Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”

Conferència “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de maig de 2014, 19:00h

Conferenciants: Maria Carme Belarte, Joan Sanmartí i Joan Ramon-Torres
Moderador: Josep Maria Gurt

El projecte iniciat l’any 2006 a la ciutat númido-romana d’Althiburos (governorat del Kef, Tunísia) i el seu entorn ha permès excavar per primera vegada de manera sistemàtica els nivells preromans d’una ciutat del Magrib oriental i ha mostrat una continuïtat d’ocupació fluida durant tot el primer mil·lenni aC., així com un important desenvolupament de les estructures urbanes des del segle VI aC, inclosa una important muralla, l’única documentada a la zona fins al moment. Els treballs de prospecció han permès documentar també les restes de diferents assentaments urbans preromans, i d’una gran necròpolis megalítica del primer mil·lenni aC, que és la primera estudiada sistemàticament en aquesta zona.

| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera conferència.

  • En què consisteix la missió arqueològica catalana a Althiburos?

És un projecte de recerca sobre la societat númida, en el marc del qual es desenvolupen, des de 2006, treballs d’excavació i prospecció a la ciutat númido-romana d’Althiburos (situada al nord-oest de Tunísia, dins la província del Kef) i al seu territori. És el fruit d’una col·laboració internacional, on participen investigadors catalans i tunisians. Les institucions participants són l’Institut Nacional de Patrimoni de Tunísia, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

  • Quins han estat els principals resultats de la recerca sobre la ciutat?

A Althiburos hem pogut documentar una seqüència d’ocupació des del s. X-IX aC fins al s. XII dC. Fins al moment, és la ciutat númida excavada amb uns orígens més antics i de més llarga durada. Les dades sobre l’arquitectura i urbanisme són fragmentàries, ja que l’excavació es realitza en forma de sondejos, però des de les fases més antigues es documenten murs de pedra, amb alçats de tova almenys des del s. VIII aC, i al s. IV aC es construeix una potent muralla. Pel que fa a l’economia, les dades arqueobiològiques confirmen la producció agrícola basada en el cultiu de cereals i lleguminoses combinat amb la cerealicultura des del s. VIII aC, i una activitat ramadera basada en el bou, l’ovella, la cabra i el porc; també des d’aquest moment es documenta la metal·lúrgia del ferro així com els intercanvis comercials amb el món cartaginès.

  • I, en relació al territori, quina seria la principal aportació del projecte?

Les prospeccions que hem realitzat han permès conèixer sobretot el món funerari, ja que hem documentat una enorme necròpolis de la qual fins ara hem registrat uns 800 monuments. Si bé l’existència de monuments funeraris en el territori era coneguda, no existia un treball de documentació sistemàtica d’aquests ni tampoc se’n coneixien les característiques o la datació, ja que no se n’havia excavat cap amb anterioritat. En el marc del nostre projecte s’han excavat tres monuments funeraris, i un quart està en curs d’estudi. Fins al moment, els resultats permeten confirmar que eren construccions d’època protohistòrica, però també que en ocasions la seva utilització perdura (o bé són reutilitzats) sota l’imperi romà i fins i tot en època tardoantiga.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s