Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)” (en directe per internet)

Conferència: “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 d’octubre de 2018, 19,00h

Conferenciants: Tània Alvarez i Carles Padrós
Moderadora: Maite Miró

El proper dimecres dia 24 d’octubre de 2018, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), comença la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019, el cicle de conferències que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Després de la presentació d’aquest nou cicle 2018-2019 per part de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, tindrà lloc la primera de les xerrades programades “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”.

La premissa a complir quan es tramita la declaració d’un Bé Cultural d’Interès Nacional és justificar els seus límits objectivament a partir de la resposta a tres qüestions: El “què?” protegim, sempre considerant que es tracta dels jaciments arqueològics més rellevants en el territori català. El “perquè?” ho protegim, que és per evitar la seva desaparició i poder transmetre-ho ens les millors condicions a les generacions futures, i “com?” ho fem per protegir-ho, que és a partir d’uns límits legals ven justificats i argumentats. Aquestes tres preguntes tenen la seva resposta en l’expedient que resulta de l’estudi i reanàlisi de totes les dades disponibles del jaciment o conjunt de jaciments a protegir. En el cas de la ciutat romana d’Aeso, després d’anys d’intervencions arqueològiques i prospeccions geofísiques, i de diversos intents de declaració com a BCIN, des dels anys 80, ha estat l’any 2017 quan es reinicia la preparació de l’expedient de BCIN per a la seva tramitació definitiva. És en el transcurs d’aquest treball que sorgeixen un seguit de dubtes i buits d’informació a l’hora de justificar els seus límits, així com la descoberta de nova documentació que restava inèdita. El conjunt de tot aquest treball ha permès ordenar tota la informació disponible fins al moment i poder confeccionar la memòria per a l’expedient de declaració de BCIN i la seva posterior tramitació.

La conferència, a càrrec de Tània Alvarez i Carles Padrós, estarà moderada per Maite Miró. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2018


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quines són les tasques que es fan abans de la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional d’un jaciment arqueològic?

La tramitació d’un expedient de Bé Cultural d’Interès Nacional ve regulat per l’article 8 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Dels diversos passos que s’han de seguir en la instrucció, un d’ells és l’elaboració d’un expedient.

L’expedient ha de contenir un seguit d’informació imprescindible per poder tramitar-lo, com descriu l’article 8.4: informes històrics, arquitectònics, arqueològics i artístics, una completa documentació gràfica, a més d’un informe detallat sobre l’estat de conservació del bé. És a dir, tota la informació existent sobre aquell bé a declarar. Totes les dades obtingudes són indispensables per a poder proposar uns límits de protecció legal. Per aquest motiu, és imprescindible revisar tota la documentació dels jaciments, memòries, publicacions, cartografia, etc.

  • Per què heu triat l’exemple d’Aeso per explicar la metodologia de treball d’un BCIN?

El cas d’Aeso és singular per diversos motius. En primer lloc, pel fet que engloba molts jaciments, estem parlant de tota una ciutat romana, i per tant, el volum d’informació ha estat extens i complex. Així mateix, es tracta d’una ciutat que en la seva gran part no està excavada, però amb les dades recollides si que sabem que resta en el subsòl de l’actual vila d’Isona, per tant, ha estat un ‘repte’ justificar uns límits d’un bé que no es veu. Tot i els treballs realitzats al llarg de més de 30 anys es coneixen evidències de les defenses, amb la torres i les muralles, així com d’espais privats, amb cases, magatzems i tallers, però no ha aparegut, fins a data d’avui, cap element edilici de la part pública civil (carrers, places, basílica, cúria, o fòrum en general), ni religiosos (temples) de la ciutat.

En segon lloc, cal recordar que la llei de patrimoni cultural català determina que han de ser declarats BCIN els béns més rellevants de Catalunya. Aquesta rellevància no ha de ser només sinònim de monumentalitat, sinó que en aquest cas té una gran significació científica i històrica. La ciutat d’Aeso va tenir un gran protagonisme en la implantació romana de l’interior català, i com a punta de llança del control dels Pirineus occidentals.

Així mateix, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat va començar a finançar les intervencions dutes a terme en el municipi, a partir de l’any 1987, en motiu de la delimitació de la ciutat per justificar el BCIN. A partir de l’any 1990, després de l’aprovació

del Programa d’Arqueologia Urbana, va ser el mateix Servei d’Arqueologia el que liderava les actuacions de delimitació de la ciutat, fins l’any 1994.

  • Per què ara es tira endavant la incoació de BCIN d’Aeso?

La voluntat del Servei d’Arqueologia i Paleontologia és poder tenir declarades totes les ciutats romanes del territori català, amb el major rang de protecció que atorga la Llei, és a dir, els BCIN. Actualment, ja en tenim un bon número: Empúries, Baetulo, Tàrraco, Iesso, etc., però encara en queden diverses.

El fet de prioritzar la declaració d’Aeso és també pel fet de ser un expedient antic, es va iniciar l’any 1987, tot i que malauradament no va acabar materialitzant-se, per motius diversos. El 1992 es va realitzar el projecte conjunt Aeso-Iesso, Patrimoni i desenvolupament rural, per potenciar de nou la declaració de les dues ciutats romanes. En aquest sentit, Iesso (Guissona, Segarra) va ser declarada com a BCIN l’any 1995, de nou Aeso quedava com un expedient pendent.

En definitiva, ens trobem davant d’un expedient antic, ja a inicis dels anys 80 del segle XX, des de Madrid es va considerar un element patrimonial idoni per tramitar la seva declaració. El 1987 el Servei d’Arqueologia ja va iniciar els treballs de delimitació, promocionant de diverses formes aquesta important tasca. El fet que quedés parat i es reactivés en diverses ocasions, la darrera va ser els anys 2006-2007, ha estat el detonant de la necessitat de procedir a la seva incoació, per iniciar el procediment de declaració.

  • Què implica la declaració?

Com ja hem dit, la categoria de BCIN és el major rang de protecció que regula la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Les declaracions, en primer lloc, comporten la protecció i conservació total del bé, atès que els béns declarats amb aquesta categoria no poder ser destruïts. Es tracta doncs, d’un mecanisme de prevenció i control sobre les actuacions que es portin a terme, en aquest cas en el municipi d’Isona.

En un segon terme, el fet que un jaciment arqueològic gaudeixi del major rang de protecció, també significa que pot optar a un major ventall de subvencions i un possible recurs turístic, en aquest cas de la vila d’Isona, ja que com hem dit, la categoria de BCIN engloba els béns més rellevants de Catalunya.

III Congrés de Protohistòria a la comarca del Montsià

Cartell del 3r Congrés de Protohistòria a la comarca del MontsiàEls dies 26 i 27 d’octubre de 2018 se celebrarà a Amposta, al Museu de les Terres de l’Ebre, el III Congrés d’, en aquesta edició sota l’eix temàtic de “la Protohistòria a la comarca del Montsià”.

El congrés, que organitza l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, obre una finestra a la protohistòria, presentant els estudis més recents d’aquest període. A més de donar a conèixer el patrimoni arqueològic de la comarca, enguany vol també retre homenatge a la figura del Dr. Estévez Gálvez i tota la feina duta a terme amb el seu equip aficionats a l’arqueologia, dintre del Grup de Recerques Arqueològiques d’Amposta.

| Descarregueu el programa amb la butlleta d’inscripció en PDF |

Nou web del patrimoni cultural de Premià de Mar

Flyer del nou web del patrimoni cultural de Premià de MarDes de començaments d‘octubre està actiu un nou web del Patrimoni Cultural de Premià de Mar, un portal que recull les aportacions més significatives de la seva creació cultural, històrica i artística en diversos formats i suports.

El web està organitzat en 5 cinc blocs subdividits, en 27 apartats, els quals recullen informació sobre aspectes diversos com per exemple el nomenclàtor municipal, el Museu Romà, el barri de Santa Maria, les figures d’entremès, la col·lecció Primília Contes, etc.

A més, compta amb un enllaç a un formulari participatiu perquè aquest web és receptiu a les aportacions de la ciutadania de Premià de Mar, i convida tothom a fer-lo créixer. Completen els seus continguts un recull de premsa, un mapa interactiu i diversos enllaços, amb l’objectiu d’ésser una proposta viva i atractiva per a tots els públics amb una voluntat explícita de projecció interna i externa de la vila.

Adreça del nou web: http://patrimoni.pdm.cat/

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, agost-setembre 2018

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 61, corresponent als mesos d’agost i setembre de 2018, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

III Jornada d’Estudis de la Vall del Ges i Bisaura, a Torelló (Osona)

Cartell de les III Jornades d'Estudis de la Vall del Ges i BisauraDemà dissabte 6 d’octubre se celebrara a Torelló (Osona) la III Jornada d’Estudis de la Vall del Ges i Bisaura, organitzada conjuntament pel Museu de la Torneria i l’ADET (Associació d’Estudis Torellonencs).

La Jornada, que enguany està dedicada al món iber, tindrà lloc a la sala d’actes del Museu de la Torneria de Torelló. Començarà a les 9,30 i, al llarg del matí, es presentaran 6 comunicacions. A la tarda està prevista una sortida al jaciment del Casol de Puigcastellet (Folgueroles) i la visita guiada serà a càrrec de Montserrat de Rocafiguera.

| Descarregueu el programa de la Jornada en PDF |

La nova temporada del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019

Portada del programa de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019Us presentem el programa de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019, que començarà el proper dia 24 de d’octubre, amb 17 conferències programades fins al pròxim mes de juny. Com sempre, les sessions es faran amb periodicitat quinzenal, a la sala d’actes del Palau Marc, els dimecres a les 19,00 hores. I com ja és habitual, les conferències s’emetran en streaming i estaran disponibles en vídeo a partir de l’endemà de cada xerrada en aquesta web.

En aquesta primera sessió de la temporada, després de la presentació del nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, començarà la primera de les conferències del cicle 2018-2019: “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”, a càrrec de Tània Álvarez i Carles Padrós, i moderada per Maite Miró.

| Descarregueu el programa en PDF |

Presentació del llibre “Oxyrhynchos IV. L’Osireion d’Oxirrinc”

Portada del primer volum del llibre "Oxyrhynchos IV. L'Isireion d'Oxirrinc"El proper dilluns 8 d’octubre de 2018 a les 19,00 hores tindrà lloc al Saló del Vigatà del Palau Moja (c/ Portaferrissa, 1-3, de Barcelona), la presentació del llibre de Maite Mascort “Oxyrhynchos IV. L’Osireion d’Oxirrinc”, coeditat pel Departament de Cultura, la Universitat de Barcelona, l’Université Montpellier 3 Paul Valery, la Fundació Palarq i la Societat Catalana d’Egiptologia.

l’Edició consta de dos volum. En el volum I es presenten els treballs d’excavació realitzats a l’Osireion d’Oxirrinc (el Bahnasa, Egipte) i diversos estudis concrets realitzats per especialistes. En el volum II es publiquen les fitxes de tot el material arqueològic recuperat a l’interior i exterior del temple-necròpolis osiríac.

A l’acte, que serà presidit per la directora general del Patrimoni Cultural Elsa Ibar, intervindran també el Dr. Domènec Espriu, vicerector de recerca de la UB; el Dr. Josep Padró catedràtic emèrit d’història antiga (egiptologia) de la UB; la Dra. M. Teresa Miró, cap del servei d’Arqueologia i Paleontologia, i la Dra. Maite Mascort, cap de la Secció d’actuacions del SAP.

| Descarregueu la invitació en PDF |

Presentació de la monografia “II Workshop on late Neolithic ceramics in ancient Mesopotamia: Pottery in context” al MAC-Barcelona

Portada de la publicació "Workshop on late Neolithic ceramics in ancient Mesopotamia: Pottery in context”El proper dijous 4 d’octubre a les 19,00 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41), la presentació de la monografia “II Workshop on late Neolithic ceramics in ancient Mesopotamia: Pottery in context”, el primer número d’una nova col·lecció de monografies del MAC.

Aquest volum és el resultat del workshop celebrat per investigadors i especialistes en ceràmiques del Pròxim Orient que va tenir lloc al MAC-Empúries l’octubre de 2015. Els articles compilats en el llibre han estat escrits per 31 investigadors de 13 nacionalitats diferents i abasten temàtiques diverses al voltant de la producció ceràmica: matèries primeres, tècniques, analítiques, etc. Pel que fa al context geogràfic, els estudis se centren a Turquia, Siria, Irak, Jordània, Israel i Palestina, els països en que va aparèixer la ceràmica per primera vegada en l’àrea mediterrània, i on va experimentar un ràpid procés de transformació morfotipològic i tecnològic.

A l’acte de la presentació i com activitat complementaria, el Dr. Jörg Adam Becker (Universitat Martin Luther Halle-Wittenberg /Alemanya) impartirà la conferència “Late Neolithic Transition in Upper Mesopotamia” en llengua anglesa. La conferència se centrarà en una visió global del neolític final al Pròxim Orient a través de l’estructura i organització social, així com dels assentaments. També es parlarà dels principals materials amb significat simbòlic com les figurines, representacions humanes i zoomorfes sobre la ceràmica Halaf, tractant la pervivència de les tradicions culturals prèvies, així com les similituds amb altres cultures contemporànies.

Lectio magistralis del Prof. Dr. José Remesal a la UB

Lectio magistralis del Prof. Dr. José Remesal a la UBDemà divendres 28 de setembre del 2018 a les 12,30 hores el professor José Remesal, Catedràtic d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona impartirà la Lectio magistralis, dintre d’un acte acadèmic amb motiu de la seva jubilació.

L’acte se celebrarà a l’aula magna de la Facultat de Geografia i Història de la UB (Carrer de Montalegre, 6), i començarà a les 11,30 hores.

| Descarregueu el programa de l’acte clicant aquí |

Exposició paleontològica “Osona, 50 milions d’anys enrere” a Vic

El proper dissabte 29 de setembre de 2018 s’inaugurarà al Museu de l’Art de la Pell de Vic l’exposició paleontològica “Osona, 50 milions d’anys enrere”, que romandrà oberta fins el 6 de gener de 2019.

Aquesta mostra exposarà una selecció acurada dels millors fòssils de la col·lecció de l’enginyer geòleg vigatà Francesc Farrés i Malian. El conjunt expositiu permetrà un recorregut d’immersió en els ecosistemes marins de l’Eocè i les seves costes del sector oriental de l’antiga Conca de l’Ebre, on es troba Osona actualment.

A l’exposició es combina la visió científica, amb exemplars de fòssils molt ben preservats (holotips) i espècies úniques amb formes artístiques, mai vistes abans, com els rastres de petjades de vertebrats, i invertebrats en grans lloses de pedra (icnofòssils). Molts d’aquests fòssils i icnofòssils són d’una gran bellesa plàstica i ofereixen una visió d’art fòssil excepcional.

| Per a més informació cliqueu aquí |

| Descarregueu el tríptic en PDF |