Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “Les escultures ibèriques de Cal Posastre (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)”

Conferència “Les escultures ibèriques de Cal Posastre (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de desembre de 2011, 19.00h

Conferenciants: Àlex Vidal i Borja Pelegero
Moderador: Josep Guitart

Les excavacions preventives dutes a terme al jaciment de Cal Posastre han posat al descobert nous fragments escultòrics relacionats amb altres restes d’escultures que havien aparegut l’any 1974. Aquestes noves troballes aporten llum a la interpretació del monument. S’han documentat també les estructures constructives posteriors a la destrucció de les escultures, que pertanyen a una explotació agropecuària tardorepublicana i altimperial romana. Aquesta serà la tercera xerrada que s’emetrà en streaming dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2011-2012.

| Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________________
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants.

  • Quina importància té el jaciment de Cal Posastre?

L’antiga denominació del solar excavat, “camp dels Grecs” i la presència d’abundant material ceràmic en superfície, ja feien preveure la localització en aquest indret d’un nou jaciment que s’ha de sumar a la llista dels assentaments organitzats com a explotacions agropecuàries d’època romana en aquest territori. En aquest sentit, la documentació d’una nova vila romana a la zona penedesenca no representa una novetat extraordinària. El fet més sorprenent ha estat la localització d’unes estructures corresponents a l’ibèric final, que han estat interpretades com a els dipòsits rituals o votius de tot un seguit de fragments escultòrics pertanyents al ja conegut monument funerari de Cal Posastre descobert l’any 1974.

  • Què representa la troballa d’escultura ibèrica?

De tothom és  conegut el fet de l’escassetat de vestigis d’aquesta naturalesa no només a Catalunya sinó també al territori ibèric del nord-est peninsular. Aquest fet per si mateix, sumat a les circumstàncies del seu descobriment (en un context arqueològic d’especial interès per la seva rellevància ideològica), converteixen aquesta troballa en un cas excepcional i únic pel que fa tant a l’estudi de caire més “artístic”del conjunt com a l’avenç del nostre coneixement social i polític del final de la cultura ibèrica com a tal.

  • Quines són les seves particularitats més interessants? Quins aspectes podríem destacar a partir de l’anàlisi dels fragments i del seu context?

En primer lloc, la descoberta dels nous fragments ens ha permès proposar una composició hipotètica del conjunt que, per altra banda, podria haver estat integrat per diversos grups escultòrics ubicats possiblement en un mateix espai. Al mateix temps, l’excavació de les fosses on es van localitzar va aportar un petit conjunt ceràmic suficientment clar com per establir una cronologia vàlida per a l’amortització de les escultures. Aquest fet també ens ha permès aprofundir en altres qüestions importants com la durada del seu ús o les causes que van originar la seva construcció i, més tard, el seu desmantellament definitiu.

En l’àmbit de la simbologia/iconografia, el conjunt presenta una clara barreja d’estils que genera un curiós model artístic que resideix entre la plàstica pròpiament ibèrica, amb la incorporació d’elements dels substrat celta, i el nouvingut (i imposat) art romà que esdevindrà l’únic un cop completada la romanització.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s