Canvi de data de la inauguració i obertura al públic al parc arqueològic del jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona)

El proper dissabte 27 de febrer a les 10,00h havia de tenir lloc la inauguració de les obres de museïtzació del parc arqueològic del jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona), però a causa de la previsió de pluges pel proper cap de setmana, la inauguració queda ajornada pel dissabte 12 de març a la mateixa hora.

Tal com estava previst, durant l’acte els responsables de les intervencions realitzaran una visita comentada.

El jaciment, explorat des de l’any 2010, ocupa unes 5 hectàrees al cim d’un turó flanquejat per la riera Gavarresa, i  compta amb una ocupació des del Bronze Final fins a època romana tardorepublicana.

Els treballs duts a terme fins al moment han permès identificar la muralla que tancaria l’espai pels vessants més accessibles, conèixer l’estructuració urbanística de l’assentament, així com recuperar diversos elements que ens parlen de la vida dels seus habitants.

El passat mes de desembre es varen dur a  terme actuacions per tal de museïtzar dos espais del jaciment: un edifici complex arran de la muralla i un edifici singular de planta quadrada que podria acollir el comandament o realitzar tasques administratives. Així mateix, s’han executat tasques d’adequació de l’entorn, amb la col•locació d’una tanca perimetral i la millora dels accessos.

S’ha obert també una pàgina web dedicada al jaciment (www.puigciutat.com), gràcies al projecte de l’1% Cultural de l’Eix Transversal de CEDINSA de l’any 2014, on es pot ampliar la informació i visitar el museu virtual, proveït de diverses reconstruccions 3D, tant de les estructures del jaciment com dels objectes recuperats. S’ha dissenyat també un itinerari per l’interior del jaciment amb diversos plafons previstos de codis QR que permeten connectar amb la pàgina web, i realitzar d’aquesta manera una visita autònoma al parc arqueològic.

La intervenció, promoguda per l’Ajuntament d’Oristà, l’ha dut a terme l’empresa ACTIUM Patrimoni Cultural, SL i s’ha finançat amb un Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

“Monuments and the ‘Mission civilisatrice’: French Encounters with Roman Lambaesis, 1844-1852”

El proper divendres 26 de febrer de 2016 a les 18,30 hores està programada la conferència: “Monuments and the ‘Mission civilisatrice’: French Encounters with Roman Lambaesis, 1844-1852”, que anirà a càrrec del Dr. Bonnie Effros (Department of History, University of Florida).

L’acte, organitzat pel Department de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, tindrà lloc a l’aula 212 de la Facultat de Geografia i Història (carrer de Montalegre 6, Barcelona).

Lectura de tesi doctoral sobre l’Esquerda: “El procés de fortificació i reocupació del territori a Catalunya entre els rius Ter i Llobregat en època alt-medieval i carolíngia. El cas de l’Esquerda, segles VIII-X dC”

El proppassat dimarts 26 de gener, va tenir lloc a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona la lectura i defensa de la tesi doctoral de l’Albert Pratdesaba i Sala, amb el títol: “El procés de fortificació i reocupació del territori a Catalunya entre els rius Ter i Llobregat en època alt-medieval i carolíngia. El cas de l’Esquerda, segles VIII-X dC”.

El Tribunal estava format pel Dr. Josep Maria Nolla, Catedràtic de la Universitat de Girona, que actuava com a president, el Dr. Alfred Mauri, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Dr. Francesc Tuset, de la Universitat de Barcelona.

La tesi, dirigida i tutoritzada per la Dra. Imma Ollich i Castanyer, professora titular del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, fa un plantejament de les fortificacion altmedievals entre el Ter i el Llobregat, centrant-se després en les muralles de l’Esquerda, Roda de Ter, Osona, l’antiga Roda Civitas dels documents altmedievals. Les excavacions efectuades des del 2012 en aquest jaciment, encara en curs, de les quals Albert Pratdesaba n’és codirector, han permès el descobriment de la totalitat de la muralla, de cap a 150 m de lllargada, que tanca el meandre sobre el Ter de banda a banda sobre els espadats. En aquesta tesi s’exposa la nova informació proporcionada per les darreres excavacions, analitzant des dels precedents ibèrics de l’oppidum, fins l’evolució cronoestratigràfica, materials i tècniques constructives, i característiques poliorcètiques de Roda Ciutat. També es fa una comparativa amb d’altres muralles conegudes d’aquesta època i es tenen en compte els paral·lels propers, com seria Puig-Rom, i llunyans, com ara Recópolis, sobre el Tajo. També es parla de la xarxa defensiva del territori, amb torres de guaita al llarg del Ter. Les conclusions inclouen una proposta cronològica, amb diverses fases, des de la construcció inicial pels visigots, el reforç fet pels francs carolingis a finals del segle VIII-inicis del s.IX., el seu ús i refaccions al llarg del període feudal, fins a la seva destrucció definitiva a inicis del segle XIV.

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Paisatge i Territori a la Cerdanya Antiga: novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga”

Conferència “Paisatge i Territori a la Cerdanya Antiga: novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 de febrer de 2016, 19:00h

Conferenciants: Oriol Olesti, Oriol Mercadal, Jordi Morera, i Joan Oller
Moderadora: Montserrat Mararó

En els darrers anys l’equip de recerca PATCA, dirigit per Oriol Olesti (UAB), està duent a terme un estudi integral sobre el poblament antic al territori de la Cerdanya. Les excavacions arqueològiques extensives realitzades darrerament als jaciments del Castellot de Bolvir i al Tossal de Baltarga, així com intervencions puntuals en altres jaciments -com per exemple les Guilleteres d’All-, han permès obtenir noves dades referents a les pautes d’ocupació de la comarca en època ibèrica i romana republicana, i la seva clara vinculació amb l’explotació dels recursos naturals pirinencs (s. IV-I a.C.). A banda de la recerca històrica, el projecte ha tingut també en compte la valorització i difusió d’aquest patrimoni arqueológic, concretada per exemple en la musealització del jaciment del Castellot de Bolvir a partir de l’Espai Ceretània, inaugurat recentment.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quines novetats aporta la vostra recerca a la Cerdanya en aquests darrers anys?

Des de l’any 2010, quan vàrem presentar els primers resultats de les nostres excavacions al Castellot de Bolvir, hem ampliat els treballs a d’altres jaciments de la comarca, especialment el Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya) i a les Guilleteres d’All (Isòvol). Pel que fa al Castellot, les darreres campanyes d’intervenció han permès confirmar i ampliar les tres grans fases històriques del jaciment, corroborant que es tracta del primer oppidum de tradició ibèrica conegut al Pirineu. A la vegada, en relació a la fase romana republicana, hem identificat noves funcionalitats de l’establiment, destacant la seva activitat metal·lúrgica. Finalment, pel que fa a la fase medieval, es confirma la gran entitat de l’establiment, un veritable vilatge fortificat d’època alt-medieval.Read More »

Presentació de les Actes de les Jornades d’Arqueologia del Penedès 2011


Presentació JAP 2011
Demà dissabte 20 de febrer a les 7,30 hores tindrà lloc la presentació de les Actes  de les Jornades d’Arqueologia del Penedès 2011 a la sala d’actes del Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Plaça de Jaume I, núm. 5, Vilafranca del Penedès).

La presentació anirà a càrrec d’Alfred Mauri, arqueòleg i professor de la UAB.

L’edició d’aquesta publicació ha estat a càrrec de Xavier Esteve, Carme Miró, Núria Molist i Gemma Sabaté.

| Descarregeu la invitació a l’acte |

Conferència: “La vinya i el vi al pla de Barcino durant l’època romana. Del cultiu al consum”

El proper dilluns 22 de febrer de 2016 a les 19,00 hores es presentarà la conferència divulgativa: DIÀLEG 136: “La vinya i el vi al pla de Barcino durant l’època romana. Del cultiu al consum” a càrrec d’Antoni Martín i Oliveras, Arqueòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La xerrada s’inclou dins el cicle Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni, i tindrà lloc al Centre de Recerca i Debat – Sala Martí l’Humà del MUHBA, Plaça del Rei, s/n – Museu d’Història de Barcelona. L’entrada és lliure i gratuïta.

Conferència: “Restauració dels teixits trobats a la necròpolis jueva de Tàrrega; algunes pistes sobre indumentària”


Image (1) Tragedia-al-Call.jpg for post 16060
Avui dijous 18 de febrer, al vespre, s’inicia el cicle de conferències de l’any 2016: Tragèdia al call. Tàrrega 1348, amb la conferència: “Restauració dels teixits trobats a la necròpolis jueva de Tàrrega; algunes pistes sobre indumentària”, que anirà a càrrec d’Elisabet Cerdà, tècnica del Museu Tèxtil de Terrassa i responsable de la restauració dels teixits que portaven els jueus targarins.

La troballa de restes de teixit en una excavació arqueològica és sempre un fet excepcional que permet conèixer aspectes sobre els vestits i altres elements tèxtils que portaven els nostres avantpassats. La restauració d’aquestes restes és extremadament delicada i requereix gran destresa i experiència.

La xerrada tindrà lloc a les 20,30 hores a les Sales Nobles del Museu Comarcal d’Urgell (c/ Major, 11, de Tàrrega).

| Descarregueu la invitació |

23è Cicle de conferències al Museu Arqueològic de l’Esquerda: “Els visigots, uns grans desconeguts?”

El Museu Arqueològic de l’Esquerda organitza el 23è Cicle de Conferències/Any 2016, que en aquesta edició porta el títol: “Els visigots, uns grans desconeguts?”. Les sesions es realitzaran a a la sala d’actes del Museu.

El cicle començarà el proper dissabte, 20 de febrer, amb la xerrada: “Més enllà de la llista dels reis gots. Una aproximació als visigots des de l’arqueologia”, a càrrec d’Albert Pratdesaba i Sala, arqueòleg i membre de l’Equip d’Excavacions de l’Esquerda. La conferència serà a les 19,00 hores.

La 2a xerrada: “Barcino, seu règia del visigots”, a càrrec de Júlia Beltrán Heredia Bercero, arqueòloga i Conservadora en cap del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, serà el dissabte, 27 de febrer a les 18,30h a la d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda.

La 3a xerrada: “Tarragona visigòtica”, a càrrec de Joan Menchón i Bes, arqueòleg municipal de la ciutat de Tarragona, tindrà lloc el  5 de març, a les 19,00h, a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda

Finalment, s’ha programat una visita guiada a la Seu d’Ègara, Esglésies de Sant Pere de Terrassa pel diumenge 6 de març a les 11 del matí, a càrrec de Domènec Ferran i Gómez, director del Museu de Terrassa.

Les inscripcions es poden efectuar fins el dia 27 de febrer al  Museu Arqueològic de l’Esquerda. Places limitades (30 persones). Consulteu el preu de la visita (gratuït Amics de l’Esquerda).

Per a més informació: tel. 93 854 02 71  /   m.a.esquerda@rodadeter.cat

La troballa de les petjades de vertebrats més antigues de Catalunya a la vall de Manyanet

Icnites d'un dels jaciments de la Vall de Manyanet. Fotografia: Servei d'Arqueologia i Paleontologia
Icnites d’un dels jaciments de la Vall de Manyanet. Fotografia: Servei d’Arqueologia i Paleontologia

La pàgina web de l’ICP-Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es feia ressó ahir de la troballa de les petjades de vertebrats més antigues de Catalunya. Són les d’icnites del Permià (entre 300 i 250 milions d’anys) descobertes a la vall de Manyanet, i la notícia ha estat donada a partir d’una publicació a Geological Magazine de la Cambridge University Press sobre les icnites de Sarroca de Bellera.

El grup d’investigadors de permotriàsic de l’ICP, que dirigeix el Dr. Josep Fortuny i del que en formen part Eudald Mujal i Arnau Bolet, porten prospectant els nivells permotriàsics (Permià i Triàsic inferior) del Pirineu des de 2012, pentinant-lo en les comarques de l’Alt Urgell, Pallars Jussà i Sobirà i Alta Ribagorça, campanyes que han donat fruïts espectaculars que han permès la descoberta de 15 nous jaciments paleontològics permotriàsics que s’afegeixen a altres dos que ja eren coneguts, descobrint també un de flora fòssil del Carbonífer (360 a 300 milions d’anys). Tots aquests jaciments han estat visitats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia i estan inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble.

Les icnites objecte de la notícia han estat descobertes en la campanya programada de prospecció de 2014 autoritzada per aquesta direcció general, i les localitats han estat inventariades.

En aquestes campanyes de 2012 a 2016, a més de la descoberta d’icnites, també han donat com a fruït la descoberta de fòssils de dents i altres restes òssies de rèptils tetràpodes i flora.

Descobert un túnel durant el seguiment arqueològic d’unes obres a la Plaça de la Pietat de Vic, al costat del Temple Romà

Imatge del túnel descobert a Vic. Fotografia: Pau Alberch

La descoberta d’un túnel a la Plaça de la Pietat de Vic (Osona) s’ha realitzat durant el control arqueològic preventiu de les obres d’instal·lació al paviment de la plaça d’una taula de senyalització turística del centre històric de Vic, dissenyada pels arquitectes Miquel Surinyach i Pous i Miquel Surinyach i Pla. Els treballs promoguts per l’Ajuntament de Vic han estat dirigits per l’arqueòleg Pau Alberch de l’empresa Arqueòlegs.Cat.

Es tracta d’una cavitat de secció ovoïdal, en molt bon estat de conservació, excavada al substrat geològic (es poden veure perfectament les traces del picapedrer), que anava en direcció nord-sud, entre l’actual  Plaça de Malla  i el pou situat dins la cel·la del Temple Romà. A la base hi una pàtina d’argamassa coberta per una capa de sediments llimosos. En total s’ha pogut documentar uns 23 metres de recorregut, ja que pel cantó sud el túnel està tallat per un esfondrament de la coberta. Les seves dimensions són molt regulars, amb una amplada de 92 cm i una alçada de 230 cm.

Just al costat del pou, a l’extrem nord del túnel, s’obre una cambra d’1,20m delimitada per unes lloses verticals i amb les parets arrebossades, com espai per a la decantació d’aigua.

Ateses les seves característiques, les primeres hipòtesis apunten un ús com a conducció d’aigües netes provinents del pou esmentat i d’una cronologia d’època romana probablement. Tanmateix aquesta estructura també es devia utilitzar en època medieval quan l’indret va ser ocupat pel castell dels Montcada i en l’època moderna, quan aquest edifici s’ha convertit en  presó. D’aquest ultima fase s’han documentat al mig del corredor, i una cambra de petites dimensions que, segons sembla, podria haver servit per mantenir frescos els aliments.

Malgrat la localització d’aquest element ha significat una sorpresa, les notícies de la seva existència es remunten el 1903 en el diari “El Correo Catalan” i a les informacions orals de molts dels veïns que en el moment de fer obres en aquest indret veien com s’afectava aquesta estructura (l’última el 1985). Finalment, gràcies a les mesures preventives en matèria de protecció del patrimoni arqueològic incorporades en el planejament urbanístic vigent del municipi de Vic, avui  s’ha pogut conèixer, preservar i difondre aquesta bé cultural.