Es convoca la Primera Edició del Premi Nacional d’Arqueologia i Paleontologia de la Fundación Palarq

La Fundación Palarq, entitat privada i sense ànim de lucre creada amb la finalitat de donar suport a les missions arqueològiques d’àmbit estatal, ha convocat la primera edició del Premi Nacional d’Arqueologia i Paleontologia “Fundación Palarq” dotat amb 80.000€.

El premi te com a objectiu reconèixer l’excel·lència de projectes arqueològics o paleontològics dirigits per equips d’investigació espanyols, i desenvolupats tant a nivell nacional com internacional, sense restriccions geogràfiques, cultures o períodes històrics. Pel que fa als projectes de paleontologia hauran d’estar sempre relacionats amb l’evolució humana.

Des del 10 de setembre fins el 20 d’octubre poden optar a aquest guardó els equips d’investigació que pertanyin a una institució espanyola: universitats, instituts d’investigació, CSIC, ICREA i afins, que estiguin dirigint un projecte d’arqueologia o paleontologia a nivell nacional o internacional en curs en el moment de la convocatòria del premi.

Entre els dies 20 d’octubre i 9 de novembre tindrà lloc la preselecció de finalistes per part d’un comitè d’experts i un posterior veredicte per part del jurat, ambdós compostos per personalitats de reconegut prestigi dins de l’àmbit cultural. La decisió del jurat es farà pública a finals de novembre en un acte que se celebrarà al Museo Nacional de Arqueología de Madrid.

|  Per a accedir a tota la información relativa al premi cliqueu aquí |

XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”.

Els dies 19, 20 i 21 d’octubre de 2018 se celebraran les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs que, en aquesta edició tractaran sobre les “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”. Enguany les sessions tindran lloc a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell cada un dels dies.

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs se centraran en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, posant l’èmfasi en la complexitat que generen unes estructures de presència determinant ens els traçats urbans com són les muralles, que abasten diferents cronologies. | Per a més informació descarregueu la 1a circular en PDF |

VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

Portada del tríptic del VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM,El proper mes de novembre, del dijous 29 al diumenge 2 de desembre, se celebrarà a Lleida el VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM, en aquesta edició en col·laboració amb la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.

El congrés, a més d’exposar els resultats de les darreres intervencions arqueològiques en jaciments d’època medieval i moderna, dins d’un arc cronològic extens que abasta del segle V al Segle XX, vol aprofundir en línies de recerca concretes i donar a conèixer elements fins ara poc coneguts.

El congrés s’estructura en 3 blocs:

1- Temes monogràfics, amb 3 subapartats:

  • Els castells de frontera.
  • L’arqueologia del món andalusí a Catalunya.
  • 1998-2018: 20 anys de congressos d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.

2- Intervencions arqueològiques de 2014 a 2018.

3- Pòsters: Arqueologia de la Guerra Civil Espanyola: els objectes bèl·lics.

El termini per a la proposta de comunicacions és el proper 30 de setembre.

| Descarregueu el tríptic de la segona circular amb la butlleta d’inscripció clicant aquí |

V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

Cartell de les V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central Els propers 26 i 27 d’octubre de 2018 se celebrarà la cinquena edició de les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, organitzades cada dos anys els Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central, i que en aquesta ocasió compten amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada i el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

L’any 1948 membres del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI), en el transcurs d’una excursió a Rubió, identifiquen les restes arqueològiques d’una vil.la romana prop del poble de l’Espelt, dins el municipi d’Òdena. Enguany fa doncs 70 anys i ha estat en motiu d’aquesta efemèrides, important per l’arqueologia de la comarca de l’Anoia, que s’ha volgut celebrar les V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

Les Jornades, al igual que les edicions precedents, s’estructuren en tres blocs. El primer és un monogràfic dedicat al lloc on es desenvolupen les jornades, i es vol posar sobre la taula l’estat actual de la recerca arqueològica i paleontològica a la comarca de l’Anoia i les perspectives de futur. Es preveu un seguit de comunicacions dels projectes que s’hi han desenvolupat durant el quadrienni 2014-2017, així com aquelles intervencions preventives i d’urgència més destacables dels últims anys.  Un cop acabades les comunicacions s’obrirà el debat a l’entorn de les realitats i problemàtiques de l’arqueologia i paleontologia a la comarca de l’Anoia, que resta configurada per diferents àmbits territorials amb unes característiques des del punt de vista geogràfic i històric pròpies.

En un segon bloc es presentaran les intervencions arqueològiques més rellevants dins el període 2016-2017 portades a terme a la resta de comarques de la Catalunya Central: Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès. Aquestes abasten des de la prehistòria fins actuacions relacionades amb la guerra civil espanyola i s’ha intentat que totes les comarques hi siguin representades.

Finalment, es farà una visita guiada a la vil.la romana de l’Espelt, on es donarà a conèixer el jaciment mitjançant l’aplicació de les noves tecnologies i es veuran les darreres actuacions de consolidació, adequació i senyalització que s’hi han portat a terme.

Les Jornades a la Catalunya Central, amb caràcter biennal, volen ser un punt d’encontre per a totes aquelles persones interessades per conèixer, viure i compartir el patrimoni cultural, des de la vessant més professional, científica, acadèmica i, també, com afeccionats a l’arqueologia i a la història en general.

La inscripció a les Jornades és gratuïta i s’ha de formalitzar a través de la pàgina web del Museu de la Pell d’Igualada http://museupelligualada.cat/

| Descarregeu el tríptic en pdf |

Finalitza la campanya d’excavació al jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona)

El passat dissabte 8 de setembre va finalitzar la campanya d’excavació al jaciment arqueològic de Puig Ciutat (Oristà, Osona) que en aquesta ocasió ha comptat amb la participació de 7 alumnes de la Universitat d’Edimburg.

L’estada ha combinat l’excavació arqueològica amb treballs de laboratori i també sessions teòriques sobre diversos aspectes de la disciplina: Sistemes d’Informació Geogràfica, el sistema de registre emprat a Puig Ciutat, etc.

Els treballs a camp s’han centrat en continuar l’excavació de l’enderroc de dues estances d’un edifici de planta rectangular d’època romana tardo-republicana (s. I aC), que havia estat localitzat en campanyes anteriors gràcies a la prospecció geofísica.

En les dues estances s’han documentat clars indicis de la destrucció violenta que va patir l’assentament en la seva última fase: bigues del sostre i restes del mobiliari carbonitzat, ceràmica aixafada in situ i algunes peces d’armament.

En una de les estances s’han recuperat fins a tres olles de ceràmica a mà que podrien haver estat recolzades damunt algun tipus de moble de fusta a la planta baixa de l’edifici. S’ha recuperat també un conjunt de fitxes de joc de pedra que probablement haurien estat guardades en una bosseta que no s’ha preservat.

A l’altra estança s’ha recuperat material més variat que hauria estat guardat al pis superior de l’estança i que en la seva destrucció s’hauria precipitat damunt el terra de l’edifici. En el conjunt s’han localitzat recipients ceràmics d’usos variats: una àmfora emprada pel transport d’aliments, vaixella de taula (vasets de ceràmica de vernís negre) i algunes olles per cuinar. En aquest àmbit s’han recuperat també algunes peces metàl·liques per fixar la porta.

Aquesta campanya ha comptat amb el suport econòmic, administratiu i logístic del Consorci del Lluçanès i l’Ajuntament d’Oristà. Han aportat finançament, juntament amb les dues administracions anteriors, la Diputació de Barcelona i els propis estudiants.

Notícia: Àngels Pujol

Ampliació del termini d’inscripció al Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia de la UB

Cartell del Màster d'Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de Barcelona

Amb motiu del Congrés EAA2018 a Barcelona, s’han reservat dues places per poder inscriure’s al Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de Barcelona pel curs 2018-2019, i el termini per a formalitzar la inscripció s’estén fins al proper dilluns 10 de setembre.

Aquest és un màster altament pluridisciplinari i transversal, que ofereix una formació avançada en l’avantguarda dels estudis arqueològics actuals, i permetrà al alumnes apropar-se a l’arqueologia des d’una perspectiva diferent, fent ús dels darrers avenços metodològics i científics.

Per a més informació podeu adreçar-vos a: master.arqueologia@ub.edu

| Descarregeu el tríptic del màster en PDF |

Per a informació sobre el màster, accediu als següents enllaços:
Web de la Secció de Prehistòria i Arqueologia
Web de la Facultat de Geografia i Història
Web de la Universitat de Barcelona

 

Exposició “La fi és el principi. Les pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica”, al Museu d’Història de Sabadell

xposició “La fi és el principi. Les pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica”, al Museu d'Història de SabadellDes del 4 de setembre de 2018 fins al 17 de febrer de 2019, es pot visitar al Museu d’Història de Sabadell l’exposició itinerant “La fi és el principi. Les pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica”, produïda i organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i pel Museu de Gavà, a través de la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya (Arqueoxarxa).

L’exposició, que resumeix 20.000 anys de pràctiques funeràries a la prehistòria del territori català, articula el seu discurs a través de més de 300 objectes procedents de 19 museus catalans i incorpora informació i objectes de troballes singulars recents. El nombre més important d’aquests objectes, una cinquantena, procedeix del fons arqueològic del Museu d’Història de Sabadell.

A l’entorn de l’exposició s’ha programat les següents activitats:

Cicle de conferències

  • 16 d’octubre de 2018. “Les anàlisis genètiques en l’estudi de les poblacions prehistòriques”, a càrrec de Carles Lalueza, investigador principal del Paleogenomics Lab de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).
  • 18 de desembre de 2018, a les 19,00h, “Vida i mort a La Bastida (Totana, Múrcia)”, a càrrec del Grup de Recerca ASOME-UAB.
  • 24 de gener de 2019, a les 19,00h, “Reflexions filosòfiques sobre la mort”, a càrrec de Josep Maria Esquirol Calaf, professor de Filosofia de la UB.

Activitats familiars

  • 18 de novembre de 2018, a les 12,00h, taller familiar “Què trobem en un aixovar funerari?”
  • 17 de febrer de 2019, a les 12,00h, visita guiada a l’exposició “La fi és el principi. Pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica”, conduïda per Josep Bosch, comissari de l’exposició i director del Museu de Gavà.

42ena campanya d’excavacions arqueològiques a l’Esquerda (les Masies de Roda, Osona)

Arqueòlegs de l’Esquerda a l'inici de la campanya del 2018
Arqueòlegs de l’Esquerda a l’inici de la campanya del 2018. Fotografia: Museu de l’Esquerda

La intervenció arqueològica d’enguany al jaciment de l’Esquerda,  s’ha centrat entorn a la muralla medieval i a la zona de la fortalesa ibèrica.

Un any més es duu a terme la temporada d’excavacions a l’Esquerda, després de la primera tanda d’excavacions que es va fer a finals de juny i primers de juliol. L’equip de la primera campanya havia estat integrat pels estudiants de  l’assignatura de pràctiques I i II del Grau d’Història i Arqueologia de la UB, i ara l’excavació programada que te una durada de dues setmanes, del 20 d’agost a l’1 de setembre,  compta amb un equip d’arqueòlegs voluntaris i estudiants procedents de diverses universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de València, i la Universitat francesa de Lille), que treballen al jaciment dirigits i coordinats per la Dra. Imma Ollich, Montserrat Rocafiguera i el Dr. Albert Pratdesaba.

Per una banda, les excavacions continuen la feina feta els últims anys entorn a l’excavació de la muralla medieval, on ha aparegut material carolingi i visigot. Concretament es treballa en la zona interior de l’accés de la muralla, al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior. En aquest sector també es van localitzar restes de cronologies anteriors, d’època ibèrica, durant la campanya del juliol amb estudiants de la Universitat de Barcelona.

Per altra banda a l’oppidum ibèric s’excaven nivells del període ibèric ple i ibèric antic per tal de recollir més informació d’aquests períodes i estudiar l’evolució de la ciutat fortificada.  Paral·lelament, es treballa a la zona oest de la muralla de l’oppidum per seguir l’estudi de les seves estructures defensives.

Notícia: Museu Arqueològic de l’Esquerda

Visita guiada a l’exposició “Tragèdia al call. Tàrrega 1348” al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega

Vista de l'entrada a l'eposició Tragèdia al call. Tàrrega 1348, al Museu Comarcal de l’Urgell Tàrrega El proper diumenge dia 5 d’agost tindrà lloc, com cada primer diumenge de mes, el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega ofereix als visitants una visita guiada a l’exposició Tragèdia al call. Tàrrega 1348.

En aquesta ocasió, l’activitat anirà precedida d’una visita a l’excavació arqueològica que actualment es duu a terme a la Plaça Major de Tàrrega.

El punt de trobada serà, com és habitual, al museu (c/ Major, 11), a les 10,30 hores.

Es declara BCIN el poblat neolític de la Draga de Banyoles en la categoria de Zona Arqueològica

Avui, 2 d’agost de 2018, ha sortit publicada al DOCG la declaració del poblat neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica.

El Poblat Neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) és un jaciment arqueològic que correspon a un assentament d’una de les primeres comunitats camperoles del nord-est de la península Ibèrica. Es tracta d’un assentament del neolític antic cardial (segona meitat del VI mil·lenni) i està localitzat a la vora oriental de l’Estany de Banyoles. La durada del poblament va ser d’uns 400 anys i, malgrat les causes de l’abandonament del poblat no són del tot clares, és molt possible que fos provocat per l’esgotament dels recursos de la zona.

El jaciment ocupa uns 10.000 m² amb una front de 100 m arran de l’estany i una amplada d’uns 80 m en direcció est. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües del llac, mentre que les altres zones excavades es troben en terra ferma.

El jaciment de la Draga és excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els més antics del nord-est Peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I per últim, i potser el més remarcable, per les seves condicions excel·lents de conservació. Una part dels estrats arqueològics es troben coberts pel nivell freàtic fet que ha propiciat unes condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica. Aquesta circumstància fa de la Draga un jaciment únic tant a la península Ibèrica, ja que es tracta de l’únic d’aquestes característiques conegut actualment, com a l’Europa Mediterrània, on es coneixen pocs assentaments de les característiques de la Draga.

| Accediu al document DOGC núm. 7352, de 19.4.2017 |