XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”.

Els dies 19, 20 i 21 d’octubre de 2018 se celebraran les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs que, en aquesta edició tractaran sobre les “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”. Enguany les sessions tindran lloc a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell cada un dels dies.

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs se centraran en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, posant l’èmfasi en la complexitat que generen unes estructures de presència determinant ens els traçats urbans com són les muralles, que abasten diferents cronologies.

| Per a més informació descarregueu la 1a circular en PDF |

VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

Portada del tríptic del VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM,El proper mes de novembre, del dijous 29 al diumenge 2 de desembre, se celebrarà a Lleida el VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM, en aquesta edició en col·laboració amb la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.

El congrés, a més d’exposar els resultats de les darreres intervencions arqueològiques en jaciments d’època medieval i moderna, dins d’un arc cronològic extens que abasta del segle V al Segle XX, vol aprofundir en línies de recerca concretes i donar a conèixer elements fins ara poc coneguts.

El congrés s’estructura en 3 blocs:

1- Temes monogràfics, amb 3 subapartats:

  • Els castells de frontera.
  • L’arqueologia del món andalusí a Catalunya.
  • 1998-2018: 20 anys de congressos d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.

2- Intervencions arqueològiques de 2014 a 2018.

3- Pòsters: Arqueologia de la Guerra Civil Espanyola: els objectes bèl·lics.

El termini per a la proposta de comunicacions és el proper 30 de setembre.

| Descarregueu el tríptic de la segona circular amb la butlleta d’inscripció clicant aquí |

42ena campanya d’excavacions arqueològiques a l’Esquerda (les Masies de Roda, Osona)

Arqueòlegs de l’Esquerda a l'inici de la campanya del 2018
Arqueòlegs de l’Esquerda a l’inici de la campanya del 2018. Fotografia: Museu de l’Esquerda

La intervenció arqueològica d’enguany al jaciment de l’Esquerda,  s’ha centrat entorn a la muralla medieval i a la zona de la fortalesa ibèrica.

Un any més es duu a terme la temporada d’excavacions a l’Esquerda, després de la primera tanda d’excavacions que es va fer a finals de juny i primers de juliol. L’equip de la primera campanya havia estat integrat pels estudiants de  l’assignatura de pràctiques I i II del Grau d’Història i Arqueologia de la UB, i ara l’excavació programada que te una durada de dues setmanes, del 20 d’agost a l’1 de setembre,  compta amb un equip d’arqueòlegs voluntaris i estudiants procedents de diverses universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de València, i la Universitat francesa de Lille), que treballen al jaciment dirigits i coordinats per la Dra. Imma Ollich, Montserrat Rocafiguera i el Dr. Albert Pratdesaba.

Per una banda, les excavacions continuen la feina feta els últims anys entorn a l’excavació de la muralla medieval, on ha aparegut material carolingi i visigot. Concretament es treballa en la zona interior de l’accés de la muralla, al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior. En aquest sector també es van localitzar restes de cronologies anteriors, d’època ibèrica, durant la campanya del juliol amb estudiants de la Universitat de Barcelona.

Per altra banda a l’oppidum ibèric s’excaven nivells del període ibèric ple i ibèric antic per tal de recollir més informació d’aquests períodes i estudiar l’evolució de la ciutat fortificada.  Paral·lelament, es treballa a la zona oest de la muralla de l’oppidum per seguir l’estudi de les seves estructures defensives.

Notícia: Museu Arqueològic de l’Esquerda

Visita guiada a l’exposició “Tragèdia al call. Tàrrega 1348” al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega

Vista de l'entrada a l'eposició Tragèdia al call. Tàrrega 1348, al Museu Comarcal de l’Urgell Tàrrega El proper diumenge dia 5 d’agost tindrà lloc, com cada primer diumenge de mes, el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega ofereix als visitants una visita guiada a l’exposició Tragèdia al call. Tàrrega 1348.

En aquesta ocasió, l’activitat anirà precedida d’una visita a l’excavació arqueològica que actualment es duu a terme a la Plaça Major de Tàrrega.

El punt de trobada serà, com és habitual, al museu (c/ Major, 11), a les 10,30 hores.

El despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes (Pallars Sobirà) obre les portes als visitants durant l’estiu

Cartell del despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes (Pallars Sobirà), que obre les portes als visitants durant l’estiuEl despoblat de Santa Creu de Llagunes (Pallars Sobirà) és el jaciment arqueològic excavat en alçada més gran de Catalunya. Té una situació privilegiada, coronant la serra de Santa Creu amb unes vistes impressionants a la Vall de Siarb, fet que possiblement va propiciar l’assentament de població ja des de l’edat de Bronze. Els visitants hi trobaran un patrimoni únic envoltat de natura i paisatge purament pirinenc.

El jaciment arqueològic del despoblat medieval de Santa Creu s’obrirà al públic durant els mesos de juliol, agost i setembre amb un horari fix, tal com han acordat l’ Ajuntament de Soriguera i el Parc Natural de l’Alt Pirineu, per donar a conèixer aquest singular conjunt del patrimoni medieval.

Santa Creu de Llagunes, que fins ara només era visitable amb reserva prèvia, obrirà del 12 de juliol al 2 de setembre, de dijous a diumenge, en horari de 9h a 13h i de 18h a 20h amb una oferta diversa pels públics, que podran triar entre la visita lliure, guiada o bé teatralitzada. A més, amb la visita al despoblat s’inclou l’entrada al museu dedicat al jaciment, situat al poble de Llagunes, on s’exposen alguns dels materials i objectes trobats durant les excavacions.

L’objectiu del Parc Natural i de l’Ajuntament és donar més visibilitat a aquesta joia patrimonial i mostrar la relació històrica entre les comunitats humanes del Pirineu i el seu medi físic i natural al llarg del temps; alhora pretenen dinamitzar el turisme de la Vall de Siarb, una zona que tradicionalment ha estat de pas.

Conferència sobre el call de Girona i sopar temàtic al Museu Comarcal d’Urgell

Cartell de l'activitat organitzada pel Museu Comarcal d’Urgell pel dia 19 de juliol, dijous, que comprèn la conferència de la Silvia Planas (directora del Museu d’Història de Girona, sobre el call de Girona “el barri d’Israel”, a les sales nobles del museu, i posteriorment, un sopar temàtic “4 calls 4 plats” al terrat-jardí del museuEl Museu Comarcal d’Urgell ha programat una activitat pel dia 19 de juliol, dijous, que comprèn la conferència de Silvia Planas (directora del Museu d’Història de Girona), sobre el call de Girona “el barri d’Israel”, a les sales nobles del museu, i posteriorment, un sopar temàtic “4 calls 4 plats” al terrat-jardí del museu.

La xerrada s’inscriu en el cicle de conferències que organitza el Museu Comarcal d’Urgell sota la temàtica general dels calls catalans.

El sopar està organitzat pel restaurant targarí la Cava de Tàrrega i te un cost de 30€ per persona. Els qui vulguin assistir hauran d’efectuar-ne la reserva abans del dia 18 de juliol de 2018.

Reserves: recepció del museu o bé a l’adreça de correu electrònic info@museutarrega.cat
Adreça: Museu Comarcal d’Urgell, c/ Major, 11. Tàrrega.
Per a més informació: Tel. 973 312 960

Conferència “La cuirassa. El call de Lleida”, al Museu Comarcal de l’Urgell

El proper dijous 21 de juny a les 8,30 hores, al Museu Comarcal de l’Urgell (Carrer Major, 11, Tàrrega), tindrà lloc la conferència “La cuirassa. El call de Lleida” a càrrec dels arqueòlegs de l’Ajuntament de Lleida Xavier Payà Mercè i Marta Morán Álvarez, responsables de la direcció de les excavacions practicades durant els darrers tres anys al call de Lleida.

La xerrada se centrarà en les esmentades intervencions a l’antiga cuirassa, com era conegut el call de Lleida, situat a redós d’una antiga fortificació andalusina, que han donat valuosa informació sobre la organització urbanística, sobre l’existència de diversos tallers i també de l’incendi que va destruir una part del call.

En les excavacions han aparegut diverses cases incendiades durant els avalots que es van produir l’any 1391 contra els jueus per part de les poblacions cristianes. Entre aquestes destaca l’anomenada casa del Pogrom, en la qual s’ha trobat l’aixovar que hi havia en el moment de la seva destrucció, i que va quedar sepultat en caure les estructures superiors de la casa com a conseqüència de l’incendi. Aquesta circumstància ha permès recuperar diverses peces arqueològiques com ara un brancal de porta amb tres creus de David, canelobres, calders de coure, altres peces ceràmiques que formaven la vaixella i armes de defensa com és el cas d’una espasa de bronze, d’una destral i del que se suposa que seria una arma de mà. Entre aquestes troballes es troba una singular peça de ceràmica constituïda per tres parts que es devia fer servir per emmagatzemar aigua fresca. Totes elles són una mostra excepcional, a nivell de tota la península ibèrica, de la cultura material jueva de l’època i de la història medieval a Catalunya.

| Descarregueu el targetó de la invitació en PDF |

Jornada Científica d’Arqueologia Funerària al jaciment arqueològic de Santa Coloma (Àger, la Noguera)

Full informatiu de la Jornada Científica d'Arqueologia Funerària, organitzada per l'àrea de medieval de la Universitat de Lleida,prevista del dia 16 al 27 de juliol al jaciment arqueològic de Santa Coloma a Àger (la Noguera)L’àrea d’Història Medieval de la Universitat de Lleida ha organitzat la Jornada Científica d’Arqueologia Funerària, que tindrà lloc del dia 16 al 27 de juliol al jaciment arqueològic de Santa Coloma a Àger (la Noguera).

La Jornada, que s’adreça a estudiants universitaris del grau d’Història, d’Arqueologia i d’Història de l’Art, ofereix formació bàsica en la metodologia d’excavació inherent a l’arqueologia funerària mitjançant activitat de camp i treball de laboratori.

| Per descarregar el full informatiu cliqueu aquí |

Propera campanya d’excavacions al jaciment arqueològic de l’Esquerda

Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda l’any 2017. Fotografia: Museu de l’Esquerda
Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda l’any 2017. Fotografia: Museu de l’Esquerda

Un any més, el proper dia 25 de juny comença la temporada d’excavacions al Jaciment Arqueològic de l’Esquerda, amb les assignatures de Pràctiques d’Arqueologia I i II, del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, on els estudiants de la estaran treballant fins el 6 de juliol.

Durant dues setmanes els estudiants compaginaran els treballs al jaciment amb practiques de laboratori al taller de l’Esquerda. La professora coordinadora del curs és la Dra. Esther Travé i els professors, Drs. Imma Ollich i Albert Pratdesaba.

Les excavacions continuaran la feina feta els últims anys a la zona de la Muralla Medieval on ha aparegut material carolingi i visigot, concretament es treballarà en estructures intramurs relacionades amb la pròpia muralla. També en estructures de cronologies anteriors, relacionades amb els nivells de l’antic oppidum ibèric. Aquestes estructures es van localitzar en les campanyes anteriors. Un altre punt d’interès on s’excavarà és el la zona interior de l’accés de la muralla al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic” (en directe per internet)

Conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de juny de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Marta Ramon, Tatiana Piza i Adrià Cubo
Moderadora: Imma Ollich

Les excavacions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic han posat al descobert les restes d’un antic barri extramurs de Vic d’època medieval que no es coneixia fins ara. Han aparegut també un forn medieval, restes de la muralla del Morbo i una zona d’enterraments (segles XVIII-XIX) relacionats amb diferents episodis de pesta i còlera que va viure la ciutat.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Marta Ramon sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

El mes de desembre de 2016, en el decurs del seguiment arqueològic efectuat a les obres del col·lector situat al carrer de l’Orfeó Vigatà de Vic, obra prèvia a la construcció del pàrking soterrat de l’Hospital Universitari de la Santa Creu, van aparèixer dins la rasa restes d’enterraments humans en connexió. Entre els mesos de desembre de 2016 i gener de 2017 es va procedir a l’excavació i retirada dels esquelets, inclosos al fons i als extrems de quatre fosses.

Posteriorment, i una vegada finalitzada la campanya de delimitació entre els mesos de març i abril de 2017 a la zona del pàrking, promoguda per la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, es van documentar una sèrie d’estructures, unitats negatives i nivells arqueològics ubicats als dos extrems del solar en qüestió, mentre a la zona central apareixia el substrat natural.

  • Hi ha una vinculació entre les restes aparegudes a la zona sud amb les de la zona nord del solar?

L’excavació en extensió a la zona sud va permetre determinar un seguit d’estructures de gran interès com ara part de la muralla del Morbo. El traçat d’aquest mur, dibuixat en dos plànols del segle XIX, ja es coneixia i sembla que es va començar a construir pels volts del 1585, però el tram que passa per darrere l’Hospital de la Santa Creu és més tardà (segle XVIII) i va vinculat amb un retall paral·el. Aquest mur, construït per motius sanitaris, es prolonga fins a la zona nord del solar.

També es van localitzar quatre zones d’enterrament del mateix període que les quatre fosses detectades anteriorment al carrer, possiblement dels segles XVIII i XIX, vinculades a la mateixa activitat que porta fent l’Hospital de la Santa Creu des de la seva fundació l’any 1348.

Igualment és important destacar un forn de tipus industrial que segons recents anàlisis de datació arqueomagnètica tindria una cronologia entre els segles IX-XI (888 AD-1023 AD), tot i que els materials localitzats al seu interior indiquen una relació amb les estructures baixmedievals que apareixen a la zona nord del solar.

  • Es coneixia l’existència d’aquest barri a la zona nord del solar?

Hi ha referencies que a prop de la Rambla hi havia el Barri de Sant Joan i el camí de Cardona. Aquest barri es desenvolupa segons la documentació a partir del 1249, però al segle XVII ja no existeix. Les estructures localitzades a la zona nord del solar formen part d’un conjunt de cases entre mitgeres de cronologia baixmedieval, datades entre els segles XIII al XV, amb les façanes orientades en direcció al carrer Dr. Junyent, la tradicional via de comunicació amb el Lluçanès, per sota de la qual continua el jaciment. Segons l’estratigrafia i cronologia del materials, i a partir de la seva relació física amb les estructures, es podria identificar el conjunt aparegut en aquest indret com a restes de l’esmentat barri o Raval.

  • Com era aquest barri?

Estava format per un grup de cases situades extramurs de la ciutat de Vic, que van anar construint-se d’est a oest adaptant-se al terreny natural. Consta de 12 possibles vivendes adossades, cada una d’elles amb vestigis de la seva activitat productiva: s’ha localitzat un forn i diverses cubetes de combustió, canalitzacions i cisternes de recollida d’aigua neta, un possible torn de ceràmica i un pou. Algunes construccions semisoterrades darrere d’aquestes vivendes fan pensar en un sistema d’emmagatzematge de productes agrícoles, mentre la presència de fauna domèstica diversa indica una activitat complementària a la que es feia als baixos d’aquestes cases. Els treballs de documentació en aquesta zona s’han anat fent, degut als imperatius de l’obra, en diverses fases. La última ha estat l’abril del 2018.