Día Internacional dels Museus 2018 “Museus hiperconnectats: nous enfocaments, públics nous”

Cartell del Día Internacional dels Museus 2018El proper divendres 18 de maig se celebra, com cada any des de 1997, el Dia Internacional dels Museus, on els museus d’arreu del món obren les seves portes i ofereixen diverses activitats i propostes als seus públics. Una de les principals activitats és la Nit dels Museus, una iniciativa del Consell d’Europa que enguany se celebrarà la nit del dissabte 19 de maig. Durant aquesta nit, diversos museus de Catalunya obriran les portes més enllà de la mitjanit amb diverses propostes lúdico-culturals.

L’objectiu d’aquesta celebració, que organitza el Consell Internacional de Museus (ICOM), és sensibilitzar els públics sobre el fet que els museus són un mitjà essencial pels intercanvis culturals, l’enriquiment de cultures, l’avenç en el mutu enteniment, la cooperació i la pau entre els pobles. En aquest sentit, a la present edició el tema central serà “Museus hiperconnectats: nous enfocaments, públics nous”.

| Consulteu el calendari d’activitats programades als museus, monuments i jaciments de Catalunya clicant aquí |

Exposició “Enigmàtica. Una joia d’or de fa 2.600 anys”, al Museu d’Història de Sabadell

cartell de l'exposició “Enigmàtica. Una joia d’or de fa 2.600 anys”, al Museu d’Història de SabadellDel 18 maig al 15 juliol es podrà visitar al Museu d’Història de Sabadell l’exposició “Enigmàtica”, el discurs de la qual s’articula al voltant d’una joia d’or trobada al jaciment ibèric de Can Roqueta (Barberà del Vallès).

Es tracta d’una peça d’orfebreria de factura molt acurada que té forma de trompeta, amb un cos superior decorat i un suport inferior que es podia haver fet servir per ensamblar una altra peça d’ornament, de vestir o cuir. Està decorada, en la part superior, per tres motllures concèntriques que s’alternen amb tres línies decorades a base de cercles estampillats. La seva anàlisi ha permès conèixer que és un aliatge format en bona part per or i per altres elements.

La peça va aparèixer al jaciment de Can Roqueta – Can Revella a finals de l’any 2016, durant les excavacions arqueològiques d’un assentament pagès de la primera edat del ferro (segles VIII – VII aC). El Departament de Cultura ha subvencionat les excavacions i ha finançat els estudis pluridisciplinars realitzats al jaciment.

El treballs van documentar un conjunt de sitges dins d’una de les qual es va trobar la joia, una possible cabana i altres tipus de fosses, algunes de les quals contenien dipòsits de restes seleccionades de cavalls (cranis, extremitats) i en algun cas amb restes antropològiques aïllades que li confereixen un significat de caràcter probablement simbòlic o cultual, encara difícil d’interpretar.

L’estudi de la peça no ha pogut determinar certes qüestions, com ara, perquè era dins d’un abocador, quina funcionalitat devia tenir, o qui en devia haver estat el seu propietari o propietària. El fet que se n’hagin trobat fins ara molt poques joies d’or a la península ibèrica i la singularitat d’aquest objecte indueix a pensar que es tracti d’una peça importada d’altres indrets, i que podria haver existit relacions entre les comunitats autòctones amb d’altres de la Mediterrània central i oriental.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Les termes romanes de Caldes de Montbui. Una nova visió a partir de les darreres intervencions”

Conferència: “Les termes romanes de Caldes de Montbui. Una nova visió a partir de les darreres intervencions”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de maig de 2018, a les 19,00hores.

Conferenciants: Pere Lluís Artigues, Gemma Hernández i Antoni Rigo
Moderadora: Anna Monleón

La intervenció arqueològica a la plaça del Lleó de Caldes de Montbui, plantejada com a actuació prèvia a les obres de reurbanització, ha suposat la primera excavació amb una certa extensió de les termes romanes i, en conseqüència, ha permès anar definit aquest gran i complex conjunt termal.
Gràcies a aquests treballs, com a element més important s’ha pogut excavar en la seva totalitat una gran piscina interpretada com a natatio, així com altres piscines i canalitzacions i una zona exterior que aporta dades interessants sobre l’entorn. A més, a partir d’algunes troballes, entre les quals destaca un cap de marbre d’una divinitat, probablement Apol·lo, es pot pensar que les termes de Caldes eren més luxoses del que s’havia cregut fins al moment.

 


 

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els ponents sobre els aspectes més destacats de la propera conferència.

  • Quins són els motius que porten a la intervenció arqueològica a la plaça de la Font del Lleó?

L’ajuntament de Caldes de Montbui va contractar la redacció d’ un projecte de reurbanització de tota la plaça i es va posar en contacte amb l’arqueòloga territorial per tal de debatre el projecte, consensuar les actuacions necessàries i el calendari d’execució. La complexitat del tema va aconsellar la realització d’un estudi arqueològic previ de recopilació de dades, que inclou també la realització de prospeccions amb georadar, i el treball conjunt entre els arqueòlegs i els arquitectes redactors del projecte urbanístic. Atesa la protecció del conjunt termal com a Bé Cultural d’Interès Nacional, d’acord amb la Comissió territorial del Patrimoni Cultural, que aprovà el projecte, es va planificar l’excavació en extensió d’una part important de la plaça, concretament aquella susceptible de conservar les restes romanes del conjunt termal, declarat BCIN, així com el seguiment de tots els treballs de l’obra amb afectació al subsol.

  • Quins coneixements hi havia de les termes i com es va plantejar l’actuació?

Sempre hi ha hagut una de les piscines visibles, la qual és actualment visitable. Des de l’any 1986 s’han dut a terme un bon nombre d’actuacions però sempre han estat de seguiment o de sondeig. Per aquest motiu les dades eren molt parcials i no es podia interpretar el conjunt termal, encara que el que si s’apuntava era la complexitat i grans dimensions del balneari. Tot i així, ja hi havia la hipòtesi de l’existència d’una gran natatio a la part central de la plaça. Per això es va planificar, amb les limitacions de diferent tipus que hi havia, una intervenció que fos el màxim d’extensiva possible, que exhaurís l’estratigrafia, que permetés veure millor el conjunt i, si es podia, establir fases.

  • Quins resultats s’han obtingut? S’han complert els objectius inicials?

Pensem que els resultats han estat força positius i que s’ha demostrat que el plantejament inicial era el correcte. El 2017 es va poder excavar tota la natatio en extensió i profunditat i es van poder veure restes d’altres piscines i el que sembla ser una zona exterior  enjardinada amb joc d’aigües. També es van poder començar a establir algunes fases constructives, tot i que sovint és difícil atorgar-los una datació absoluta. Amb tot això, i resituant i reinterpretant algunes dades que ja es tenien, es va obtenint una visió més general del conjunt termal. Cal esmentar també la troballa d’un cap d’una estàtua de marbre probablement identificable amb Apol·lo que, a banda del seu interès intrínsec, ens ajuda a interpretar el balneari. El 2018 s’està continuant la intervenció en àrees més petites i s’estan obtenint noves dades complementàries que van configurant el conjunt i, a més, ens han estan proporcionant algunes interessants dades cronològiques.

  • Quines possibilitats hi ha de continuar amb la recerca?

Hem de tenir present que el conjunt termal té unes dimensions molt grans que s’estenen molt més enllà de la plaça de la Font del Lleó. L’extensió per sota dels edificis actuals fa molt difícil la recerca per aquestes zones. Per això, seria important que durant les obres que s’estan duent a terme actualment s’excavés la màxima extensió possible de la plaça, tal com s’havia previst inicialment, ja que ens trobem davant una oportunitat única. En qualsevol cas, el conjunt termal de Caldes de Montbui guarda encara molta informació i moltes sorpreses en el subsòl de la ciutat i esperem que la recerca pugui continuar d’alguna manera. I per això esdevé tan important una bona planificació de les intervencions arqueològiques.

Conferència “Reconstruccions de la vida rural romana”, al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt

Cartell de la conferència “Reconstruccions de la vida rural romana” al Museu Arxiu de VilassarEl proper 18 de maig a les 20,00 hores està programada al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt (C. Marquès de Barberà, 9, de Vilassar de Dalt) la conferència “Reconstruccions de la vida rural romana”, a càrrec de Joaquim Folch, arqueòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia als ST de Cultura a Barcelona.

A la conferència, de caràcter divulgatiu i adreçada al públic general, es mostrarà mitjançant imatges dibuixades amb software 3D com era la vida diària en una finca agrícola romana, mostrant els treballs agrícoles i ramaders, el procés d’elaboració del vi, la ramaderia, les artesanies, la producció d’atuells de ceràmica i altres aspectes. Es parlarà també de la gent que hi vivia o que s’hi relacionava: indígenes, esclaus, temporers, administradors, amos, etc. Per acabar, es relatarà el viatge per mar del vi que es produïa a les finques de la Laietània fins arribar als consumidors, a ciutats de la Mediterrània enllà.

Publicació de la revista Tribuna d’Arqueologia 2014-2015

Portada de la publicació de la revista Tribuna d'Arqueologia 2014-2015| Vegeu publicació |

Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2014-2015 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació trobareu els següents articles:

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Maria Teresa Miró i Alaix, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona p.11
Montserrat Duran i Caixal, Imma Mestres i Santacreu, Carles Padrós Gómez i Jordi Principal

 El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús (Racó d’Ademús, València) p.46
Daniel Giner Iranzo, Laia Creus Gispert i Elisenda Gimeno Jiménez

La Balma del Gai. Vint anys de recerca en un campament de caçadors-recol·lectors entre el plistocè final i l’holocè a l’altiplà del Moianès p.69
Jordi Nadal, Lluís Lloveras, Pilar Garcia-Argüelles i Jofre Costa

El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014 p.84
Bibiana Agustí i Dolors Codina

L’IEC i la creació del SIA. Cent anys dels orígens de la recerca arqueològica pública a Catalunya p.99
Francisco Gracia Alonso

Exploracions recents de jaciments permotriàsics de Catalunya i presentació de la carta paleontològica dels períodes permià i triàsic p.135
Josep Fortuny, Eudald Mujal i Albert Vidal

Arqueologia urbana a Montblanc. Darreres intervencions (2011-2013) p.152
Josep M. Vila i Carabasa

Poblament, recursos i medi ambient en zones àrides: el North Gujarat Archaeological Project (NoGAP) p.189
Francesc C. Conesa, Juan José García-Granero, Marco Madella, Andrea L. Balbo, Charusmita S. Gadekar, Carla Lancelotti, S. V. Rajesh i P. Ajithprasad

Noves dades del circ romà de Tàrraco: les darreres excavacions al carrer Trinquet Vell i a l’àrea de la porta triomfal p.217
Moisés Díaz García i Imma Teixell Navarro

Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (el Pallars Sobirà) p.239
Carme Subiranas Fàbregas i Josep Ros i Mateu

Primers resultats sobre la seqüència del neolític final al bronze final c. 3350-900 cal. aC a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona) p.254
Xavier Oms, Josep Mestres, Artur Cebrià, Juan I. Morales, Susana Mendiela i Mireia Pedro

Darreres intervencions al Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell). El projecte de l’1% cultural: l’excavació arqueològica i els treballs de consolidació i restauració del jaciment p.267
Òscar Escala Abad, Andreu Moya i Garra, Gemma Piqué Palacín, Jordi Principal, Enric Tartera Bieto i Ares Vidal Aixalà

El darrer decenni d’intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca p.304
Albert Martín Menéndez 304

Les darreres intervencions arqueològiques d’urgència del Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre p.330
Francesc Busquets, Francesc X. Florensa, Lourdes Forcades, Damià Griñó, Miquel Gurrera, Iñaki Moreno, Nuria Armentano i Agustín Gamarra

La vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès): un assentament romà de l’Ager Tarraconensis. Resultats preliminars de la intervenció arqueològica p.384
Josep F. Roig Pérez, Marc Gimeno Mariné i Paula García-Medrano

Intervencions arqueològiques al mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, l’ocupació i l’estructuració del pla de Barcelona des d’època romana i de la fortificació abaluardada del segle XVII p.401
Emiliano Hinojo García i Carme Ribas Seix 401

Intervenció paleontològica al jaciment oligocè del Talladell 3 (canal Segarra-Garrigues) p.424
Elisabet Blaya, Marc Furió, Josep M. Robles i David M. Alba

 

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, abril 2018

Portada del recull bibliogràfic abril 2018Ja teniu disponible el núm. 57, corresponent al mes d’abril de 2018, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervenció arqueològica a l’antic hospital de clergues de Girona: l’evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l’època romana fins a l’actualitat”

Conferència: “Intervenció arqueològica a l’antic hospital de clergues de Girona: l’evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l’època romana fins a l’actualitat”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 de maig de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Maribel Fuertes
Moderador: Joaquim Nadal

L’excavació realitzada a l’edifici situat al carrer del Riu Galligants 5, al barri de Sant Pere de la ciutat de Girona, ha permès recuperar l’evolució urbanística de l’indret d’ençà de l’època romana fins a l’actualitat. L’immoble actual correspon a la nau central de l’antic hospital de clergues, bastit entorn al segle XII. Les estructures documentades pertanyen a les fases d’ocupació de l’edifici fins a mitjan segle XVII, moment en què la institució es traslladà a una altra ubicació. Per sota d’aquesta construcció s’han localitzat un seguit d’estructures preexistents, que testimonien l’ocupació de la zona des de l’època romana fins als moments anteriors a la construcció de l’edifici eclesiàstic. La primera ocupació, datada del segle I dC, es troba representada per restes d’una probable vil·la i per sobre d’aquests nivells es conservaven fosses d’inhumació i diverses construccions muràries de cronologies tardoantigues, amortitzades en l’època alt medieval per una necròpoli islàmica i un espai d’emmagatzematge en sitges.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Maribel Fuertes sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

  • Quin fou el principal motiu de l’excavació realitzada a Galligants?

L’excavació es va dur a terme amb motiu de la rehabilitació de l’edifici, per tal de reconvertir l’espai al seu ús actual. Fou un projecte que requeria, a banda d’un rebaix general per modificar la pavimentació existent, l’excavació en zones puntuals de rebaixos més profunds per a encabir-hi diverses instal·lacions. Aquestes excavacions han permès assolir la recuperació estratigràfica total en diversos punts de la nau, on es va rebaixar fins a documentar els nivells naturals de sedimentació fluvial de l’indret. L’estratigrafia recuperada en aquests sondeigs ha aportat dades sobre tota l’evolució urbanística de l’indret d’ençà de l’època romana fins a l’actualitat.

  • De les diverses funcions que s’han desenvolupat a l’indret al llarg dels segles, quina n’és la més destacada?

L’antic Hospital de Capellans, concebut com una institució de beneficència, un asil per a pobres i pels peregrins que no tenien on allotjar-se quan arribaven a la ciutat. Aquest Hospital va néixer i es va mantenir de la caritat, amb l’ús de les almoines que es rebien de la comunitat cristiana per, posteriorment, repartir-les entre els necessitats. Val a dir que, sobre la seva data de fundació, les dades documentals conservades i les conclusions que s’extreuen de la intervenció arqueològica es complementen i presenten una elevada concordança. S’ha conservat un important nombre de documents escrits referents a la institució, els més antics dels quals es remunten a la segona meitat o finals del segle XII, època en que l’Església inicia tota una xarxa d’institucions assistencials a la ciutat de Girona. Hem pogut documentar l’evolució interna del edifici fins a la seva data de tancament, cap a mitjans del segle XVIII.

  • Què fa que les dades que s’extreuen de l’excavació en aquest antic hospital es considerin inèdites?

La recuperació de fases d’ocupació preexistents a la construcció de l’edifici medieval, de les quals cal destacar-ne una àrea de necròpolis que ha permès localitzar un conjunt d’enterraments de ritual islàmic. Aquesta recuperació ve a il·luminar un període històric poc conegut a la ciutat i que és coneixia de manera molt escadussera a través de la documentació conservada, principalment d’origen àrab. De fet, amplia el registre arqueològic d’aquesta fase a tota la zona de la Marca Superior on, ara per ara, les troballes de necròpolis islàmiques son molt puntuals.

Actes d’homenatge a Alberto López Mullor

Portada del díptic dels actes d'homenatge a Alberto López Mullor en el primer aniversari de la seva mortAmb motiu del primer aniversari de la mort d’Alberto López Mullor, entranyable company per a tot el col·lectiu d’arqueòlegs, que ens va deixar el passat 6 d’abril de 2017, hi ha programades diverses activitats. Aquests actes estan organitzats per diferents Administracions amb les quals va estar vinculat el l’Alberto López, com a arqueòleg, investigador i professor:  la Diputació de Barcelona (a través del Servei de Monuments), la Generalitat de Catalunya (a través del Museu d’Arqueologia de Catalunya), l’Ajuntament de Barcelona (a través del Museu d’Història de Barcelona) i la Universitat Autònoma de Barcelona (com a professor del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana).

El dia 14 de maig a les 19,00 hores se celebrarà, a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya, un acte d’homenatge obert als amics, familiars, col·legues i alumnes de l’Alberto.

D’altra banda, els dies 15 i 16 de maig se celebrarà un Congrés que tindrà lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona, en el qual participaran diverses persones que van estar vinculats professional i acadèmicament amb l’Alberto. Les comunicacions es compilaran en un llibre d’homenatge que es publicarà abans de final d’any.

| Díptic informatiu del actes en pdf |
| Descarregueu el full d’inscripció gratuïta al Congrés de la UAB clicant aquí |

I Seminari d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”

Flyer del I Seminari d'Arqueologia Medieval i Moderna de Roses, organitzat per la Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona, "Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània"Els dies 10 i 11 de maig tindrà lloc a Roses el I Seminari d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona. Aquest primer seminari tractarà el tema “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”

El Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna (SIAMM), concebut com un espai on compartir i debatre experiències i realitats històriques diverses amb un enfocament històric i arqueològic, s’estructura en conferències generals de presentació de la temàtica i ponències en les quals s’analitzen casos i aspectes concrets.

Enguany se centra en l‘anàlisi i debat de l’estructuració i evolució de l’urbanisme i, més específicament, dels espais públics en les ciutats del nord-oest de la Mediterrània en època baixmedieval. L’objectiu és el d’aprofundir en el coneixement de l’articulació d’aquests espais, les seves característiques i usos,  i  els canvis en la trama urbana.”

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |