I Seminari d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”

Flyer del I Seminari d'Arqueologia Medieval i Moderna de Roses, organitzat per la Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona, "Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània"Els dies 10 i 11 de maig tindrà lloc a Roses el I Seminari d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona. Aquest primer seminari tractarà el tema “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”

El Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna (SIAMM), concebut com un espai on compartir i debatre experiències i realitats històriques diverses amb un enfocament històric i arqueològic, s’estructura en conferències generals de presentació de la temàtica i ponències en les quals s’analitzen casos i aspectes concrets.

Enguany se centra en l‘anàlisi i debat de l’estructuració i evolució de l’urbanisme i, més específicament, dels espais públics en les ciutats del nord-oest de la Mediterrània en època baixmedieval. L’objectiu és el d’aprofundir en el coneixement de l’articulació d’aquests espais, les seves característiques i usos,  i  els canvis en la trama urbana.”

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Lleida, novembre 2018)

Logo de l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM El proper mes de novembre de 2018 se celebrarà a Lleida el VIè Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitzen conjuntament l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM i la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.

El VIè Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, com en les anteriors edicions, te l’objectiu de donar a conèixer les intervencions que es porten a terme actualment, encetar noves línies de recerca i presentar nous treballs de síntesis.

El Congrés es dividirà en tres grans blocs:

  • Temes monogràfics: els castells de frontera, l’arqueologia del món andalusí a Catalunya, i balanç dels 20 anys de Congressos d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (1998-2018).
  • Intervencions arqueològiques, 2014-2018.
  •  Pòsters: Arqueologia de la guerra civil: els objectes bèl·lics.

En els propers mesos l’ACRAM editarà un programa més detallat, amb l’especificació dels terminis de presentació dels treballs.

| Per a més informació cliqueu aquí |

XXVIII Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó “Fabricació de moneda i renovació tecnològica”

XXVIII Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó “Fabricació de moneda i renovació tecnològica”El Gabinet Numismàtic de Catalunya ha organitzat un nou seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó que es durà a terme dels dies 10 al 12 d’abril de 2018 al  Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquesta 28ena edició se centrarà sobre el tema de la fabricació de moneda en relació a l’evolució tecnològica en el procés de la seva fabricació.

La moneda és un producte manufacturat en sèrie i, per tant, subjecte a un procés de fabricació. Des de l’Antiguitat i fins a l’edat moderna s’han utilitzat diferents sistemes d’elaboració que els ponents invitats presentaran amb detall. Es començarà per analitzar les operacions de treball del metall a les cases de moneda per seguir amb l’encunyació manual a martell, que va ser la més important a l’edat mitjana.

Ja en època moderna van aparèixer, successivament, dos sistemes mecànics que van permetre fabricar una moneda més ben acabada i, per tant, més difícil de falsificar. Es tracta dels molins de laminació i de les premses de volant. Les  darreres estan associades a la introducció de l’acordonament del cantell monetari com una mesura d’ornament i de seguretat contra el retall.

El fet que a la Seca Reial de Barcelona s’experimentessin els tres principals sistemes de fabricació al llarg de l’edat medieval i moderna ens permetrà repassar, com a cloenda, els avatars del procés amb exemples de peces conservades al mateix Gabinet Numismàtic de Catalunya.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Degarregueu el díptic amb el programa en pdf |

II Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CCM “El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXI”

II Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CCM: El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXIEls propers dies 15, 16 i 17 de març de 2018 tindrà lloc el II Simposi Internacional d’Arqueologia a El Born CCM, que organitza pel Born Centre de Cultura i Memòria, en col.laboració amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona. Aquesta segona edició, sota el títol “El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXI”.

El Rec Comtal és una de les estructures hidràuliques més importants de la història de la ciutat de Barcelona. No en coneixem amb exactitud el seu origen, però sí que podem afirmar que és hereu de l’aqüeducte romà del segle I, que va funcionar fins al segle XX. L’aigua és un element essencial per al desenvolupament de la vida d’una comunitat. La captació i el control de l’aigua ha estat un dels interessos principals de les comunitats humanes. En concret, els romans van ser uns grans enginyers i arquitectes hidràulics i van projectar i construir una xarxa considerable d’estructures amb relació a l’aigua: aqüeductes, canalitzacions, fonts, conjunts termals, clavegueres, etcètera.

El rec era un canal a cel obert que, al llarg de 13 km de recorregut, anava creuant el pla de Barcelona des de les fonts de Montcada fins al mar. A redós d’aquesta gran estructura van néixer i es van consolidar diferents nuclis, que ara configuren alguns barris de Barcelona, El Rec passa per cinc districtes de la Ciutat. El Rec va evolucionar al llarg dels canvis polítics i socials que van marcar el nostre territori, des d’època altmedieval fins al segle XX, en què el Rec va desaparèixer com a estructura, però no com a espai de memòria.

El Rec Comtal és un i en són molts alhora. Diversos conceptes i activitats permeten aproximar-nos-hi: la gestió de l’aigua, l’agricultura, l’economia, el treball, l’urbanisme, l’enginyeria, el lleure, el patrimoni, el coneixement… Des d’aquesta perspectiva, actualment l’Ajuntament de Barcelona treballa en un projecte de recuperació i valoració del Rec. A través del II Simposi Internacional d’Arqueologia, a El Born CCM volem donar visibilitat a totes aquelles recerques que, des de diverses vessants, ens han de permetre entendre l’estructura del Rec Comtal com una empremta viva del nostre passat en el present actual i, alhora, com a font per a diversos àmbits de coneixement.

Per assistir-hi és imprescindible la inscripció

| Descarregueu el programa en pdf |

Presentació del llibre “Catalunya 50 indrets jueus de l’edat mitjana” al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega

Cartell de la publicació: “Catalunya 50 indrets jueus de l’edat mitjana”El proper dijous 8 de febrer, a les 20,30 hores, tindrà lloc a les sales nobles del Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega la presentació de la publicació “Catalunya 50 indrets jueus de l’edat mitjana”, una obra de Manel Forcano, doctor en Filologia Semítica i director de l’Institut Ramón Llull, amb fotografies de Javier García-Die.

El passat jueu de moltes de les actuals viles i ciutats de Catalunya és innegable. La presència de nombroses comunitats jueves a Catalunya, testimoniada des d’antic en inscripcions i en molts documents notarials i de cancelleria durant l’edat mitjana fins a l’edicte d’Expulsió promulgat pels Reis Catòlics de 1492, configura un mapa d’assentament molt ben definit en la majoria de comarques de Catalunya, des dels Pallars fins a l’Ebre, del Segrià a l’Empordà i del Camp de Tarragona al Rosselló. Aquest llibre és una selecció de 50 indrets a Catalunya on els jueus van habitar els seus calls i que avui són exemples en la història del judaisme a Catalunya per les restes materials que n’han quedat, per la valuosa documentació que ha subsistit als seus arxius, per les populoses comunitats que arribaren a tenir, o bé per haver estat l’origen de personalitats insignes del judaisme català en àmbits tan diversos com la literatura, la ciència, la teologia o la càbala.

| Primeres pàgines |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions arqueològiques a les muralles de Tàrrega. Recerca, recuperació patrimonial i difusió. Els casos del carrer del Carme 31 i del portal d’Urgell”

Conferència “Intervencions arqueològiques a les muralles de Tàrrega. Recerca, recuperació patrimonial i difusió. Els casos del carrer del Carme 31 i del portal d’Urgell”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de febrer de 2018, a les 19,oo hores

Conferenciants: Oriol Saula, Josep Giribet, Joel Minguell i Ivonne Pont
Moderador: Josep M. Vila

Durant els darrers trenta anys, un seguit d’intervencions arqueològiques han permès documentar diferents trams de la muralla medieval de Tàrrega. Les intervencions al Molí del Codina (1997-1998), al Portal de Sant Antoni (2005) i al número 8 del carrer Pou del Gel (2005), juntament amb la breu intervenció al Centre Fissalut del carrer Migdia (1991), van aportar informació nova respecte al coneixement del traçat de la muralla. La recerca sobre el traçat de la muralla ha tingut continuïtat en les intervencions fetes al vestíbul d’accés al pou del gel de Tàrrega (2013) i al castell mateix (2014). Més recentment, la intervenció al carrer Carme 31 (2015) i al portal d’Urgell (2017) han permès constatar que, a banda de la conservació d’estructures soterrades de la muralla, s’han conservat paraments en alçat de la muralla del carrer Carme 31 i de bona part d’una torre del portal d’Urgell. La recuperació patrimonial d’aquests elements per a la ciutat ha permès fer-los visibles i destacar-los. Juntament amb la recerca arqueològica i documental, l’aportació de l’empresa Calidos ha estat fonamental per poder fer una projecció didàctica dels resultats de la recerca aplicant la tecnologia 3D i proposant recreacions virtuals de la muralla.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quin coneixement hi ha actualment de les muralles medievals de Tàrrega?

A mitjans del segle XX tan sols es tenia constància de dos o tres vestigis que havien restat dempeus després d’haver enderrocat la major part del traçat de la muralla durant els segles XVIII i XIX. Actualment, gracies a les intervencions dutes a terme des del l’Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de l’Urgell durant els darrers 25 anys tenim 7 indrets documentats arqueològicament, a banda dels ja coneguts, i també s’han identificat alguns trams on se’n conserva l’elevació o part de l’alçat de la muralla.

  • Quina cronologia tenen les muralles de Tàrrega?

Tàrrega va tenir bàsicament dues fases d’emmurallament. La primera data al voltant del segle XII i encerclaria el primer nucli urbà que creix a la falda est i nord-est del castell. La més coneguda i conservada és la que es basteix entre 1366 i 1370 durant el regnat de Pere III i amb motiu de la guerra contra Castella. Al segle XIX, amb les Guerres Carlines , Tàrrega torna a refer part del seu recinte fortificat. D’aquest moment destaquem la construcció de la nova muralla a la vora del riu.

  • Es conserven restes dels portals de la muralla medieval?

Les intervencions arqueològiques van posar al descobert l’any 2015 part dels fonaments i primeres filades del portal de Sant Antoni, amb restes d’una torre i una ampliació posterior més avançada. L’any 2017 vam excavar el portal d’Urgell, amb la sorpresa que, a més de conservar-se la planta del portal, es conservava una part significativa d’una de les seves torres en alçat. Els dos portals excavats formen part dels 4 portals principals dels quals en tenim constància documental. El de sant Antoni era l’entrada venint de Lleida i el d’Urgell era l’entrada des de la banda de Balaguer.

  • Com eren els portals de la muralla de Tàrrega?

Només tenim la imatge completa i frontal d’un d’ells, el de sant Agustí, que el 1668 va dibuixar Pier Maria Baldi. De part dels altres, les evidències arqueològiques ens diuen que estarien protegits per dues torres i, en el cas del portal d’Urgell, sabem que tindria dues portes i entremig un pas cobert. Pel que fa al portal de sant Antoni es passa també d’una porta protegida per dues torres en un inici a tenir una segona porta més avançada en un moment posterior i amb evidències d’un fossat.

  • Quins són els elements més destacats del que resta dempeus de la muralla medieval?

Les restes de la torre circular que protegia un dels angles de la muralla a la cantonada de l’actual Avinguda de Catalunya amb el la Plaça del Carme (actualment dins del Banc Popular). Creiem que és un dels testimonis més emblemàtics. La llàstima és que amb la construcció de l’edifici de l’esmentada entitat bancària durant la dècada dels seixanta del segle XX, s’enderroqués la seva part superior i només es pot veure des de dins del banc o  d’un bar que hi ha a la vora. El pany de mur documentat en elevació a la clínica dental Enèresi, al carrer del Carme 31, també constitueix un altre element a destacar. La continuació d’aquest tram aniria a entregar-se a la torre circular. Com a element més visible en l’actualitat i també força ben conservat en alçada tenim les restes de la torre del portal d’Urgell, recuperada durant la intervenció de 2017.

2n Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval “Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials”.

Portada del fulletó del 2n Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, amb el tema central de “Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials”El 30 de juny de 2018, dissabte, se celebrarà el 2n Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, amb el tema central de “Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials”

L’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval convoquen aquest fòrum bianual on es presenten els treballs més recents sobre la història i el patrimoni medieval de la comarca. Aquesta segona edició se centrarà a l’entorn de l’anàlisi del poblament rural al Maresme medieval, i es es vol abordar la visió de masos, masies i bordes amb una perspectiva multidisciplinar, des de l’arqueologia, la història, la geografia, la genealogia, l’economia, la sociologia, l’antropologia, l’arquitectura, el patrimoni material, i l’artístic

|Descarregueu el fulletó amb la butlleta d’inscripció* en pdf |
*Les inscripcions, amb o sense comunicació, s’han d’adreçar a: museu@vilassardedalt.cat un cop emplenades les dades que se sol.liciten a la butlleta.

4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal i VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, a Tarragona


Carlell del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal VII Reunió d’ Arqueologia Cristiana Hispànica: “El cristianisme en l'Antiguitat Tardana. Noves perspectives”Del 21 al 24 de novembre de 2018 se celebraran a Tarragona el 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, i la VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, que es desenvoluparà a sota la temàtica del: “Cristianisme en l’Antiguitat Tardana. Noves perspectives”.

Donat que la VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica se celebra aquesta edició a Tarragona, serà organitzada en col·laboració amb la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i amb la Càtedra d’Arqueologia Cristiana de la Universitat de Barcelona

El Congrés Tarraco Biennal s’estructura, a partir d’una primera conferència inaugural, en l’exposició de les diferents presentacions que tindran totes una durada de 20 minuts. El termini per a la recepció de propostes és el 28 de febrer, i seran avaluades pels membres del Comité Científic de Congrés, que resoldran les admeses o excloses abans del proper 30 de març.

| Descarregueu el la primera circular en pdf |
| Per a més informació cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. 2014-2017”

Conferència “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. 2014-2017”

Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 d’octubre de 2017, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Eva Subías, Anna M. Puig, Dolors Codina i José Ignacio Fiz
Moderador: Joaquim Tremoleda

Les excavacions portades a terme al jaciment de Puig Rom s’emmarquen en el projecte quadriennal de recerca El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. Segles VII-X dC. 
L’objectiu del treball s’ha centrat en l’estudi de la població, no només per revisar i establir els marges cronològics de l’ocupació, identificar la trama urbana i caracteritzar les unitats d’hàbitat, així com reconèixer la fortificació original, amb les seves torres i els seus portals, sinó també per analitzar el paisatge i el territori en el qual es troba, en el marc de les transformacions que es produeixen a la fi del període tardoromà.

 

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Perquè calia tornar a excavar al castrum visigòtic?

Puig Rom va ser un dels primers jaciments excavats amb intencionalitat científica al nostre país. Enguany es compleixen 100 anys de la primera campanya endegada per Joaquim Folch i Torres, aquesta fou impulsada per la Junta de Museus de Barcelona gràcies a l’interès mostrat pels estudiosos locals. Dues campanyes consecutives van posar al descobert un bon nombre d’estructures d’habitació i de sitges. No obstant,  les troballes no varen ser prou notòries com per poder fixar la cronologia i la importància històrica del lloc. Trenta anys més tard, fou Pere de Palol qui va determinar que el castrum pertanyia al període visigòtic i en va analitzar les línies mestres gràcies a dues campanyes més d’excavació. El jaciment va començar a ser conegut entre la comunitat científica com un dels més importants del nord-est de la tarraconense pel seu context cronològic, de manera que, l’any 1987, per completar-ne l’estudi,  Pere de Palol  va dirigir a un jove equip d’arqueòlegs que van portar a terme una campanya de neteja i documentació. Tanmateix, la primera monografia sobre el jaciment no va veure la llum fins l’any 2004, sense que s’hi hagués tornat a realitzar cap intervenció.

  • Com es va gestar el projecte d’excavacions i recerca al voltant del Puig Rom de Roses?

En els darrers anys, la recerca arqueològica relativa als segles de domini visigòtic (VI i VII dC) ha reprès vigor gràcies a recents descobriments arreu de la geografia catalana que han posat sobre la taula noves dades sobre aquest període complex de transformació de l’administració, del poblament i dels cicles productius. El jaciment de Puig Rom després de les excavacions de Folch i Torres i Pere de Palol podia semblar esgotat però la superfície explorada tan sols ocupava els marges meridionals del poblat, a banda i banda de l’entrada principal. Un total d’uns 85 m2 que representen un 10% de l’àrea a l’interior de les muralles. L’esperança de trobar noves zones d’habitació amb contextos arqueològics intactes, ens va portar a plantejar aquest projecte, amb la perspectiva de poder  aconseguir unes datacions més afinades per la vida del jaciment.

L’any 2014, la convocatòria d’ajuts de la Generalitat de Catalunya per projectes quadriennals posava l’èmfasi en la recuperació de jaciments importants que encara calia acabar d’explorar. Aquesta era la oportunitat que ens calia per reprendre l’excavació del Puig.  A partir d’aquest moment neix el projecte El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. Segle VII-X dC, que compta amb el vist i plau i la col·laboració econòmica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Roses i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que n’és el sol·licitant.

  • Quins eren els objectius del projecte?

L’excavació estratigràfica era certament important per abordar la datació del jaciment, però també érem conscients que el jaciment estava molt degradat per la seva utilització, en el segle XIX i XX, com a terreny de conreu de vinya i d’ olivera. La topografia inicial del poblat es va veure molt afectada i va ser totalment remodelada, a fi d’obtenir noves feixes estretes construïdes amb la pedra extreta dels antics murs visigots de paret seca. Per tant, calia aprofundir en el jaciment per altres vies. En primer lloc, s’havia de perseverar en el coneixement complet del circuit emmurallat, de les seves torres i els seus alçats. I en segon lloc, s’havia d’eixamplar  el context del castrum a l’entorn immediat del jaciment explorant les estructures que, segons la carta arqueològica i els historiadors locals, podien tenir un origen en l’antiguitat tardana.

  • Quins han estat els resultats?

El balanç dels 4 anys d’intervenció al Puig Rom és molt positiu, si bé no hem pogut afinar del tot la cronologia de l’ocupació, si que, gràcies a l’excavació d’un nou sector a l’angle nord-occidental del jaciment hem pogut descobrir i documentar una nova porta d’accés al jaciment i constatar que, aquesta, respon a una modificació del projecte constructiu original. Per tant, podem aprofundir en la idea de dues fases en la vida del jaciment que ajuden a matisar les hipòtesis sobre la seva funcionalitat. El perímetre de la cara nord de la muralla, el podem començar a resseguir amb certa cura malgrat les remodelacions modernes que l’oculten, i la façana de llevant de la fortificació ha posat al descobert tres torres que encara no eren visibles. Gràcies als treballs de fotogrametria i documentació del jaciment, podem també intuir que el nombre de torres encara pot augmentar. Finalment, hem consolidat els murs de les antigues excavacions de Folch i Torres i Pere de Palol que s’havien anat perdent al llarg d’aquesta centúria. És gràcies a aquesta consolidació que hem pogut començar a planificar una visita turística del jaciment més adequada per a la seva valorització.

Documentat un nou tram de la muralla baix-medieval de Girona

Tram de la muralla baix-medieval descobert al c/ Argenteria, 23 de Girona
Tram de la muralla baix-medieval descobert al c/ Argenteria, 23 de Girona. Fotografia: Maribel Fuertes

La intervenció arqueològica realitzada al local ubicat al carrer Argenteria 23 del Barri Vell de Girona, ha posat al descobert un llenç de la muralla baix-medieval de la ciutat. El tram recuperat correspon al seu recorregut meridional on la muralla, en paral·lel a la riba de l’Onyar, resseguia l’Areny.

El cos de la muralla que s’ha documentat en un recorregut d’uns 6 metres, presenta una amplada de 2,40 metres i una elevació d’uns 12 metres d’alçada. S’ha realitzat un sondeig estratigràfic envers el parament est de la paret, que ha permès recuperar el cos inferior de la muralla, conservat fins a 3’80 metres de profunditat respecte a la cota actual de pas. La banqueta, de construcció esglaonada, s’assenta sobre les graves fluvials de l’Onyar i fou construïda entorn a finals del segle XIV principis del segle XV. Per sobre de la fonamentació s’ha localitzat el nivell de circulació més antic, és tracta d’un paviment, molt malmès, de terra i còdols dispersos datat dins la primera meitat del segle XV.

A mitjans del segle XVI, es modifica l’espai amb la construcció del habitatge actual. Aquest, s’adossarà a la estructura, i l’integrarà com a mur de fons. Ara bé, la gran modificació de l’espai actual es realitzarà al segle XIX, amb l’obertura de balcons i galeries volades al riu i un remuntatge dels pisos superiors. A partir d’aquell moment la muralla restarà ja completament emmascarada a l’interior de la vivenda i desapareixerà d’una manera gairebé integral del paisatge visual de la ciutat.