Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova”

Conferència: “Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 de gener de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Roger Alcàntara, Ricard Arnaiz i Joaquim Sisa
Moderador: Josep Bosch

La conferència que es presenta té com a objectiu exposar els treballs d’excavació, d’estudi i d’anàlisis efectuats durant el període 2014-2017 en el marc del projecte “Interacció entre els ambients fluvials i les primeres societats agrícoles”. El tema central d’aquest projecte ha estat la recerca de les primeres societats agrícoles i ramaderes i la seva interacció amb les xarxes fluvials en una cronologia que s’emplaça entre el neolític i el bronze final. S’han realitzat intervencions arqueològiques a la Cova Xafarroques (Benifallet), a la Vall de Mantons (Aldover) i a Flix (Ribera d’Ebre). A banda de les pròpies excavacions i prospeccions, també s’han portat a terme estudis sobre materials arqueològics recuperats en excavacions antigues preventives com seria el cas del jaciment del Molló (Móra la Nova) o el mateix jaciment de les Coves de l’Aumediella (Benifallet). S’han inclòs també els materials procedents de col·leccions arqueològiques privades o dipositades en els museus que tenen materials lítics i ceràmics procedents de les àrees d’expectativa arqueològica ubicades en les terrasses fluvials entre Tortosa i Móra la Nova, concretament en el terme municipal d’Aldover (Baix Ebre). Aquests treballs documentals i d’excavació han suposat un avanç considerable en l’estudi de les primeres societats agrícoles en una zona que, fins ara, presentava buits significatius.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Per què considerem la zona del tram baix de l’Ebre com un entorn privilegiat per al desenvolupament de les primeres societats agrícoles?

L’aigua és, sense cap mena de dubte, un element essencial per al desenvolupament de la vida, tant humana, animal com vegetal. Així doncs, tota font d’aigua, per petita que sigui, representa un punt de concentració de vida i, per tant, de possible presència humana en les seves proximitats. El riu Ebre és, com bé tots sabem un dels rius més importants de tota la península on coneixem actualment tota una àmplia varietat de nínxols ecològics diversos que permeten el desenvolupament d’activitats de subsistència diversa, ara i en el passat. Des de l’actualitat fins època ibèrica es coneixen tot de jaciments que s’han assentat i desenvolupat al llarg de la riba de l’Ebre o en les seves proximitats. La Dertosa romana que ha perdurat i evolucionat fins a la Tortosa dels nostres dies, els jaciments ibèrics del Castellet de Banyoles, el Castellot de la Roca Roja, Aldovesta o Sebes, per citar-ne alguns, el Castell de Miravet, i un llarg etcètera de jaciments arqueològics de diferents èpoques que s’han documentat i excavat a les Terres de l’Ebre. Si retrocedim una mica més en el temps però, la quantitat de jaciments documentats a l’àrea d’influència del tram baix del riu Ebre disminueix visiblement i és un fet que es fa estrany donat el volum de jaciments documentats en èpoques més recents. Es coneixen arreu les pintures rupestres d’Ulldecona i es coneixen també jaciments com el Barranc d’en Fabra, Cova del Vidre o la Cova Cervereta. Però, tot i això, queden molts quilòmetres de riu aparentment despoblats.
Calia plantejar-se el perquè d’aquest buit, que augurava ser el producte de intermitència de la investigació en indrets allunyats del sud de Catalunya i la menor activitat constructiva que durant les passades dècades van suposar també el boom de les intervencions d’urgència i preventives especialment a ciutats de l’àrea metropolitana “extensa” de Barcelona i altres nuclis urbans importants.

  • Quins han estat els objectius assolits durant aquests anys de recerca?

Durant aquests anys de recerca hem pogut comprovar que, tal com preveiem, el buit de presència antròpica durant la prehistòria recent és principalment producte de la manca d’investigació i de recull de dades sobre el territori. De mica en mica, i a mesura que s’han anat desenvolupant les prospeccions programades i s’ha generat un contacte més estret amb la informació i documentació local més detallada, amb més de 20 punts d’expectativa potencials, verificant així una intensa activitat humana al territori durant aquest moment. Per tant, entenem que el projecte contribueix al coneixement de les estratègies d’assentament humà i de gestió dels recursos existents durant aquest període en aquest marc ecològic privilegiat. Metodològicament, s’ha treballat amb intervencions arqueològiques pròpiament dites però també amb l’estudi de materials dipositats ja en museus, fruit d’intervencions arqueològiques preventives, i col·leccions arqueològiques. Aquesta doble metodologia ha permès aprofundir el nostre coneixement sobre les activitats desenvolupades a les terrasses quaternàries properes al curs del riu i proposar àrees d’expectativa que caldrà validar en futurs treballs. Aquests estudis i treballs desenvolupats han permès inferir en la diversitat d’hàbitats en cova o a l’aire lliure, àrees d’explotació i captació al llarg del tram estudiat. Així mateix s’ha pogut avançar en l’aproximació a les produccions lítiques i ceràmiques o, fins i tot, els objectes d’ornament fabricats en malacofauna.

  • Quines són les principals novetats i expectatives d’aquests resultats per la zona de l’Ebre?

Considerem que una de les principals novetats del projecte seria el d’evidenciar la riquesa i varietat del registre arqueològic pels jaciments coneguts o parcialment excavats. Aquests si bé es troben en procés d’estudi i documentació han permès validar, per extensió i estratigrafia, seqüències pràcticament ininterrompudes del antic avançat neolític al bronze ple. La clau de les tasques desenvolupades durant aquests anys recau ara en completar aquests estudis i en la verificació i delimitació de molts d’aquests nous punts d’expectativa i la seva incidència en l’etapa de formació i desenvolupament de les primeres societats agrícoles. Finalment, la recuperació del patrimoni arqueològic lligat a la prehistòria recent i a l’Ebre pretén contribuir també a dinamitzar socialment i culturalment la zona meridional de Catalunya, massa sovint oblidada. Sense oblidar que, passin els anys que passin, lo riu és vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s