Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Les darreres intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya: De troballes inèdites a recurs pel coneixement i la recerca”

Conferència “Les darreres intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya:  De troballes inèdites a recurs pel coneixement i la recerca”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de maig de 2016, 19:00h

Conferenciants: Marta Fàbregas i Iñaki Moreno
Moderador: Maite Mascort

Durant el bienni 2014-2015 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha promogut una sèrie d’intervencions d’urgència a tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català. La seva execució i direcció científica ha estat adjudicada per concurs públic a l’empresa ATICS SL, que ha comptat amb un nombrós equip interdisciplinari (des de paleontòlegs i arqueòlegs, a especialistes en bioarqueologia, antropòlegs forenses, espeleòlegs, restauradors…) per donar resposta a la varietat d’intervencions que s’han portat a terme. Així, s’analitzaran la trentena d’intervencions que abracen des de la paleontologia a l’arqueologia de la recuperació de la memòria històrica; des d’una cova fins a l’àmbit urbà i des de les comarques gironines a les Terres de l’Ebre, passant per la Catalunya central i els Pirineus de Lleida.

Galeria d’imatges |


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quins són els períodes més representatius?

La cronologia que ens han ofert les intervencions d’urgències d’aquests darrers dos anys és molt variada. Les restes més antigues corresponen a troballes paleontològiques, com les costelles d’un sireni al jaciment de Les Batalles d’El Brull. També hem pogut treballar en 4 jaciments en coves i avencs que ens han aportat informació sobre l’ocupació en època prehistòrica. D’època antiga hem excavat sitges de cronologia ibèrica i algun assentament d’època romana. L’època medieval queda representada en diversos jaciments, alguns dels quals tenen continuïtat fins a l’època moderna. I per acabar hem pogut treballar en l’exhumació de les restes humanes de la Guerra Civil Espanyola al Penedès.

  • Hi ha alguna troballa excepcional?

Al llarg de l’any 2014, al T.M. de Riner, a la comarca del Solsonès, i a partir de la troballa de restes òssies esmicolades a causa del pas d’una màquina excavadora, s’ha realitzat una intervenció que ha permès posar al descobert, ni més ni menys que la planta sencera d’una església d’origen alt medieval i una necròpolis amb tombes antropomorfes a l’entorn. Es tracta de l’església de Sant Miquel de Riner, de la qual es desconeixia la seva ubicació,  ja que havia quedat totalment coberta per sediments i a més havia restat oblidada per la història de la zona.

  • Després de dur a terme la intervenció d’urgència, quin tractament reben els nous jaciments?

Depèn de les característiques de cadascun d’ells. En el cas anterior, s’ha pogut dur a terme una intervenció de consolidació i s’ha deixat al descobert per tal de fer-ne una visita in situ. En d’altres, la mateixa intervenció esgota el jaciment, com és el cas de les restes paleontològiques o antropològiques. Ara bé, també n’hi ha alguns que s’han de cobrir per tal de preservar-los i que donades les bones perspectives pel seu estudi, poden ser objecte d’intervencions de recerca, com ha passat en algun cas d’edicions anteriors.

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013

tribuna_2012_2013| Vegeu publicació |

Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2012-2013 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació trobareu els següents articles:

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Ramon Ten Carné, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Cap del Vol. Un producte, un vaixell i un comerç del Conventus Tarraconensis en època d’August p.11
Gustau Vivar, Carles de Juan i Rut Geli

L’Hort de la Boquera (Margalef de Montsant, Priorat) i el final del Paleolític a la vall mitjana del riu Montsant p. 22
Pilar Garcia-Argüelles, Jordi Nadal, Ester Brieva i Josep Maria Fullola

Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de La Draga i a l’estany de Banyoles (Banyoles, Pla de l’Estany) p. 33
Xavier Terradas, Raquel Piqué, Antoni Palomo, Àngel Bosch, Ramon Buxó, Júlia Chinchilla, Maria Saña, Josep Tarrús, Igor Bogdanovic i Rafel Rosillo

L’assentament del primer ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià): principals resultats dels treballs efectuats al jaciment entre els anys 1997 i 2013 p. 48
David Garcia, Isabel Moreno, Laia Font, Marta Mateu i Carme Saorin

Noves dades sobre el circ romà de Tarragona. Intervenció arqueològica al carrer de l’Enrajolat p. 69
Jordi Vilà Llorach, Imma Teixell Navarro i Carles Brull Casadó

Aportacions clau de la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, la Noguera, Lleida) al Magdalenià: vint-i-cinc anys de recerca arqueològica p. 86
Xavier Mangado, Josep M. Fullola, José Miguel Tejero, M. Àngels Petit, Marta Sánchez i Raül Bartrolí

El jaciment tardorepublicà de Puig Ciutat (Oristà, Osona): nous mètodes aplicats a l’arqueologia de recerca p. 100
Carles Padrós, Àngels Pujol, i Roger Sala

Els resultats de les recents intervencions arqueològiques a Empúries: els nous espais de necròpolis de l’àrea sud p. 121
Pere Castanyer, Marta Santos i Joaquim Tremoleda

El Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva): balanç de deu anys d’intervencions arqueopaleontològiques p. 141
Gerard Campeny Vall-Llosera, Bruno Gómez de Soler, Jordi Agustí, Robert Sala, Oriol Oms, Jan van der Made, Francesc Burjachs, Gonzalo Jiménez, Hugues-Alexandre Blain, Julien Claude, Tomáš Pˇrikryl, Isabel Expósito, Juan José Villalaín, Ángel Carrancho, Eduardo Barrón, Souhila Roubach, Lucía López-Polín, Xavier Bolós, Gala Gómez Merino, Núria Ibáñez, Lluís García, Pablo Mateos, David Riba, Rafel Rosillo, Alfonso Díaz i Sergio García

Arqueologia urbana i difusió del patrimoni immoble a Granollers p. 164
Josep Muntal Muns i Elisenda Moix Ezquerra

Arqueologia a la Drassana: l’evolució de l’edifici quan s’hi construïen galeres p.181
Iñaki Moreno Expósito i Marcel Pujol i Hamelink

La Cova del Sardo de Boí i l’explotació de l’alta muntanya als Pirineus occidentals en època neolítica p. 199
Ermengol Gassiot Ballbè, Niccolò Mazzucco, Laura Obea Gómez, Nàdia Tarifa Mateo, Ferran Antolín Tutusaus, Xavier Clop García, Vanessa Navarrete Belda i Maria Saña Seguí

Les barraques de pescadors a la Barcelona moderna (f. XVI – m. XVII) p. 219
Mikel Soberón Rodríguez

Metodologia de treball i resultats preliminars de la prospecció geofísica multisistema realitzada a l’Illa d’en Reixac (Ullastret, Baix Empordà) p. 236
Ferran Codina, Ekhine Garcia, Aurora Martin, Gabriel de Prado, Roger Sala i Robert Tamba

La Fogonussa (Sant Martí de Riucorb). Ibers, romans i visigots a la comarca de l’Urgell p. 244
Oscar Escala, Andreu Moya, Enric Tartera, Ares Vidal, Núria Armentano, i Dominika Nociarova

La muralla de Roda Ciutat. Visigots i carolingis al jaciment de l’Esquerda (les Masies de Roda, Osona) p. 262
Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona, Albert Pratdesaba i Sala i M. Àngels Pujol i Camps

La intervenció arqueoantropològica de la Sagrera (Barcelona). Aproximació a les pràctiques funeràries i al poblament del Neolític final p. 274
Paz Balaguer, Paula García-Medrano i Alba Tenza

Atles de Patologies de Materials Online

L’Atles de Patologies de Materials és un projecte creat per cobrir un espai de coneixement sobre les alteracions que afecten als materials que componen els béns patrimonials i és acessible online.

Com a projecte, l’Atles neix sota l’empara de Cetec-patrimoni (Centre de Tecnologia per a la Conservació de Patrimoni), i la col·laboració de diverses institucions. La seva voluntat és que sigui un projecte en construcció permanent, gràcies a la participació de tots els qui ho desitgin.

L’Atles s’articula mitjançant fitxes que nomenen, descriuen i mostren formes d’alteració que afecten als materials patrimonials, siguin de la naturalesa que siguin. Les fitxes, en si mateixes, recolliran aquells aspectes necessaris que justifiquin el nom de la patologia.

L’objectiu de l’Atles és ajudar a comprendre i difondre els aspectes relacionats amb la degradació dels materials per contribuir a la seva conservació. L’establiment d’un llenguatge comú pot ajudar a normalitzar la comunicació entre els agents que intervenen en els processos de conservació. De la mateixa manera, pretén ser una eina d’ajuda per a la formació d’especialistes i l’intercanvi d’experiències.

|Accediu a l’Atles clicant aquí |

Taula rodona: “Quan les pedres ens parlen. Megalitisme a Catalunya”

El proper dijous 3 de març a les 19,30h tindrà lloc al MAC-Barcelona la taula rodona: “L’art en el megalitisme i les darreres novetats de les estàtues-menhir”, en la qual intervindran Ramon Viñas, investigador emèrit de l’IPHES-URV, i exdirector del Museu Comarcal de la Conca de Barberà i del CIAR Montblanc, Pablo Martínez, arqueòleg del grup de recerca Cipag- UB, director de les excavacions de ca l’Estrada 2004 i Joan López, professor d’arqueologia de la UdL, director de l’excavació de Reguers de Seró.

La taula rodona forma part de les activitats programades a l’entorn de l’exposició: “Quan les pedres ens parlen. Megalitisme a Catalunya”, que s’exhibeix actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc).

A la sessió es parlarà de les darreres troballes en el camp de l’art megalític, amb especial atenció a les darreres descobertes d’estàtues – menhir, i als grups escultòrics que s’han delimitat recentment a Catalunya.

Es recomana confirmar l’assistència al telèfon 934232149 o a macvisites.acdpc@gencat.cat

Cicle: “Metodologies científiques aplicades a la conservació i restauració del patrimoni”

El GRAPAC-CETEC-p organitza enguany un seguit de sessions de treball, que inclouen diverses conferències sota el títol genèric: “Metodologies científiques aplicades a la conservació i restauració del patrimoni”.

GRAPAC-CETEC-p té una llarga trajectòria en el món de la conservació i restauració del patrimoni cultural i una visió integradora de les diverses disciplines que hi conflueixen. El grup treballa de manera interdisciplinària mitjançant les reunions que periòdicament organitza, ja sigui amb els propis components o amb la incorporació d’externs.

Hora i lloc: Les sessions es duran a terme a les 17,30 hores a l’aula C5/020 a la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, a excepció la del dia 11 d’abril que es durà a terme a l’Institut Químic de Sarrià.

Sessions:

  • 14 de març.  “La microscòpia confocal aplicada a estudis de patrimoni”, a càrrec de la Dra. Mònica Roldàn
  • 11 d’abril.  “Introducció a les tecnologies d’impressió 3D i la seva aplicació en la conservació del Patrimoni”, a càrrec del Dr. Salvador Borrós
  • 9 de maig.  “Aproximació arqueomètrica a l’estudi de pigments emprats a la prehistòria”, a càrrec de la Dra. Àfrica Pitarch

| Per descarregar el programa en pdf cliqueu aquí |

Obituari: José Antonio Lasheras, director del Museu d’Altamira

Divendres 26 de febrer de 2016 un malaurat accident de cotxe es va cobrar la vida del nostre company José Antonio Lasheras. Viatjava amb la seva dona, restauradora, que en aquests moments està hospitalitzada en estat molt crític.

José Antonio Lasheras, nascut a Barcelona, era arqueòleg i des del 1991 –quan va agafar el relleu de Magdalena Barril-  director del Museu d’Altamira.

Molts membres del Servei d’Arqueologia i Paleontologia han compartit amb ell diverses taules de congressos i moltes sobretaules, llargues estones de debat i refregues sobre art rupestre, conservació i difusió. Moltes hores al voltant de la inclusió de l’art rupestre de l’ arc mediterrani de la península ibèrica a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO i d’altres sobre el mateix tema a la cornisa cantàbrica.

En nom del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya volem expressar el nostre condol a la família.

Presentació de les P@leo_rutes® als Hostalets de Pierola (Anoia)

El proper diumenge 6 de març es presentaran als Hostalets de Pierola les P@leo_rutes®. L’acte d’inauguració tindrà lloc al Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica-CRIP (c/ d’Aureli Roviralta, 1). A les 10,30 començaran els parlaments, i seguidament, a les 11,00 s’iniciaran les rutes guiades i teatralitzades.

Les P@leo_rutes®: “El món d’en Pau”, “Resseguint el Miocè” i “La recerca del Paradís perdut” són una proposta d’itineraris interactius que relacionen la paleontologia amb el paisatge del nostre territori. Aquets recursos multimedia ens permetran retrocedir virtualment dotze milions d’anys i endinsar-nos en l’ecosistema del Miocè.

| Flyer part 1 |
| Flyer part 2 |

| Per a més informació cliqueu aquí |

Curs: “Esquimals i Víkings a Groelàndia: d’un medi verge a la construcció d’un paisatge agropastoral”, a la UB

Entre els dies 27 d’abril i 5 de maig, la Doctora Émilie Gauthier, Lab. Chrono-Environnement-CNRS, impartirà el curs: “Esquimals i Víkings a Groelàndia: d’un medi verge a la construcció d’un paisatge agropastoral”.

Les sessions tindran lloc de 14,00 a 15,30 hores al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, (c/ Montalegre 6).

L’accés al curs és lliure però cal inscripció prèvia. Contacte: Santiago Riera, tel. 93 403 75 56  –  rieram@ub.edu

Els curs té el reconeixement acadèmic d’un crèdit.

| Descarregueu el programa clicant aquí |

Itinerari urbà: “Veus silenciades: la dona a la Barcelona moderna”, al Born CC

El Born Centre Cultural ha preparat, des dels seus Serveis Educatius, l’itinerari: “Veus silenciades: la dona a la Barcelona moderna”, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, que se celebra el 8 de març. L’itinerari s’ha programat pels diumenges 6 i 13 de març a les 12,00h, i tindrà una durada de 2 hores.

A partir del testimoni de dones que van viure a la Barcelona de 1700, l’activitat vol apropar la realitat de l’època per reflexionar entorn de l’imaginari que es projectava en la dona. A través d’un itinerari pel jaciment arqueològic i pel barri del Born, es pretén conèixer el dia a dia de les dones, les seves dificultats i la seva situació de vulnerabilitat i també analitzar com les dones, tot sovint, desafiaven les regles establertes per tal de recuperar un lloc impossible en la societat del moment.

Es recomana fer reserva prèvia.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Conferència: “Atapuerca”, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

El 27 de febrer, dissabte, a les 8 del vespre està programada la conferència “Atapuerca”, que serà impartida per Eudald Carbonell, on parlarà del conjunt arqueològic amb les restes humanes documentades més antigues d’Europa.

L’acte ha estat organitzat per l’Òmnium Cultural del Solsonès i tindrà lloc al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Plaça Palau, núm. 1).