformat, i algunes vèrtebres i costelles. La seva antiguitat estaria en uns 38-40 milions d’anys

  • I el resultat final de la investigació?

Després de força feina de consulta bibliogràfica i de comparació amb el material fòssil de sirenis existent a Catalunya, la investigació va concloure amb la descripció d’una espècie nova de sireni, Prototherium ausetanum, emparentat amb altres sirenis europeus del mateix període però prou diferent per a considerar-lo una espècie desconeguda fins ara. La investigació també va servir per a actualitzar el coneixement d’altres restes de sireni trobades a Catalunya, tant de la Plana de Vic com de la zona de Montserrat.

  • No és sorprenent haver trobat restes fòssils de mamífers marins en un lloc tan interior com la Plana de Vic?

Que en determinats períodes geològics la Plana de Vic havia sigut un mar, ja se sabia. El coneixement sobre la geologia de l’Eocè mitjà i superior de la Plana de Vic és molt ampli i ve de molt lluny, hi ha molts estudis al respecte i s’han fet reconstruccions força acurades de com devia ser el paisatge. Un mar allargassat i força profund que connectava cap a l’actual Empordà i, cap a l’oest, s’estenia resseguint el pre-Pirineu i Pirineu fins a connectar amb l’actual Golf de Biscaia. Un paisatge tropical amb esculls de corall i mangles, on els sirenis eren habituals com mostren les restes trobades a Catalunya, l’Aragó i Navarra.

  • I a partir d’ara?

Descriure una espècie nova sempre permet avançar una mica més en el coneixement de determinat grup fòssil, però alhora s’obren noves qüestions. Amb aquesta troballa s’ha fet palès que hi ha un embolic considerable per entendre les relacions de parentesc entre els sirenis coneguts de l’Eocè a ambdues ribes al nord i sud de la Mediterrània. No està previst seguir excavant el jaciment però qualsevol nova troballa que es faci a Catalunya podria ajudar a aclarir aquestes qüestions, mirant de relacionar-les amb el nou sireni descobert.

Acte del dipòsit definitiu de la Icnita de Puigventós, d’Olesa de Montserrat

Hiporelleu de l'emprempta del peu de rèptil trobat a Puigventòs
Hiporelleu de l’emprempta del peu de rèptil trobat a Puigventòs. Fotografia: Albert Vidal

El proper dimarts dia 13 de desembre a les 12,30 hores tindrà lloc l’acte de cessió en dipòsit definitiu de la resta paleontològica Icnita de Puigventós (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat) a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, que se celebrarà a les dependències de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, al Palau Moja (C/ Portaferrissa, 1-3, de Barcelona).

Es tracta d’una resta fòssil de preservació excepcional, consisteix en una peça de roca de 16 x 10 cm que conté el motllo d’una icnita o petjada de peu de la icnoespècie Isochirotherium, corresponent a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrílids que conserva impressions de les urpes i de la pell. L’edat és Anisià superior – Ladinià inferior, Triàsic mitjà fàcies Muschelkalk mitjà, 241 a 239 milions d’anys.

La troballa va ser feta per la sra. Belen Muñoz el dia 7 d’abril de 2016 en el curs d’una activitat de muntanya. Va ser comunicada al Sr. Joan Soler, a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i a l’Ajuntament a on es va lliurar en primer lloc, i finalment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia (SAP) del Departament de Cultura, que rebé la icnita en un acte a l’Ajuntament el proppassat 22 d’abril.

Aquesta troballa ha tingut un ampli ressò mediàtic: TV3, La Vanguardia, El Periódico, Ara, Diari de Girona, National Geographic i Sàpiens entre d’altres.