XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”.

Els dies 19, 20 i 21 d’octubre de 2018 se celebraran les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs que, en aquesta edició tractaran sobre les “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”. Enguany les sessions tindran lloc a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell cada un dels dies.

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs se centraran en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, posant l’èmfasi en la complexitat que generen unes estructures de presència determinant ens els traçats urbans com són les muralles, que abasten diferents cronologies.

| Per a més informació descarregueu la 1a circular en PDF |

VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

Portada del tríptic del VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM,El proper mes de novembre, del dijous 29 al diumenge 2 de desembre, se celebrarà a Lleida el VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM, en aquesta edició en col·laboració amb la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.

El congrés, a més d’exposar els resultats de les darreres intervencions arqueològiques en jaciments d’època medieval i moderna, dins d’un arc cronològic extens que abasta del segle V al Segle XX, vol aprofundir en línies de recerca concretes i donar a conèixer elements fins ara poc coneguts.

El congrés s’estructura en 3 blocs:

1- Temes monogràfics, amb 3 subapartats:

  • Els castells de frontera.
  • L’arqueologia del món andalusí a Catalunya.
  • 1998-2018: 20 anys de congressos d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.

2- Intervencions arqueològiques de 2014 a 2018.

3- Pòsters: Arqueologia de la Guerra Civil Espanyola: els objectes bèl·lics.

El termini per a la proposta de comunicacions és el proper 30 de setembre.

| Descarregueu el tríptic de la segona circular amb la butlleta d’inscripció clicant aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic” (en directe per internet)

Conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de juny de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Marta Ramon, Tatiana Piza i Adrià Cubo
Moderadora: Imma Ollich

Les excavacions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic han posat al descobert les restes d’un antic barri extramurs de Vic d’època medieval que no es coneixia fins ara. Han aparegut també un forn medieval, restes de la muralla del Morbo i una zona d’enterraments (segles XVIII-XIX) relacionats amb diferents episodis de pesta i còlera que va viure la ciutat.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Marta Ramon sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

El mes de desembre de 2016, en el decurs del seguiment arqueològic efectuat a les obres del col·lector situat al carrer de l’Orfeó Vigatà de Vic, obra prèvia a la construcció del pàrking soterrat de l’Hospital Universitari de la Santa Creu, van aparèixer dins la rasa restes d’enterraments humans en connexió. Entre els mesos de desembre de 2016 i gener de 2017 es va procedir a l’excavació i retirada dels esquelets, inclosos al fons i als extrems de quatre fosses.

Posteriorment, i una vegada finalitzada la campanya de delimitació entre els mesos de març i abril de 2017 a la zona del pàrking, promoguda per la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, es van documentar una sèrie d’estructures, unitats negatives i nivells arqueològics ubicats als dos extrems del solar en qüestió, mentre a la zona central apareixia el substrat natural.

  • Hi ha una vinculació entre les restes aparegudes a la zona sud amb les de la zona nord del solar?

L’excavació en extensió a la zona sud va permetre determinar un seguit d’estructures de gran interès com ara part de la muralla del Morbo. El traçat d’aquest mur, dibuixat en dos plànols del segle XIX, ja es coneixia i sembla que es va començar a construir pels volts del 1585, però el tram que passa per darrere l’Hospital de la Santa Creu és més tardà (segle XVIII) i va vinculat amb un retall paral·el. Aquest mur, construït per motius sanitaris, es prolonga fins a la zona nord del solar.

També es van localitzar quatre zones d’enterrament del mateix període que les quatre fosses detectades anteriorment al carrer, possiblement dels segles XVIII i XIX, vinculades a la mateixa activitat que porta fent l’Hospital de la Santa Creu des de la seva fundació l’any 1348.

Igualment és important destacar un forn de tipus industrial que segons recents anàlisis de datació arqueomagnètica tindria una cronologia entre els segles IX-XI (888 AD-1023 AD), tot i que els materials localitzats al seu interior indiquen una relació amb les estructures baixmedievals que apareixen a la zona nord del solar.

  • Es coneixia l’existència d’aquest barri a la zona nord del solar?

Hi ha referencies que a prop de la Rambla hi havia el Barri de Sant Joan i el camí de Cardona. Aquest barri es desenvolupa segons la documentació a partir del 1249, però al segle XVII ja no existeix. Les estructures localitzades a la zona nord del solar formen part d’un conjunt de cases entre mitgeres de cronologia baixmedieval, datades entre els segles XIII al XV, amb les façanes orientades en direcció al carrer Dr. Junyent, la tradicional via de comunicació amb el Lluçanès, per sota de la qual continua el jaciment. Segons l’estratigrafia i cronologia del materials, i a partir de la seva relació física amb les estructures, es podria identificar el conjunt aparegut en aquest indret com a restes de l’esmentat barri o Raval.

  • Com era aquest barri?

Estava format per un grup de cases situades extramurs de la ciutat de Vic, que van anar construint-se d’est a oest adaptant-se al terreny natural. Consta de 12 possibles vivendes adossades, cada una d’elles amb vestigis de la seva activitat productiva: s’ha localitzat un forn i diverses cubetes de combustió, canalitzacions i cisternes de recollida d’aigua neta, un possible torn de ceràmica i un pou. Algunes construccions semisoterrades darrere d’aquestes vivendes fan pensar en un sistema d’emmagatzematge de productes agrícoles, mentre la presència de fauna domèstica diversa indica una activitat complementària a la que es feia als baixos d’aquestes cases. Els treballs de documentació en aquesta zona s’han anat fent, degut als imperatius de l’obra, en diverses fases. La última ha estat l’abril del 2018.

I Seminari d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”

Flyer del I Seminari d'Arqueologia Medieval i Moderna de Roses, organitzat per la Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona, "Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània"Els dies 10 i 11 de maig tindrà lloc a Roses el I Seminari d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona. Aquest primer seminari tractarà el tema “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”

El Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna (SIAMM), concebut com un espai on compartir i debatre experiències i realitats històriques diverses amb un enfocament històric i arqueològic, s’estructura en conferències generals de presentació de la temàtica i ponències en les quals s’analitzen casos i aspectes concrets.

Enguany se centra en l‘anàlisi i debat de l’estructuració i evolució de l’urbanisme i, més específicament, dels espais públics en les ciutats del nord-oest de la Mediterrània en època baixmedieval. L’objectiu és el d’aprofundir en el coneixement de l’articulació d’aquests espais, les seves característiques i usos,  i  els canvis en la trama urbana.”

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

XXVIII Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó “Fabricació de moneda i renovació tecnològica”

XXVIII Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó “Fabricació de moneda i renovació tecnològica”El Gabinet Numismàtic de Catalunya ha organitzat un nou seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó que es durà a terme dels dies 10 al 12 d’abril de 2018 al  Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquesta 28ena edició se centrarà sobre el tema de la fabricació de moneda en relació a l’evolució tecnològica en el procés de la seva fabricació.

La moneda és un producte manufacturat en sèrie i, per tant, subjecte a un procés de fabricació. Des de l’Antiguitat i fins a l’edat moderna s’han utilitzat diferents sistemes d’elaboració que els ponents invitats presentaran amb detall. Es començarà per analitzar les operacions de treball del metall a les cases de moneda per seguir amb l’encunyació manual a martell, que va ser la més important a l’edat mitjana.

Ja en època moderna van aparèixer, successivament, dos sistemes mecànics que van permetre fabricar una moneda més ben acabada i, per tant, més difícil de falsificar. Es tracta dels molins de laminació i de les premses de volant. Les  darreres estan associades a la introducció de l’acordonament del cantell monetari com una mesura d’ornament i de seguretat contra el retall.

El fet que a la Seca Reial de Barcelona s’experimentessin els tres principals sistemes de fabricació al llarg de l’edat medieval i moderna ens permetrà repassar, com a cloenda, els avatars del procés amb exemples de peces conservades al mateix Gabinet Numismàtic de Catalunya.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Degarregueu el díptic amb el programa en pdf |

II Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CCM “El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXI”

II Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CCM: El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXIEls propers dies 15, 16 i 17 de març de 2018 tindrà lloc el II Simposi Internacional d’Arqueologia a El Born CCM, que organitza pel Born Centre de Cultura i Memòria, en col.laboració amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona. Aquesta segona edició, sota el títol “El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXI”.

El Rec Comtal és una de les estructures hidràuliques més importants de la història de la ciutat de Barcelona. No en coneixem amb exactitud el seu origen, però sí que podem afirmar que és hereu de l’aqüeducte romà del segle I, que va funcionar fins al segle XX. L’aigua és un element essencial per al desenvolupament de la vida d’una comunitat. La captació i el control de l’aigua ha estat un dels interessos principals de les comunitats humanes. En concret, els romans van ser uns grans enginyers i arquitectes hidràulics i van projectar i construir una xarxa considerable d’estructures amb relació a l’aigua: aqüeductes, canalitzacions, fonts, conjunts termals, clavegueres, etcètera.

El rec era un canal a cel obert que, al llarg de 13 km de recorregut, anava creuant el pla de Barcelona des de les fonts de Montcada fins al mar. A redós d’aquesta gran estructura van néixer i es van consolidar diferents nuclis, que ara configuren alguns barris de Barcelona, El Rec passa per cinc districtes de la Ciutat. El Rec va evolucionar al llarg dels canvis polítics i socials que van marcar el nostre territori, des d’època altmedieval fins al segle XX, en què el Rec va desaparèixer com a estructura, però no com a espai de memòria.

El Rec Comtal és un i en són molts alhora. Diversos conceptes i activitats permeten aproximar-nos-hi: la gestió de l’aigua, l’agricultura, l’economia, el treball, l’urbanisme, l’enginyeria, el lleure, el patrimoni, el coneixement… Des d’aquesta perspectiva, actualment l’Ajuntament de Barcelona treballa en un projecte de recuperació i valoració del Rec. A través del II Simposi Internacional d’Arqueologia, a El Born CCM volem donar visibilitat a totes aquelles recerques que, des de diverses vessants, ens han de permetre entendre l’estructura del Rec Comtal com una empremta viva del nostre passat en el present actual i, alhora, com a font per a diversos àmbits de coneixement.

Per assistir-hi és imprescindible la inscripció

| Descarregueu el programa en pdf |

Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018

Congrés sobre Pedra seca a LleidaEls dies 23 i 24 de març de 2018 tindrà lloc el “Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018”, enguany sota la temàtica “Valoració i reconeixement de les construccions de pedra seca i el patrimoni que les envolta”. El congrés se celebrarà a l’edifici de l’antic hospital de Santa Maria de Lleida, seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. La data límit per presentar comunicacions és el proper 18 de febrer de 2018.

El territori de Lleida i els seus encontorns reuneix una gran quantitat d’elements construïts en pedra seca i segueix l’exemple d’altres territoris de la Península i en general de la Mediterrània, i  compten amb diferents estudis i inventaris elaborats al voltant del patrimoni, material i immaterial, de la pedra seca. Treballs que s’han centrat en diversos aspectes i amb diferents nivells d’aprofundiment en tot el territori esmentat, uns de caràcter més teòric i altres amb una vessant més pràctica. Des de l’organització del congrés es vol crear un marc adequat i sòlid perquè  tots aquests treballs, els realitzats i els que estan per venir, trobin un escenari on ser exposats i valorats de la manera que es mereixen.

Aquest congrés te la missió de difondre i fer aflorar tot el coneixement generat sobre la pedra seca a casa nostra, d’establir un veritable estat de la qüestió, d’elaborar propostes que dibuixin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de pedra seca des de totes les seves vessants, arquitectònica, social, cultura, econòmica, paisatgística i mediambiental.

| per a més informació cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Recerca arqueològica al castell de Montjuïc de Barcelona (2010-2017). Primers resultats”

Conferència: “Recerca arqueològica al castell de Montjuïc de Barcelona (2010-2017). Primers resultats”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 de gener de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Josep Maria Vila
Moderador: Josep Pujades

El castell de Montjuïc de Barcelona ha estat objecte en els darrers anys de diverses actuacions destinades a millorar-ne l’accessibilitat i dotar-lo dels serveis bàsics per atendre els milers de persones que el visiten anualment. Totes aquestes actuacions, promogudes sobretot per l’empresa municipal BIMSA, han anat acompanyades dels corresponents treballs de seguiment i d’excavació arqueològica, que han permès aprofundir de manera notable en el nostre coneixement sobre aquesta fortificació. Les bases per a aquesta recerca es van formular en el mar de l’estudi històric i arqueològic sobre el castell redactat pel Pla director de la fortificació. Els treballs posteriors han permès completar i resoldre moltes de les problemàtiques plantejades en aquell moment: dimensions, característiques constructives i grau de conservació del primitiu fortí anterior al castell actual, aspectes relacionats amb el procés de construcció del castell actual i amb les transformacions que aquest ha sofert després de la seva posada en marxa el 1779.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep M. Vila sobre els aspectes rellevants de la xerrada.

  • Des de quan s’està intervenint al castell de Montjuïc i quin tipus d’actuacions es tracta?

Les intervencions s’inicien sobretot a partir de la cessió definitiva del castell a l’Ajuntament de Barcelona cap al 2008-2009. En un primer moment es va redactar un Pla Director que ha permès des de llavors planificar totes les actuacions arqueològiques derivades de les obres de millora del castell que l’Ajuntament, a través de l’empresa municipal BIMSA, està portant a terme per rehabilitar els diferents espais del castell, fer-lo el més accessible possible, portar serveis, etc.

  • Quina ha estat la metodologia de treball utilitzada?

El Pla Director, redactat en 2010, va permetre recopilar molta informació, sobretot documental i de planimetria antiga sobre l’evolució constructiva, materials i característiques formals del castell. Aquesta recerca i la col·laboració dels arqueòlegs en la redacció dels successius projectes arquitectònics ha permès planificar en cada cas la recerca arqueològica a desenvolupar en el moment de l’execució dels projectes. Quan ha convingut fins i tot s’han fet algunes intervencions arqueològiques per sondejar els espais sobre els que es volia actuar abans de fer el projecte. Posteriorment, ja en obra, el seguiment arqueològic permet recuperar nova informació que reverteix en el millor coneixement del conjunt i en alguns casos, fins i tot, posar a la llum i fer visitables algunes restes arqueològiques que apareixen en el subsòl.

  • Quines han estat les principals novetats que ha aportat la intervenció en el coneixement sobre el castell de Montjuïc?

Sens dubte la major novetat ha estat la documentació arqueològica del fortí que a la segona meitat del segle XVII es va construir al cim de la muntanya i del qual el castell actual és una gran ampliació que es fa durant el tercer quart del segle XVIII (1753-1779). Se sabia que havia existit però mai fins ara se n’havien trobat evidències arqueològiques, algunes de les quals (com part d’un dels seus baluards) fins i tot s’han pogu museïtzar i avui en dia es poden visitar. Per altra banda, els estudis de paraments sistemàtics que s’han portat a terme en els espais sobre els quals s’ha actuat han permès identificar dins del castell actual espais del fortí antic que es van mantenir, adaptats, en l’ampliació del segle XVIII. Totes aquestes dades estan permetent dibuixar el perímetre i determinar les característiques d’aquest primer fortí.

A banda d’això les successives intervencions han permès continuar estudiant els sistemes constructius del castell, les seves remodelacions més modernes i anar completant d’aquesta manera el nostre coneixement sobre aquesta fortificació que presenta importants singularitats en el marc de les construccions militars modernes a Catalunya.

Les excavacions a Sant Pau de Riu-sec (Sabadell) posen al descobert els vestigis d’una granja de l’Orde dels Cavallers del Temple

Vista de les excavacions a l'església de Sant Pau de Riu-sec.
Vista dels recents treballs d’excavació a l’església de Sant Pau de Riu-sec. Fotografia: Foto Museu d’Història de Sabadell

L’església romànica de Sant Pau de Riu-sec es troba en una gran  zona arqueològica formada per una vil·la romana d’època republicana (s. I aC), remodelada i ampliada en època imperial (s. I-II dC); un assentament carolingi amb necròpolis (s. IX-X); l’església romànica (s. XI), que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna; finalment, una granja templera datada entre finals del segle XII i inici del XIV

En el marc del Programa Quadriennal de Recerca del  jaciment arqueològic de Sant Pau de Riu-sec (2014-2017), impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Ajuntament de Sabadell, aquest mes de juny s’han dut a terme  treballs d’excavació arqueològica al sector nord d’aquest conjunt patrimonial, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, sota la coordinació científica dels professors Joaquim Pera i César Carreras, i sota la direcció tècnica de l’arqueòleg Jordi Roig. El Museu d’Història de Sabadell porta a terme les tasques de coordinació i seguiment tècnic municipal de la intervenció.

Els treballs d’enguany han proporcionat  la troballa  d’objectes diversos de la vida diària (atuells de ceràmica, estris metàl·lics, etc ) dels segles XIII-XIV, relacionats amb l’establiment d’una comunitat templera en aquest indret, de la que ja se’n coneixien les restes constructives de la granja, així com un conjunt material de gran interès, format per armes, ornaments personals, terrissa decorada, i altres pertinences de la comunitat.

Darreres intervencions arqueològiques al castell d’Ascó (Ribera d’Ebre)

Durant els mesos de gener i febrer de 2017 s’ha portat a terme una nova campanya d’intervencions arqueològiques al castell d’Ascó (Ascó, Ribera d’Ebre). L’actuació, realitzada a iniciativa de l’Ajuntament de la població, tenia com a finalitat l’ampliació de la zona excavada els anys 2014 i 2015 i al mateix temps deixar el jaciment preparat per al projecte d’adequació per a la seva visita pública i accés a la torre que està preparant l’Ajuntament per enguany.

La intervenció s’ha centrat en els espais situats més enllà del límit de la intervenció de 2014 i ha permès deixar a la vista noves habitacions i espais vinculats amb l’antiga fortificació templera i hospitalera. Aquestes estructures apareixen a diferents nivells seguint el pendent del turó sobre el qual es va construir el castell.

Així a la banda sud del castell s’ha localitzat una rampa-escala d’uns 25 m de llargada de la que es conserva bona part del paviment de còdols de riu. Aquesta rampa, que enllaça amb una altra que es va trobar a la campanya de 2014 a la part més alta, és la que inicialment permetia pujar cap al recinte superior del castell, on hi havia la torre, des de les estances principals situades a la part més baixa.

A la banda sud est del castell s’han localitzat dues habitacions rectangulars, les més grans que s’han trobat fins al moment, que són paral·leles però estan situades a diferent nivell, seguint el pendent del turó. La que hi ha a la part més alta presenta un accés per la banda sud i un paviment de morter de calç i guix, mentre que la segona està pavimentada amb còdols de riu i presenta portes a totes dues façanes laterals. Pel que fa a la banda nord est s’ha continuat excavant la gran sala que hi havia en aquell costat i de la qual s’ha deixat a la vista una paret de gairebé 2 m d’alçada. En aquesta zona, on encara queden més de 3 m de potència arqueològica, no s’ha completat l’excavació. També s’ha excavat una torre quadrada situada a l’angle nord del recinte i que s’havia descobert en la intervenció de 2015 i que formaria part de l’estructura de defensa del perímetre de la fortificació.

A l’extrem sud est del castell, s’han començat a delimitar les parets i compartimentacions interiors del que sens dubte era l’edifici principal del castell, on hi hauria la capella, el refetor i les sales més importants. Com que aquest espai quedava fora de la zona de l’actuació d’enguany, els treballs realitzats han estat només de delimitació, però s’ha pogut comprovar que hi ha una potència arqueològica de més de dos metres. Aquesta constatació permet obrir noves i importants perspectives futures pel que fa al nivell de conservació d’aquest edifici principal.

Totes les edificacions i paviments que s’ha localitzat són les que estaven en ús a mitjan del segle XVII quan, arrel de la Guerra dels Segadors, el castell va quedar abandonat. Pel que fa al moment constructiu de les edificacions i paviments, tot i que encara no s’han estudiat a fons, entenem que s’haurien de situar sobretot en època hospitalera, a partir del segon terç del segle XIV, tot i que en alguns punts es localitzen paraments que podrien vincular-se amb la fase templera, que se situaria a partir de la segona meitat del segle XII.

Informe: Josep M. Vila i Carabasa

| Fitxa d’inventari del Castell d’Ascó |