Es declara BCIN el poblat neolític de la Draga de Banyoles en la categoria de Zona Arqueològica

Avui, 2 d’agost de 2018, ha sortit publicada al DOCG la declaració del poblat neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica.

El Poblat Neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) és un jaciment arqueològic que correspon a un assentament d’una de les primeres comunitats camperoles del nord-est de la península Ibèrica. Es tracta d’un assentament del neolític antic cardial (segona meitat del VI mil·lenni) i està localitzat a la vora oriental de l’Estany de Banyoles. La durada del poblament va ser d’uns 400 anys i, malgrat les causes de l’abandonament del poblat no són del tot clares, és molt possible que fos provocat per l’esgotament dels recursos de la zona.

El jaciment ocupa uns 10.000 m² amb una front de 100 m arran de l’estany i una amplada d’uns 80 m en direcció est. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües del llac, mentre que les altres zones excavades es troben en terra ferma.

El jaciment de la Draga és excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els més antics del nord-est Peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I per últim, i potser el més remarcable, per les seves condicions excel·lents de conservació. Una part dels estrats arqueològics es troben coberts pel nivell freàtic fet que ha propiciat unes condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica. Aquesta circumstància fa de la Draga un jaciment únic tant a la península Ibèrica, ja que es tracta de l’únic d’aquestes característiques conegut actualment, com a l’Europa Mediterrània, on es coneixen pocs assentaments de les característiques de la Draga.

| Accediu al document DOGC núm. 7352, de 19.4.2017 |

Xerrada dels Divendres… Història “A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat”

Cartell de la xerrada A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat", a càrrec de Pepa Villalba (CIPAG)El proper divendres 3 d’agost de 2018  tindrà lloc la vuitena sessió del cicle  “Els divendres… Història” del present curs 2017-18, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada: “A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat”, que anirà a càrrec de l’arqueòloga Pepa Villalba (CIPAG).

“Els divendres… Història” pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 3 d’agost de 2018
Hora: 19,30
Lloc: Petit Casal. Pg. de l’Església, 1. Begues

3er Seminari d’Estudi de la Ceràmica a la Prehistòria “L’estudi de la ceràmica prehistòrica des de l’experimentació: fonaments i pràctica de processos experimentals de fabricació de ceràmica a mà”

Cartell del IIIer Seminari d’Estudi de la Ceràmica a la Prehistòria (IIIer SeCeP). “L’estudi de la ceràmica prehistòrica des de l’experimentació: fonaments i pràctica de processos experimentals de fabricació de ceràmica a mà”.Els propers 25 i 26 d’abril de 2018 tindrà lloc el IIIer Seminari d’Estudi de la Ceràmica a la Prehistòria (IIIer SeCeP) “L’estudi de la ceràmica prehistòrica des de l’experimentació: fonaments i pràctica de processos experimentals de fabricació de ceràmica a mà”.

Aquest Seminari, organitzat per ARCHAEOM (Universitat Autònoma de Barcelona) i dirigit pel Dr. Xavier Clop García, té com objectiu acostar als participants a les possibilitats de la recerca experimental aplicada al coneixement de la ceràmica feta a mà. Per a aprofundir en aquests aspectes, el Seminari tindrà dues vessants:

  1. Sessions teòriques (obertes a tothom): que tenen com objectiu exposar diferents qüestions sobre com plantejar i estructurar un programa experimental aplicat a l’estudi i anàlisi dels processos productius de ceràmica a la Prehistòria i a il·lustrar-ho amb exemples concrets de l’àmbit peninsular;
  2. Sessions pràctiques: on els participants inscrits (fins a un màxim de 15) podran elaborar, a partir de la realització de diverses tècniques de modelat a mà, diferents vasos i veure de quina manera els processos productius queden reflectits en els artefactes. Els vasos modelats durant el Seminari, finalment, es couran en una estructura oberta de tipus fossa recoberta de llenya.

Les sessions teòriques i pràctiques seran realitzades per diferents investigadors e investigadores especialitzats en la recerca sobre conjunts ceràmics i contextos de producció de ceràmica durant la Prehistòria.

|Descarregueu el flyer amb el programa del Seminari en pdf |
Inscripcions: archaeom@gmail.com.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera)”

Conferència: “El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 d’abril de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Josep Castells, Eudald Guillamet i Lluís Sant
Moderador: Ramon Ten

L’estudi realitzat el 2010 sobre l’estat de conservació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives va permetre formular un projecte integral de recuperació, protecció, conservació i difusió, que s’ha anat realitzant en diferents fases ordenades i adaptades a la viabilitat del projecte.
Entre el 2013 i el 2015 es van portar a terme les diferents actuacions: intervenció arqueològica de delimitació i excavació del bloc dels gravats i retirada de les terres i la vegetació que el cobrien, redacció del projecte de coberta de protecció i d’una passarel·la de circulació, contractació i execució del projecte i, per últim, intervenció de restauració i consolidació del gravats i de les fissures i les descamacions de la roca. Seguidament, entre el 2015 i el 2016 es porten a terme la instal·lació de panells informatius i la senyalització del seu accés.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats. de la seva propera xerrada.

  •  Des de quant es coneixen els gravats de Mas de n’Olives ?

Foren descoberts per José Luis Peña Monné, membre del I.E.I. durant una visita que efectuava al Mas de n’Olives el 15 d’abril de 1981. Les voladures que es realitzaven en la construcció d’una resclosa al riu Segre per tal de fer possible el canal d’Anya, van posar al descobert els gravats.

  • Quina cronologia tenen aquests gravats ?

Díez Coronel, estudiós d’aquests gravats publicà un extens article l’any 1982  i descriu dos moments cronològics , 1a fase: amb tot el conjunt de gravats esquemàtics que situa entre el Calcolític i el Bronze Antic i una 2a fase formada pels gravats figuratius que situa ben bé a finals del Bronze.

  • Els gravats presenten problemes de conservació ?

Tots els estudis realitzats identifiquen múltiples i greus problemes de conservació, alteracions de la roca per desplaçaments de fragments superficials, formacions de concrecions per carbonats càlcic i cobriment de la superfície per líquens. Tots aquests fenòmens estan motivats per la circulació d’aigua en superfície i per capil·laritat, i per les actuacions antròpiques realitzades en la superfície dels gravats.

  • Quines han estat les actuacions del Departament de Cultura en la recuperació dels gravats ?

Els últims estudis realitzats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia concloïen que la recuperació dels gravats era possible, però per això era imprescindible la realització d’unes intervencions prèvies: a) excavació, delimitació i sanejament del bloc, b) topografia, redacció i execució d’un projecte de coberta de protecció i passera de contemplació , c) intervenció d’eliminació de líquens, sanejament i consolidació i d) panells informatius i senyalització del seu accés.

Taula Rodona sobre el neolític a Catalunya

vista del poblat neolític de la Draga (Banyoles, el Pla de l'Estany)El 6 d’abril de 2018 de 10,00 a 18,00 hores se celebrarà a Girona la Taula Rodona sobre el neolític a Catalunya. Aquesta jornada, que coorganitzen el MAC-Girona, CSIC-IMF i la UAB, tindrà lloc a l’auditori Josep Irla, Capella de l’antic Hospital de Santa Caterina Seu de la Generalitat de Catalunya (Pl. Pompeu Fabra, 1).

La jornada de debat es planteja com una reedició de la Taula Rodona de Montserrat dedicada al neolític a Catalunya que va tenir lloc a Montserrat entre els dies 9 i 11 de maig de 1980. Aquella reunió i la seva publicació l’any 1981 van suposar una fita en la recerca sobre les comunitats pageses del neolític a Catalunya, i van permetre esbossar les problemàtiques històriques que en aquell moment es plantejaven sobre aquest període i que havien de marcar les línies de recerca que es desenvoluparien a les dècades següents.

La Taula Rodona de Girona pretén centrar el debat a partir dels jaciments catalans, abastant totes les línies de recerca que actualment es duen a terme sobre aquesta temàtica i fomentant la participació de tot el personal científic i equips de recerca que treballen a Catalunya sobre aquesta qüestió. És per això que l’objectiu és doble: d’una banda, es vol sintetitzar el coneixement disponible sobre les primeres societats neolítiques de Catalunya, conèixer el medi ambient en el que es desenvoluparen aquestes comunitats, precisar els ritmes i dinàmiques de la seva implantació sobre el territori, caracteritzar els seus modes de subsistència, reconstruir les seves coneixences tècniques i produccions artesanals, així com estudiar les seves manifestacions artístiques i pràctiques funeràries. D’altra banda, el pretén retre homenatge als investigadors i investigadores que van participar a la 1a taula rodona sobre el neolític i que van permetre endegar les noves línies científiques, els resultats de les quals es debatran en la propera trobada.

Secretariat: Museu d’Arqueologia de Catalunya- Girona. Tel. 972 94 25 70 / cfernandezc@gencat.cat
Inscripció gratuïta. Places limitades.

| Descarregueu la primera circular en pdf |

Cicle de conferències “Actualitat Arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, Memorial Oriol Mercadal”

Cartell del cicle de conferències d'actualitat arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, en memòria d'Oriol MercadalL’Ajuntament de Bellver de Cerdanya ha organitzat el cicle de conferències d’actualitat arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, en homenatge a la memòria a l’arqueòleg Oriol Mercadal, que tindrà lloc durant el cap de setmana del 30 de març a l’1 d’abril.

Programa:

Divendres, 30 de març: “El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor”, a càrrec de Josep Gallart, arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida – Servei d’Arqueologia i Paleontologia. 18,00 hores, al centre cívic Escoles (C/ Escoles, Bellver de Cerdanya).

Dissabte, 31 de març: “Reconstrucció de les ocupacions humanes a la Fou de Bor (Bellver de Cerdanya) a partir de l’estudi dels seus materials arqueològics”, a càrrec de Pablo Martínez, llicenciat en Història per la UB, especialitzat en Història Antiga, i membre del CIPAG i del SERP. 18,00 hores, al Tupí de la Cerdanya de Bor (Carretera de la Fou-bor, Bor).

Diumenge, 1 d’abril: “Noves troballes al Tossal de Baltarga”, a càrrec d’Oriol Olesti , professor titular d’Història Antiga de la UAB i Joan Oller, professor associat d’Història Antiga. 17,00 hores, al centre cívic Escoles (C/Escoles, Bellver de Cerdanya).

Per a més informació truqueu al telèfon 973 510 016

Presentació del llibre “la reproducción en la Prehistoria. Imágenes etno y arqueológicas sobre el proceso reproductivo”

Portada del llibre: “la reproducción en la Prehistoria. Imágenes etno y arqueológicas sobre el proceso reproductivo”El proper dimarts 20 de març de 2018 a les 18,00 hores tindrà lloc a la residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya la presentació del llibre: “la reproducción en la Prehistoria. Imágenes etno y arqueológicas sobre el proceso reproductivo”, de Assumpció Vila Mitjà, Jordi Estévez Escalera, Francesca Lugli i Jordi Grau Rebollo. L’acte s’inscriu en el cicle “Ciencia Editada”. 

La presentació comptarà amb la participació dels Drs. Jordi Estevez (UAB), Assumpció Vila (CSIC) i Jordi Grau (UAB) i l’obra serà presentada per la Dra. Dolors Molas Font, professora d’Arqueologia de la UB, i Eva Ros, màster en Arqueologia per la UAB.

Adreça de la residència d’Investigadors CSIC: C/ Hospital 64, Barcelona

| Descarregueu la invitació en pdf |

Conferència: “El control dels recursos i de la tecnologia com a instrument de poder. Reflexions des de l’arqueologia”, al CSIC

Logo del Consell Superior d'Investigacions CientífiquesEl proper dijous 22 de febrer a les 18,00h està programada la xerrada: “El control dels recursos i de la tecnologia com a instrument de poder. Reflexions des de l’arqueologia”, a càrrec de Xavier Terradas, investigador de l’IMF-CSIC, dintre del XIII cicle de conferències al Raval, “Tal com som, tal com èrem. Les empremtes del poder: una mirada des de l’arqueologia”. L’acte tindrà lloc a la residència d’investigadors del CSIC (C/ Hospital, 64 de Barcelona).

Amb el desenvolupament de les pràctiques econòmiques inherents a les societats pageses del neolític es comencen a definir algunes produccions artesanals. Una de les consequències d’aquesta creixent especialització tècnica és l’aparició d’agents que mantenen el control sobre certs recursos i innovacions tècniques, objecte de poder per les elits emergents.

Exposició: “Músiques a l’antiguitat”

Exposició Músiques a l’antiguitat. Figureta: Eros tocant la cítara, finals del segle I aC Mirina (Àsia Menor, Turquia). Argila pintada.
Figureta d’argila pintada que representa Eros tocant la cítara, finals del segle I aC Mirina (Àsia Menor, Turquia). © RMN-Grand Palais, Musée du Louvre. Foto: Stéphane Maréchalle

Del 9 de febrer al 6 de maig d’enguany es podrà visitar al centre cultural CaixaForum de Barcelona: “Músiques a l’antiguitat”, una exposició dedicada a la música de les antigues civilitzacions de l’Orient, Egipte, Grècia i Roma, presentada per l’Obra Social ”la Caixa”, el Musée du Louvre i el Musée du Louvre-Lens.

L’exposició proposa un viatge per la música de l’antiguitat on es revela el seu rol com a legitimadora del poder, com a complement d’allò sagrat i com a font d’efectes màgics més enllà del plaer estètic d’escoltar. Un trajecte per un llarg període històric que també va veure el naixement del músic professional i d’una indústria instrumental difosa per tot el Mediterrani, des del Pròxim Orient fins a la Gàl·lia.

Prop de 400 obres de gran varietat, algunes de les quals no s’han mostrat mai al públic fins ara per la seva fragilitat, procedents de les col·leccions del Louvre i d’una vintena d’institucions internacionals, incloent-hi el Museu Arqueològic Nacional d’Atenes i el Metropolitan Museum de Nova York, permeten al visitant sentir i comprendre un paisatge sonor de més de tres mil anys d’història.

Adreça: CaixaForum (Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) Barcelona

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova”

Conferència: “Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 de gener de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Roger Alcàntara, Ricard Arnaiz i Joaquim Sisa
Moderador: Josep Bosch

La conferència que es presenta té com a objectiu exposar els treballs d’excavació, d’estudi i d’anàlisis efectuats durant el període 2014-2017 en el marc del projecte “Interacció entre els ambients fluvials i les primeres societats agrícoles”. El tema central d’aquest projecte ha estat la recerca de les primeres societats agrícoles i ramaderes i la seva interacció amb les xarxes fluvials en una cronologia que s’emplaça entre el neolític i el bronze final. S’han realitzat intervencions arqueològiques a la Cova Xafarroques (Benifallet), a la Vall de Mantons (Aldover) i a Flix (Ribera d’Ebre). A banda de les pròpies excavacions i prospeccions, també s’han portat a terme estudis sobre materials arqueològics recuperats en excavacions antigues preventives com seria el cas del jaciment del Molló (Móra la Nova) o el mateix jaciment de les Coves de l’Aumediella (Benifallet). S’han inclòs també els materials procedents de col·leccions arqueològiques privades o dipositades en els museus que tenen materials lítics i ceràmics procedents de les àrees d’expectativa arqueològica ubicades en les terrasses fluvials entre Tortosa i Móra la Nova, concretament en el terme municipal d’Aldover (Baix Ebre). Aquests treballs documentals i d’excavació han suposat un avanç considerable en l’estudi de les primeres societats agrícoles en una zona que, fins ara, presentava buits significatius.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Per què considerem la zona del tram baix de l’Ebre com un entorn privilegiat per al desenvolupament de les primeres societats agrícoles?

L’aigua és, sense cap mena de dubte, un element essencial per al desenvolupament de la vida, tant humana, animal com vegetal. Així doncs, tota font d’aigua, per petita que sigui, representa un punt de concentració de vida i, per tant, de possible presència humana en les seves proximitats. El riu Ebre és, com bé tots sabem un dels rius més importants de tota la península on coneixem actualment tota una àmplia varietat de nínxols ecològics diversos que permeten el desenvolupament d’activitats de subsistència diversa, ara i en el passat. Des de l’actualitat fins època ibèrica es coneixen tot de jaciments que s’han assentat i desenvolupat al llarg de la riba de l’Ebre o en les seves proximitats. La Dertosa romana que ha perdurat i evolucionat fins a la Tortosa dels nostres dies, els jaciments ibèrics del Castellet de Banyoles, el Castellot de la Roca Roja, Aldovesta o Sebes, per citar-ne alguns, el Castell de Miravet, i un llarg etcètera de jaciments arqueològics de diferents èpoques que s’han documentat i excavat a les Terres de l’Ebre. Si retrocedim una mica més en el temps però, la quantitat de jaciments documentats a l’àrea d’influència del tram baix del riu Ebre disminueix visiblement i és un fet que es fa estrany donat el volum de jaciments documentats en èpoques més recents. Es coneixen arreu les pintures rupestres d’Ulldecona i es coneixen també jaciments com el Barranc d’en Fabra, Cova del Vidre o la Cova Cervereta. Però, tot i això, queden molts quilòmetres de riu aparentment despoblats.
Calia plantejar-se el perquè d’aquest buit, que augurava ser el producte de intermitència de la investigació en indrets allunyats del sud de Catalunya i la menor activitat constructiva que durant les passades dècades van suposar també el boom de les intervencions d’urgència i preventives especialment a ciutats de l’àrea metropolitana “extensa” de Barcelona i altres nuclis urbans importants.

  • Quins han estat els objectius assolits durant aquests anys de recerca?

Durant aquests anys de recerca hem pogut comprovar que, tal com preveiem, el buit de presència antròpica durant la prehistòria recent és principalment producte de la manca d’investigació i de recull de dades sobre el territori. De mica en mica, i a mesura que s’han anat desenvolupant les prospeccions programades i s’ha generat un contacte més estret amb la informació i documentació local més detallada, amb més de 20 punts d’expectativa potencials, verificant així una intensa activitat humana al territori durant aquest moment. Per tant, entenem que el projecte contribueix al coneixement de les estratègies d’assentament humà i de gestió dels recursos existents durant aquest període en aquest marc ecològic privilegiat. Metodològicament, s’ha treballat amb intervencions arqueològiques pròpiament dites però també amb l’estudi de materials dipositats ja en museus, fruit d’intervencions arqueològiques preventives, i col·leccions arqueològiques. Aquesta doble metodologia ha permès aprofundir el nostre coneixement sobre les activitats desenvolupades a les terrasses quaternàries properes al curs del riu i proposar àrees d’expectativa que caldrà validar en futurs treballs. Aquests estudis i treballs desenvolupats han permès inferir en la diversitat d’hàbitats en cova o a l’aire lliure, àrees d’explotació i captació al llarg del tram estudiat. Així mateix s’ha pogut avançar en l’aproximació a les produccions lítiques i ceràmiques o, fins i tot, els objectes d’ornament fabricats en malacofauna.

  • Quines són les principals novetats i expectatives d’aquests resultats per la zona de l’Ebre?

Considerem que una de les principals novetats del projecte seria el d’evidenciar la riquesa i varietat del registre arqueològic pels jaciments coneguts o parcialment excavats. Aquests si bé es troben en procés d’estudi i documentació han permès validar, per extensió i estratigrafia, seqüències pràcticament ininterrompudes del antic avançat neolític al bronze ple. La clau de les tasques desenvolupades durant aquests anys recau ara en completar aquests estudis i en la verificació i delimitació de molts d’aquests nous punts d’expectativa i la seva incidència en l’etapa de formació i desenvolupament de les primeres societats agrícoles. Finalment, la recuperació del patrimoni arqueològic lligat a la prehistòria recent i a l’Ebre pretén contribuir també a dinamitzar socialment i culturalment la zona meridional de Catalunya, massa sovint oblidada. Sense oblidar que, passin els anys que passin, lo riu és vida.